Rugat, el poble menut de caràcter agrícola de la Vall d’Albaida

Rugat és un dels municipis més menuts de la Vall d’Albaida, de caràcter marcadament agrícola i ramader, amb un nucli antic que conserva encara l’essència rural en el seu traçat urbà i les seues construccions tradicionals.

El Palau de Rugat

El Palau de Rugat, d’estructura senzilla, amb teulada de teula àrab i murs de maçoneria, és l’edifici més notable del nucli antic: hui habitat i en molt bon estat de conservació. Pels carrers del poble encara es reconeix el traçat de l’antic assentament morisc, testimoni d’una època en què la terrisseria marcava l’economia de bona part d’esta zona de la comarca.

Un nom compartit, tres pobles diferents

Rugat dona nom, junt amb Aielo de Rugat i Castelló de Rugat, a tres municipis diferents de la comarca, cadascun amb la seua pròpia identitat: el castell medieval que sovint s’anomena «de Rugat» pertany en realitat al terme d’Aielo, i la tradició terrissera que dona nom a la comarca es lliga a Castelló. Rugat, el més menut dels tres, manté un caràcter propi, més discret però igual d’arrelat a la terra. Els tres pobles comparteixen l’accés a l’Ombria del Benicadell, un espai natural protegit als peus de la carena calcària que corona als 1.104 metres.

El paixarell de Rugat

Rugat apareix en la coneguda cançoneta popular que reparteix els ocells del Benicadell entre els pobles del voltant, junt amb Terrateig, Montitxelvo, Aielo de Rugat i Beniatjar:

«En Terrateig caderneres,
en Montitxelvo els reiets,
en Aielo els gafarrons,
en Rugat el paixarell
i en Beniatjar les gralles
en l’alt del Benicadell.»

Un poble de pas per als escriptors de la Muntanya

Rugat ha estat també parada de les gires culturals que l’escriptor Just Sellés fa cada estiu per Diània: la presentació de la seua novel·la «Amira, l’última flor de la muntanya» va passar pel poble junt amb Margarida, Beniatjar, Quatretondeta i Carrícola.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Rugat.