Camp de Mirra, on es va traçar la frontera del regne de València

Camp de Mirra és un poble menut de l’Alcoià (poc més de 400 habitants) que guarda un paper enorme en la història valenciana: ací, el 26 de març de 1244, es va signar el Tractat d’Almisrà, l’acord entre Jaume I el Conqueridor i l’infant Alfons de Castella (el futur Alfons X el Savi) que va fixar la línia Busot-Biar-la Vila Joiosa com a frontera entre les conquestes aragoneses i castellanes. Eixa ratlla va decidir, en bona part, els límits del futur regne de València.

El Tractat d’Almisrà

El tractat va posar fi a una etapa de conquesta compartida entre la Corona d’Aragó i la de Castella sobre l’antic territori musulmà, i va deixar fora del futur regne de València poblacions com Oriola i part del sud actual, que quedaren en mans castellanes. Sense este acord, el mapa valencià seria hui ben diferent.

El mateix Jaume I ho va deixar escrit al seu Llibre dels fets, i la llista de pobles que hi apareix és tota de casa nostra:

Aquest fo lo departiment de les terres: que l’infant que hagués Almansa e Sarafull, e el riu de Cabrivol, e nós que haguéssem Castalla e Biar e Relleu…

El poble més gran més pròxim, Biar, forma part precisament d’eixa línia fronterera pactada en 1244, i conserva encara el seu castell com a testimoni d’aquella frontera medieval. També hi apareixen Castalla i Relleu.

El dia que Jaume I va manar ensellar

El que no sol contar-se és que a Almisrà l’acord va estar a punt d’esclatar. La discussió no era per la frontera, sinó per Xàtiva: els castellans insistien que l’infant Alfons se n’havia de quedar la vila i van arribar a dir-li al rei que, si no la donava, la tindria igualment perquè l’alcaid li l’entregaria. La resposta de Jaume I, tal com la va fer escriure ell mateix, no admet dues lectures:

Qui en Xàtiva volrrà entrar, sobre nós haurà a passar.

Acte seguit el rei va manar ensellar les cavalleries i preparar les atzembles per a anar-se’n. Qui va evitar el trencament va ser la reina Violant, que es va posar a plorar dient que havia vingut precisament a fer les paus entre el seu marit i el seu gendre. El rei es va quedar, i l’endemà arribava l’acord: l’infant renunciava a Xàtiva, la Corona d’Aragó li lliurava Villena, Saix, els Casdets i Bugarra, i Castella retornava Énguera i Moixent. Tot això, en un camp d’este poble de quatre-cents habitants.

El jaciment del Puig d’Almisrà i altre patrimoni

El castell i jaciment arqueològic del Puig d’Almisrà, on es creu que es va firmar el tractat, és el testimoni físic més directe d’aquell episodi. Completen el patrimoni del poble l’ermita de Sant Bartomeu, la Torre del Conjurador —del segle XVI— i l’església parroquial neoclàssica, construïda entre 1820 i 1888. Al Tossal de Sant Bartomeu, al mateix castell d’Almisrà i al poblat ibèric del Cabeçet de la Fantasmeta s’han localitzat també restes de l’edat del bronze.

La Torre del Conjurador: on es plantava cara a les tempestes

El nom de la Torre del Conjurador amaga una de les tradicions més entranyables del món rural valencià. Quan els núvols negres s’acostaven amenaçant d’arruïnar les collites amb una pedregada, el capellà pujava a este tipus de construccions —torretes o porxes obertes als quatre vents, prop de l’església— i, amb oracions i conjurs, «conjurava» el mal temps perquè passara de llarg. Era un ritual a mitjan camí entre la fe i la por ancestral a la fam, i la torre de Camp de Mirra n’és un dels testimonis més ben conservats de tota la comarca.

Senderisme: la ruta de la frontera

Camp de Mirra és una porta natural cap a la ruta dels castells de frontera: el paisatge de tossals i valls que envolta el poble enllaça amb el castell de Biar —«la clau del regne»— i amb els termes veïns de Beneixama, la Canyada i el Fondó, en un itinerari senzill que combina arqueologia, secà i les vistes obertes cap a la Serra de Mariola i la del Fontanar. És un recorregut ideal per a entendre sobre el terreny per què esta ratlla va ser tan disputada fa vuit segles.

Una commemoració viva des de 1976

Cada 25 d’agost, Camp de Mirra reviu el tractat amb una recreació històrica representada pels mateixos veïns del poble, dins de les seues festes de Moros i Cristians. És una tradició que es manté ininterrompudament des de 1976 i que convertix el poble, per un dia, en l’escenari d’un dels episodis fundacionals de la història valenciana.

Més informació, a la web municipal de Camp de Mirra.