Xeraco, entre la marjal i la mar

Xeraco és un poble d’origen musulmà de la Safor que s’estén des del nucli urbà, a l’interior, fins a una platja situada a uns tres quilòmetres, deixant pel mig la marjal que comparteix amb la veïna Xeresa.

De caserna antifurtiva a poble de platja

La primera construcció permanent coneguda a la platja de Xeraco va ser una caserna bastida a començaments del segle XX per a vigilar el contraban de mercaderies per mar. La urbanització de la costa no va arribar fins als anys 50, i el gran boom constructiu dels anys 90 li va donar l’aspecte actual, ben diferent de l’antiga zona d’estiueig de la Safor.

La marjal de Xeraco-Xeresa

Al sud de la desembocadura del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa recull bona part de l’aigua sobrant dels aqüífers del nord-est de la Safor. A finals dels anys 70 es va endegar un procés de dessecació artificial que va transformar l’extensa zona humida en una xarxa d’horta i tarongerars, amb xicotets grups de basses que encara recorden el paisatge original.

Les festes: el 5 i el 6 d’agost

Les festes patronals de Xeraco es concentren en dos dies grans d’agost: el 5, dedicat a la Mare de Déu de l’Encarnació, i el 6, al Santíssim Crist de l’Agonia -els dos dies que coincidixen amb els festius locals del municipi. És també quan es representa en teatre la rondalla de la Serp de la Venta, de manera que la llegenda del poble no viu només als llibres: torna a la plaça cada estiu.

La segona cita del calendari és més recent i ha crescut molt: el Fiescrem, la Fira de l’Esmorzar i el Cremaet, que a l’entorn del pont de maig converteix Xeraco en capital de dos institucions ben valencianes -l’esmorzar de forqueta i el cremaet-, i que en 2026 va arribar a la cinquena edició.

Senderisme: la Via Verda del Trenet i la costa

Xeraco va tindre estació pròpia del vell «Trenet» de Carcaixent a Dénia (actiu entre 1864 i 1974), i hui el seu traçat s’ha convertit en la Via Verda del Trenet (uns 29 km, sense desnivell), que enllaça amb Tavernes de la Valldigna i Gandia. Per la costa, un altre itinerari clàssic recorre a peu les platges de Gandia, Xeraco i Tavernes, tornant per l’interior perquè l’arena entre Xeraco i Tavernes és massa tova per a caminar-hi còmodament.

La Serp de la Venta, la llegenda de Xeraco

Xeraco és l’únic poble de la Safor que conserva viva, encara hui, una rondalla de serp monstruosa devoradora de xiquets i llauradors: la Serp de la Venta. La llegenda situa la fera en un cau de terra a la partida de les Comes, vora la torre de Guaita i el riu Vaca -el mateix riu que naix al peu del Mondúver, a Simat de la Valldigna, i desemboca a la platja de Xeraco-, en l’antiga pinada que s’estenia pel camí de Cullera.

Viu en un cau a terra, a prop del Gorg on flueix l’aigua del riu la Vaca, pega uns bufits que semblen de foc i, tot i que no vola, enlaira el cap a un metre del terra… i porta monyo.

Segons la versió arreplegada el curs 1994-1995 per l’alumnat del Col·legi Públic Joanot Martorell i publicada per l’Associació Cultural la Goleta en el llibre La Serp de la Venta (1995), un pres condemnat a mort es va oferir a matar la fera a canvi de la vida: amb un cavall, una escopeta i un espill, la va enganyar amb un tros de carn i li disparà. La rondalla, que arrela en la mateixa tradició medieval que la llegenda de la serp de Sant Celoni narrada per Francesc Eiximenis, es representa encara en teatre durant les festes patronals de Xeraco i té fins i tot un joc infantil propi. El territori guarda també la seua pròpia parla vegetal: on a Cocentaina en diuen cúgol, a Xeraco, al brot tendre de l’all, li diuen el grill de tall, com va arreplegar l’etnobotànic Joan Pellicer al seu catàleg.

Més informació, a la web de Safor Turisme.