Vallés, el poble del campament de Jaume I

Vallés va ser, segons la tradició, el lloc on Jaume I va establir el seu campament durant 1243-1244 per organitzar les incursions per la comarca. Una antiga alqueria musulmana que, segles després, es va separar de la parròquia de Cerdà per ser massa lluny.

D’alqueria abandonada a poble dels Sanç

Malgrat la seua incorporació primerenca al regne cristià, la primera referència documentada de Vallés no apareix fins al morabatí de 1421. Després de l’expulsió dels moriscos, el lloc va quedar abandonat fins que Bernat Sanç el va repoblar amb una carta pobla del 16 de juliol de 1611, amb colons cristians vinguts de Xàtiva, aprofitant per separar la seua parròquia de la de Cerdà.

El Palau dels Sanç

A Vallés s’alça el Palau dels Sanç, una de les joies del gòtic civil valencià del segle XV. Al segle XIX, Vallés va aconseguir la independència municipal i es va alliberar del senyoriu de la família Sanç, encara que en va mantindre els lligams. Hui l’economia del poble seguix sent agrícola, amb oliveres, garroferes, cítrics i dacsa.

Les festes: abril i final de juny

El calendari oficial de festius locals fixa les dos dates de Vallés: el 13 d’abril, per Sant Vicent Ferrer -la mateixa data que els veïns Torrella i tants pobles menuts de la comarca-, i el 26 de juny, ja amb l’estiu entrat i a tocar de la nit de Sant Joan que el poble té tan present.

La nit de Sant Joan a l’assut de Vallés

L’assut de Vallés, sobre el riu Canyoles, no és només un element hidràulic més: l’escriptor Toni Cucarella -nascut a Xàtiva el 1959 i que anys després triaria Rotglà i Corberà com a poble d’adopció- el va convertir en escenari literari a la seua novel·la Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts (Premi Andròmina 2003). Joan Pellicer, al seu catàleg etnobotànic del territori diànic, en recull este passatge sobre la nit de Sant Joan, la «nit del Ros»:

Hi havia qui, al punt de mitjanit, s’enfilava cap al riu, a l’assut de Vallés, per fer-hi la primera capbussada de l’any. Els enamorats buscaven un camp d’alfals per rebolcar-s’hi, a fi que els déus de la fertilitat beneïren el seu amor.

Un ritual de fertilitat -banyar-se de matinada, rebolcar-se entre l’alfals- que la nit del solstici d’estiu compartien pobles de tota la comarca, amb l’assut de Vallés com a punt de trobada per als banys de mitjanit.

Voltants: la Costera dels antics senyorius

Vallés forma part d’un mosaic de pobles menuts de la Costera que van compartir senyorius i cartes pobla semblants després de l’expulsió morisca: Vallada, Torrella i el Genovés en són els veïns més pròxims, tots amb el mateix origen d’alqueria repoblada al segle XVII. Passejar entre estos pobles per camins rurals és una manera d’entendre com es va refer el mapa humà de la comarca després de 1609; qui busque muntanya, la té a la Serra Grossa, per on puja el GR-7 des de Vallada.

Més informació, a la web de la Mancomunitat de la Costera.