Altea, la cúpula blava de la Marina Baixa

La imatge més fotografiada de tota la costa: la cúpula de rajoles blaves i blanques de l’Església de la Mare de Déu del Consol, coronant el casc antic d’Altea. Refugi històric d’artistes i intel·lectuals, el poble baixa en carrerons blancs des del temple fins a la mar, amb la Serra de Bèrnia com a teló de fons. No és estrany que la revista National Geographic l’haja triada entre els 20 pobles més bonics d’Espanya.

Què visitar en Altea?

El casc antic d’Altea es recorre des del Portal Vell, una de les antigues entrades a la muralla, pujant pel carrer Salamanca —amb edificis dels segles XVIII i XIX— fins a la rotonda de l’Aragonés, amb vistes espectaculars sobre la badia, i baixant després pel Portal Nou, l’altra antiga porta de la vila. La Torre de la Bellaguarda, torre de guaita del segle XVI, vigila encara la costa. Per als amants dels museus, Altea té el Museu Kritikian de Ciències Naturals, el Museu Navarro Ramón i el Museu Rocafort, dedicat a l’automòbil antic.

Senderisme a Altea

La Serra de Bèrnia ofereix algunes de les rutes més espectaculars de la comarca, com la pujada al Forat de Bèrnia, un pas natural excavat a la roca que travessa la serra de banda a banda i acaba amb un mirador impressionant sobre la mar. La carena de Bèrnia fa de partió amb el terme de Benissa, de manera que la ruta circular al Forat es pot encarar des dels dos vessants, el mariner d’Altea i el de l’interior.

Festes a Altea

Les Festes de Moros i Cristians, en honor de la Mare de Déu del Consol, patrona d’Altea, se celebren a finals de setembre, amb l’Ofrena de Flors com un dels actes que n’obri el programa, seguida de desfilades, música i focs artificials.

Molt més singular és la Plantà de l’Arbret, una de les festes més peculiars del territori: pel solstici d’estiu, els llauradors planten un xop a la plaça de l’Església com a símbol d’agraïment a Sant Joan per les collites.

Curiositats a Altea

L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi sobre el territori diànic, hi va entrevistar el llaurador Pere Joan Martínez Martí, «Polaco», amb pares, avis i besavis d’Altea, que resumia així la seua vida d’oficis:

A mi em diuen Pere Joan però tots em diuen Polaco. He pasturat, he llaurat, he segat, he netejat i en Maó vaig ser jardiler 23 mesos.

El mateix Pellicer, en parlar del malví (Althaea officinalis), l’herba remeiera de vora de séquia i marjal, hi anota una resonància poètica del nom del poble: recorda que Robert Graves, al capítol XVIII de La deessa blanca, relaciona el nom Althaea amb Altea, «la que fa créixer», un dels noms de la deessa lunar dels òrfics, i afig que el malví era la seua flor. Una casualitat bonica entre el topònim de la Marina i el nom científic d’una planta de la nostra marjal.

On dormir i menjar a Altea

Al carrer Major del casc antic, en un edifici de més de 200 anys que va ser convent i escola, hi ha l’Oustau de Altea: un restaurant de cuina francesa i d’autor amb 20 anys reconegut a la Guia Michelin, que funciona també com a galeria d’art.

Més informació al web de l’Ajuntament d’Altea.