La Vall d’Alcalà, el bressol d’Al-Azraq

La Vall d’Alcalà, formada pels dos pobles d’Alcalà de la Jovada i Beniaia, és una de les quatre valls que formen el rovellet de l’ou de Diània —junt amb Ebo, Gallinera i Laguar—: un enclavament clau en l’època musulmana lligat al visir Al-Azraq i a la seua resistència contra Jaume I.

La petjada d’Al-Azraq i els despoblats moriscos

El nom de la vall ve de l’àrab al-qal’a, «el castell», encara que l’únic Castell d’Alcalà que es conserva s’alça a Benissili, a la veïna Vall de Gallinera, i va ser la fortalesa del cabdill Al-Azraq. Ací, la seua empremta la guarden els despoblats moriscos de Queirola —una de les alqueries del cabdill, deshabitada en 1609 amb l’expulsió—, la Roca i Atzuvieta, testimoni d’un passat andalusí i morisc molt viu en este racó de la Marina. El Despoblat de Saltes, antic assentament del segle XIII, i el Carrascar de Capaimona, un paratge de gran valor ecològic, completen el conjunt patrimonial i natural de la vall.

La Font del Condoig, una de les Meravelles de Diània

Joan Pellicer va incloure este racó amagat entre les Meravelles de Diània, el seu llibre de camins i paisatges de les comarques centrals valencianes. El Racó del Condoig, amb la seua font, és un barranc recollit al peu d’unes parets rocoses que dibuixen un circ natural, ple d’una vegetació exuberant on encara sobreviu la llengua de cérvol (Asplenium scolopendrium), una falguera raríssima a estes latituds. S’hi arriba des de la font i el llavador de Beniaia per un camí fàcil d’uns 4 km que passa pel despoblat morisc de la Queirola, amb vistes a la serra de la Foradà i al Benicadell.

Senderisme: a la Penya Foradà i el Pla de Petracos

Des d’Alcalà de la Jovada, una ruta assequible de 7 km puja fins a la Penya Foradà travessant el despoblat morisc de l’Atzuvieta. La vall connecta també amb el Pla de Petracos, un santuari rupestre amb pintures esquemàtiques declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, i amb la ruta 9 del centre BTT de l’Orxa, que permet enllaçar diverses jornades de senderisme per tota la comarca. Cap a llevant, els senders comuniquen amb la veïna Vall d’Ebo i la Vall de Gallinera, i cap a ponent el barranc de l’Encantà davalla cap a Planes. La Ruta de les Neveres combina senders i pistes forestals per a descobrir les antigues cases de gel de la vall, junt amb les restes del poble medieval de Saltes.

El barranc de Malafí i les herbes de Beniaia

Pel terme baixa el barranc de Malafí, que té fama en tot el territori per una raó ben concreta: el poliol blanc que hi creix vora l’aigua és tingut pel millor de Diània per a fer herberet. A Beniaia, a més, els vells manaven collir la camamirla el matí de Sant Joan, abans que isquera el sol, i és un dels pobles on la melissa s’anomena tarongina, com a Almudaina o Benilloba.

La Vall d’Alcalà segons Joan Pellicer

Poques valls conserven tan viva la memòria dels últims pastors i muntanyers com esta. Joan Pellicer va anotar a Alcalà de la Jovada els sabers del tio Tobies —«pastor, llaurador, buscador d’esclatasangs, caçador de conills, al rastre i al furó»—, que li va contar un truc de tota la vida per a dormir tranquil quan es passava la nit al ras amb el ramat:

«Els alacrans canten de nit. A mi no m’han picat mai. Una cabeça d’alls rodant al voltant quan dorms al camp, al ras, i fugien els alacrans.»

El llavador d’Alcalà de la Jovada

El llavador municipal d’Alcalà de la Jovada, amb ja huitanta anys d’història, ha sigut testimoni de moltes vivències dels veïns de la vall i forma part del seu patrimoni cultural.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de La Vall d’Alcalà.