Gorga, l’olivera de 2.000 anys amb una casa a dins

Gorga és un poble menut d’El Comtat que amaga, a l’àrea del Racó de Felip, a la vall del Travadell, un dels éssers vius més singulars de tota la comarca: una olivera de més de 2.000 anys amb el tronc buit tan gran que una vegada va fer de vivenda.

Amb poc més de dos-cents seixanta habitants i 9,11 km² de terme, Gorga es considera la capital de la vall de Seta: no per grandària, sinó perquè és la cruïlla on es troben tots els camins de la zona. Pel terme baixen el riu de Seta i el riu de Penàguila —el riu Frainos— i una vintena llarga de barrancs amb nom propi.

Què visitar al poble

L’església de l’Assumpció, del segle XVIII, guarda una talla de la patrona i un retaule atribuït a Joan de Joanes. El Palau dels Marquesos d’Ariza presidix la plaça Major amb el seu portal majestuós, i pels carrers del poble es poden vore els «Sants de Carrer», els típics rajols ceràmics dedicats a sants tan habituals a la comarca.

D’un castellet de vigilància a quatre llinatges de senyors

Gorga naix com a poble musulmà, i el motiu és estratègic: des d’ací es vigilaven els camins d’entrada a la vall de Seta i a la vall de Travadell, i per això s’hi va alçar un castellet. Aquell castell ha desaparegut, però n’ha quedat una cosa: les restes de la torre d’entrada es van transformar en el palau dels marquesos d’Ariza, que encara presidix el nucli urbà.

Conquistat el territori per Jaume I, cap al 1248 es va repoblar la zona amb cristians, i eixe mateix any Doménec Pérez consta com a primer senyor de Gorga. A final del segle XIII el lloc va passar a mans de Roger de Llúria —el famós almirall de la Corona d’Aragó, el mateix que va alçar el palau de Cocentaina—, i sembla que en eixe període Gorga es va convertir en senyoriu independent d’Alcoi. Després va ser dels marquesos de Guadalest (des del segle XVI) i, finalment, dels marquesos d’Ariza, que en van ser els últims senyors fins a principi del segle XIX. (Font: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Toponímia dels pobles valencians: Gorga, de Jaume Climent de Benito.)

El Racó de Felip i l’Olivera Mil·lenària

A la vall del Travadell, el Racó de Felip amaga l’olivera que és, sense dubte, l’atractiu natural més singular de Gorga: més de dos mil anys i un perímetre de tretze metres. El tronc, buit per dins, va arribar a servir d’habitatge a una família sencera. I el més sorprenent no és això: és que, malgrat tot, l’arbre no ha deixat mai de fer olives.

Sant Blai i les tonyes gegants

Al febrer, per Sant Blai, Gorga fa una de les festes més llamineres del Comtat: la benedicció dels pans. Els festers porten a l’església tonyes gegants adornades —amb flors de sucre, entre altres coses—, es beneïxen i després es repartixen entre el veïnat. Hi ha desfilada amb música i processó amb la imatge del sant, però el que la gent recorda és el pa.

Festes majors: la Mare de Déu de Gràcia

Les festes majors se celebren a principi de setembre, dedicades a la Mare de Déu de Gràcia, la imatge de la qual —possiblement del segle XVI— es venera a l’església. El programa inclou processons, ofrena de flors, romeria i una escenificació de l’aparició de la Mare de Déu representada pels mateixos veïns: teatre popular al carrer, com a la Canyada amb els seus Reis Mags o a Camp de Mirra amb el Tractat d’Almirra.

Darrere de tota festa hi ha una banda: a Gorga és l’Agrupació Musical El Deliri, amb més de cent anys de tradició i un paper central en la vida del poble.

Jocs i festa: Gorga segons Joan Pellicer

L’etnobotànic Joan Pellicer, que va entrevistar a Gorga llauradors i pastors com Ximo Brotons «El Curro» o Joaquim Pasqual —«vaig nàixer pasturant», li deia—, va deixar arreplegats al poble jocs de xiquets que la primavera portava amb les espigues del margall bord, que a Gorga anomenen alça-tapons:

Hi ha el joc primaveral de tirar espigues de margall bord contra la roba de les xicones, puix amb facilitat s’hi queda enganxada la punta com un dardell o una fletxa. I també el joc de fregar una espiga damunt del braç perquè se’n puge cap amunt.

I quan arribava el fred, la festa era una altra: la nit de Nadal els xiquets d’El Comtat corrien les xameles, unes torxes d’espígol enceses que voltaven pels carrers. A Gorga, quan no hi havia espígol, s’apanyaven amb belatge, un costum que el poble compartix amb veïns com Benilloba, Fageca o el Castell de Guadalest:

Per a fer xameles: si no n’hi havia espígol, es feien de belatge.

El «rabet de gat» de Gorga

Les paraules del camp canvien de poble a poble, i Gorga n’és un bon exemple: ací, a l’orella de llebre —una planta de matollar sec que en altres llocs diuen candelera o clavellet de pastor— se li diu rabet de gat, igual que a Pedreguer o la Vall de Laguar. Es feia servir per a la inflamació i les pedres del ronyó, i és també ingredient de l’herberet.

Senderisme: la ruta de Balones, Gorga i Millena

Una ruta circular d’uns 10 km i dificultat fàcil enllaça Balones, Gorga i Millena, i condensa en un sol recorregut alguns dels atractius més curiosos d’El Comtat: l’olivera mil·lenària de Gorga, les restes d’una torre musulmana i els petroglifs de Balones, i l’om centenari de Millena. Un itinerari ideal per a fer-se una idea de com són els pobles més menuts de la comarca en un sol dia. Des de Gorga ixen també les carreteres cap a Quatretondeta, Benasau i Penàguila: és la cruïlla de la vall.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Gorga.