Guardamar de la Safor, la platja tranquil·la de la Safor

Guardamar de la Safor és un poble xicotet de la costa de la Safor que ha sabut mantindre’s al marge de la massificació, amb una platja verge i un ambient tranquil que el convertixen en un refugi perfecte per a desconnectar.

Les platges

La platja principal de Guardamar s’estén uns 500 metres de sorra fina i enllaça amb la platja de Babilònia, coneguda pels bonics edificis que voregen la costa, i amb la platja de la Roqueta, accessible per a persones amb discapacitat. Les platges de Moncaio i Vivers completen l’oferta costanera del municipi, i el litoral continua cap al nord fins a les platges de Xeraco.

La Torre dels Moros

La Torre de Guardamar, coneguda popularment com la Torre dels Moros, és el vestigi històric més important del poble: una torre de guaita de planta quadrada construïda al segle XVI com a part del sistema defensiu de la costa valenciana contra els atacs pirates, en la mateixa línia de vigilància que la torre de Xeraco.

De l’Alquerieta a Guardamar

Fins fa ben poc el poble no es deia Guardamar, sinó l’Alquerieta: eixe és el nom amb què l’ha conegut sempre la Safor, i l’oficial de Guardamar de la Safor no es va adoptar fins a l’any 2001. Al darrere hi ha una alqueria andalusina que, després de la conquesta, va conservar la seua població morisca fins a l’expulsió de 1609, quan encara arribava a la centena d’habitants.

D’aquell món d’hortolans i sequiers en va deixar testimoni l’etnobotànic Joan Pellicer, que va arreplegar a l’Alquerieta remeis casolans com el del te bord, la infusió de marjal que a la Safor es prenia després de dinar. Un dels records més tendres que li’n van contar és este:

Ma uela Virgínia, que va morir de més de cent anys, tots els dies es feia una tasseta de te bord amb una fulla d’una planta que tenia vora la caseta.

Un costum que Guardamar compartia amb pobles veïns de la marjal com Bellreguard o Daimús.

Festes: Sant Joan i la Mare de Déu de la Llet

Guardamar té dos patrons i una advocació que no es troba a molts llocs: Sant Joan Baptista i la Mare de Déu de la Llet. Les festes majors omplin l’agost —els actes arranquen cap a l’11 i els dies grans van del 14 al 16—, amb missa, processons, desfilada de Moros i Cristians, danses tradicionals, paelles gegants i castell de focs.

El detall que les fa reconeixibles és el convit: ací es repartixen melons, vi i salaüra, tres coses que expliquen molt bé com era el rebost d’un poble d’horta i de mar. I al juny, com no podia ser d’una altra manera en un poble que té Sant Joan per patró, la nit del 23 s’encenen les fogueres a la platja. (Font: informació turística municipal i de Safor Turisme.)

Senderisme i via verda

Encara que el poble mira sobretot a la mar, Guardamar de la Safor queda a pocs minuts en cotxe de la Via Verda de la Safor, que resseguix l’antiga via del tren Carcaixent-Dénia entre Gandia i Oliva: un recorregut pla de 14 km (anada i tornada), apte per a tota la família, que es pot combinar amb un bany a les platges de Guardamar per a completar el dia. La costa continua cap al sud fins a Daimús i Bellreguard, amb qui compartix el recorregut costaner de les tres platges.

L’església de Sant Joan Baptista

L’església parroquial de Sant Joan Baptista, originària del segle XVII i reformada al segle XX, és un temple d’una sola nau amb capelles laterals que centra la vida religiosa del poble.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Guardamar de la Safor.