Bellús, entre l’embassament i la Cova de la Petxina

Amb prou faenes 320 habitants, Bellús guarda un dels jaciments més antics de tota la Vall d’Albaida: la Cova de la Petxina, ocupada per l’home de Neandertal fa entre 130.000 i 35.000 anys.

Què visitar en Bellús?

La Cova de la Petxina, amb pintures rupestres, funciona hui com a espai museïtzat i és testimoni de les primeres ocupacions humanes del territori. Les eines de pedra trobades a l’interior corresponen a la cultura mosteriana, la característica dels neandertals —usades per a esquarterar animals, treballar les pells i treballar la fusta. El Palau dels Bellvís, dels segles XIII-XVI, la Casa Gran i el safareig municipal completen el patrimoni arquitectònic d’un poble amb arrels mil·lenàries. A tocar del poble, l’Estret de les Aigüesi és un congost excavat pel riu Albaida a través de la Serra Grossa, compartit amb el terme de Xàtiva, i l’embassament de Bellús, format per la unió dels rius Albaida i Clariano, completa el paisatge d’aigua que envolta el poble.

El Balneari de Bellús

Les aigüesi termals de la font d’Alfama —nom que prové de l’àrab ‘ayn al-ḥamma, ‘la font del bany’ o ‘la font calenta’, el mateix arrel que el cèlebre barri d’Alfama de Lisboa— eren ja conegudes en temps de dominació musulmana i les seues propietats medicinals estaven documentades molt abans de la conquesta cristiana. En 1801, el marquès de Bèlgida va iniciar l’explotació comercial d’eixos banys, l’origen del que seria el famós Balneari de Bellús: unes aigüesi declarades d’utilitat pública en 1878. El balneari va ser enderrocat en 1977, i en el seu lloc s’alça hui la presa de Bellús, amb una àrea recreativa vora el pantà i un cotó de pesca esportiva molt concorregut.

Senderisme a Bellús

La Ruta de l’Aigua (PR-CV 78 / GR 160) uneix Xàtiva i Bellús seguint el curs del riu, i des del poble ix també un camí que arriba fins a la Cova Negra de Xàtiva. Una altra opció és la ruta circular que passa pel mirador de l’embassament i per la mateixa Cova de la Petxina.

L’Estret de les Aigüesi i els conillets del Buixcarró

L’Estret de les Aigüesi no és sols un racó espectacular per a caminar: és un dels amagatalls d’una de les flors més rares del territori. L’etnobotànic Joan Pellicer, en descriure les catifes de vinca florida vora el riu, en deixà una imatge preciosa:

…les esmaltades flocades de vinca que es fan al bellíssim Estret de les Aigüesi de Bellús, acompanyades del rosat viu i primerenc dels conillets del Buixcarró.

Eixos conillets del Buixcarró són la Silene diclinis, una planta endèmica que només creix en un grapat de racons de la Vall d’Albaida, la Costera i la Safor, i que figura a totes les llistes d’espècies amenaçades: un tresor botànic únic al món que té ací un dels seus refugis.

La Carta Pobla de 1611 i el Canal

Bellús no sempre va ser el que és ara: fins al 1611 era una alqueria morisca. El 11 de juliol de 1611, trenta-tres nous pobladors juntament amb el senyor feudal van signar la Carta Pobla, el document fundacional que va transformar l’antiga alqueria en un nucli de població organitzat, amb les seues pròpies regles de convivència i tinença de terres.

Un dels testimonis materials d’aquella època és el Canal de Bellús a Xàtiva, una obra d’enginyeria hidràulica que salva els desnivells de la Serra Grossa amb una sèrie d’arcs de pedra —les arcadetes, com les anomena la gent de Bellús— que resseguixen el camí de l’Estret i ara formen part del paisatge habitual de qui hi va a caminar.

Festes a Bellús

Les festes patronals se celebren del 12 al 14 de setembre, en honor a Santa Anna, el Santíssim Crist de la Bona Mort i els sants Abdó i Senèn. L’acte central és la processó del diumenge en honor al Crist de la Bona Mort, declarada festa d’Interés Turístic Provincial, acompanyada per l’Associació de Tiradors de Coets. El programa inclou també desfilades de Moros i Cristians.

Més informació al web de l’Ajuntament de Bellús.