Llocnou d’En Fenollet, el poble de la Costera que viu de l’aigua del Puig

Llocnou d’En Fenollet és un municipi de la comarca de la Costera, fronterer amb Barxeta, el Genovés i Xàtiva, entre la muntanya del Puig i el riu de Barxeta. El seu nom recorda el llinatge dels Fenollet, família de pes en la comarca després de la conquesta, i la seua història està lligada, com poques, a l’aigua de reg que baixa del riu Albaida.

És el poble més jove de la Costera i un dels més menuts del territori: dos quilòmetres quadrats de terme, poc més de nou-cents veïns —els llocnouins— i una història que no comença amb cap castell ni cap conquesta, sinó amb la firma d’un contracte de casament.

Un poble nascut d’un contracte de casament

Els historiadors Abel Soler i Ramon Yago, autors del llibre Llocnou d’En Fenollet: geografia, història, patrimoni (Ajuntament de Llocnou d’En Fenollet, 2005), publicat pels quatre-cents anys de la fundació, ho expliquen amb detall: els capítols matrimonials firmats la primavera de 1605 preveien que Miquel Fenollet, senyor del Genovés, fundara un lloc nou dins d’una gran propietat seua, i que eixe poble nou fóra senyoriu de la seua dona mentre visquera, en correspondència amb la quantiosa dot que hi havia aportat el pare de la núvia, el burgés més ric de tot Xàtiva. Un poble, doncs, alçat com a arres d’una boda.

Els Fenollet, un llinatge que dóna nom al poble

Els Fenollet eren senyors de la contornada des de la baixa edat mitjana: ja en 1374 n’era senyor Raimon de Fenollet. El nou lloc va ser poblat de moriscos -en 1609 comptava setanta cases compartides amb El Genovés-, de manera que l’expulsió el va deixar buit als pocs anys de nàixer, i Miquel Fenollet hi hagué d’atorgar una segona carta de poblament, el 24 de juliol de 1611. El darrer senyor, Pasqual Fenollet i Togores, portava el títol de marqués de Llanera: el mateix que dóna nom a la veïna Llanera de Ranes, amb què Llocnou va compartir senyoriu i llinatge sota els Fenollet-Vallterra, comtes d’Olocau.

De les vinyes islàmiques a les Plantades del Puig

El terme de Llocnou formava part de les antigues Capçades del Puig, vinyes plantades en època islàmica que, entre els segles XVIII i XIX, van deixar pas als primers conreus d’arròs. D’ací naix el nom de les Plantades del Puig, la partida que encara hui recorda eixe canvi de cultiu.

Cavanilles i l’arròs de Llocnou

Quan el botànic Antoni Josep Cavanilles va recórrer la vall de Xàtiva a la fi del segle XVIII, l’arròs ja era el problema. El cultiu s’havia estés fins quasi les portes de Sant Felip —el nom que li havien imposat a Xàtiva després de 1707— i, vistos els danys que feia a la salut, s’havia prohibit entre el riu Albaida i la ciutat: només es permetia «en las cercanías del Puig, y en los lugares de Alboy, Genovés, Lloc nou de Fenollet, Barcheta y Torre de Lloris». Cavanilles hi va vore com els llauradors rebaixaven els bancals per a poder-los negar:

En el término de Lloc nou se verá rebaxar el suelo para reducirlo á riego, y convertirlo en balsas artificiales.

El botànic hi comptava aleshores 28 veïns a Llocnou, 44 a Barxeta, 140 al Genovés i només 15 a la Torre de Lloris, que n’havia tingut 30 el 1730 i que ell descriu com un «triste cimenterio de nuestra especie»: el paludisme que criaven les basses d’arròs anava despoblant els llogarets un darrere l’altre. Cavanilles somiava un altre paisatge —oliveres i garroferes als erms, bosc a les muntanyes— i, dos segles després, els arrossars de Llocnou són tarongerar, horta i dacsa, i el secà, olivera i garrofera.

La séquia del Puig, patrimoni viu

El principal valor històric i econòmic del poble és l’aigua de reg. Distribuïda per tot el terme a través de diverses branques d’una de les séquies més importants de la vall de Xàtiva, la séquia del Puig és una obra de nova construcció feta entre 1458 i 1465 per iniciativa d’hisendats i cavallers de la ciutat, que captaren les aigües del riu Albaida prop d’Alboi mitjançant una resclosa. Encara hui reg els bancals del municipi i n’explica bona part del paisatge agrícola.

A peu pel camí del Puig: el GR-239

Llocnou no té muntanya pròpia, però sí un camí de pes. La segona etapa del GR-239, el Camí de Sant Jaume de Llevant (Algemesí–Xàtiva, 30,1 km i unes sis hores i mitja de marxa, homologat per la FEMECV), arriba des de Manuel per un camí de terra que va un tram a la vora del riu Albaida i del riu de Barxeta fins a la CV-578; d’ahí, per una senda entre bancals, ix al camí de Llocnou d’En Fenollet i el Puig i enfila la CV-600 fins a Xàtiva. És un tram pla, d’horta i séquia, molt agraït de fer al matí, i es pot combinar amb el PR-CV 78 «Els Paratges de Xàtiva» (15,8 km, circular) per a fer-ne una jornada sencera. Pujar al Puig des del poble, pel camí de sempre, són poc més de quatre quilòmetres anada i tornada.

L’església de Sant Dídac i les festes

Del patrimoni de Llocnou destaca l’església de Sant Dídac d’Alcalà, del segle XVII, i els plafons devocionals que es troben pels carrers, com el retaule de Sant Antoni de Pàdua o el de la Mare de Déu dels Dolors i Crist Crucificat, catalogats com a Béns de Rellevància Local. Les festes patronals se celebren a la fi d’agost en honor de la Immaculada, Sant Roc, Sant Dídac i la Mare de Déu dels Dolors, i s’obrin amb la presentació dels festers i festeres: la nit en què els joves de la quinta reben, de mans de l’alcalde, la insígnia del poble i la banda de festera, i que acaba amb l’himne i un castell de focs.

Curiositat: un terme fet de retalls

Amb dos quilòmetres quadrats escassos, Llocnou és un dels termes més menuts del territori, i a més està esbocinat: al nucli s’hi sumen cinc enclavaments separats —Aiguamoll, Miralbó (un antic lloc), el Pont de la Mànega, la Rectoria i Moreres— més els de la Lloma i el Tossal. Tot terra de reg i de secà, sense un pam de terme que no siga conreat.

Pilota i música de poble

Llocnou manté viva la tradició de la pilota valenciana: l’equip local ha disputat el campionat de raspall de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida junt amb pobles com Canals, Moixent i el Genovés. I per Nadal, el poble té la seua pròpia nadala, interpretada per Pep Gimeno «Botifarra» i la Unió Musical Santa Cecília de Canals, amb la col·laboració del cantaor muro Hilari Alonso.

Més informació turística sobre Llocnou d’En Fenollet, a la web de Turisme la Costera.