Xeraco, entre la marjal i la mar

Xeraco és un poble d’origen musulmà de la Safor que s’estén des del nucli urbà, a l’interior, fins a una platja situada a uns tres quilòmetres, deixant pel mig la marjal que comparteix amb la veïna Xeresa.

De caserna antifurtiva a poble de platja

La primera construcció permanent coneguda a la platja de Xeraco va ser una caserna bastida a començaments del segle XX per a vigilar el contraban de mercaderies per mar. La urbanització de la costa no va arribar fins als anys 50, i el gran boom constructiu dels anys 90 li va donar l’aspecte actual, ben diferent de l’antiga zona d’estiueig de la Safor.

La marjal de Xeraco-Xeresa

Al sud de la desembocadura del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa recull bona part de l’aigua sobrant dels aqüífers del nord-est de la Safor. A finals dels anys 70 es va endegar un procés de dessecació artificial que va transformar l’extensa zona humida en una xarxa d’horta i tarongerars, amb xicotets grups de basses que encara recorden el paisatge original.

Senderisme: la Via Verda del Trenet i la costa

Xeraco va tindre estació pròpia del vell «Trenet» de Carcaixent a Dénia (actiu entre 1864 i 1974), i hui el seu traçat s’ha convertit en la Via Verda del Trenet (uns 29 km, sense desnivell), que enllaça amb Tavernes de la Valldigna i Gandia. Per la costa, un altre itinerari clàssic recorre a peu les platges de Gandia, Xeraco i Tavernes, tornant per l’interior perquè l’arena entre Xeraco i Tavernes és massa tova per a caminar-hi còmodament.

Més informació, a la web de Safor Turisme.