Com ho va veure Cavanilles · 1797
El Comtat i els cofres del senyor
A Cocentaina, Muro, Gaianes, l’Alqueria d'Asnar, Alcosser de Planes, Benàmer i Turballos
Observaciones, tom II (1797), p. 158
Els llauradors del Comtat han convertit ermots en hortes, però els tributs del senyor se’ls emporten. Sense les fàbriques, diu Cavanilles, no podrien viure.
«solo parece que trabajan para llenar los cofres del Señor»
En valencià: sembla que només treballen per a omplir els cofres del senyor
El Comtat de Cocentaina va de Beniarrés a les faldes de Mariola, entre el Benicadell i el terme de Penàguila. Hi ha nou pobles: Cocentaina, l’Alcudieta, l’Alqueria d’Asnar i Muro, al peu de Mariola; Turballos i Gaianes, a les faldes del Benicadell; Benàmer i Alcosser, a l’esquerra del riu d’Alcoi, i Selha, a la del riu d’Agres. Quasi tota la gent viu a Cocentaina i Muro.
Tot està cultivat: hortes amb moreres, fruiters, dacsa, alfals, blat i hortalisses, i al secà vinyes, oliveres i figueres. Però els llauradors, diu Cavanilles, són «dignos de mejor suerte»: estan tan carregats de tributs senyorials que sembla que treballen per al senyor. Els pactes que es van fer amb els pobladors que van substituir els moriscos eren molt durs.
La generació actual ha convertit ermots i pedregars en hortes: ha foradat tossals, ha aplanat costeres i ha buscat aigua amb molt de treball, pensant que només pagaria per les terres que ja produïen. Però ara paga també per tot el que ha fet productiu, i tampoc no pot arrancar ni plantar els arbres que vol. Sense les fàbriques d’Alcoi, Cocentaina i Muro, conclou, dos terços dels veïns es moririen de fam.
Resumen en castellano
El Comtat y los cofres del señor. En el Comtat de Cocentaina los labradores han convertido eriales en huertas, pero los tributos señoriales se lo llevan todo. Sin las fábricas de Alcoy, Cocentaina y Muro, dice Cavanilles, dos tercios de los vecinos perecerían.
D’on ve
Antoni Josep Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia (Madrid, Imprenta Real), tom II (1797), p. 158.
La cita és literal, amb l’ortografia de 1795-1797; la resta la contem amb paraules nostres. Les xifres són les que dona Cavanilles: un «veí» és una casa o família, no una persona.
Com està ara?
Si coneixes el lloc, conta’ns què ha canviat i què continua igual des que hi va passar Cavanilles.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.