Planes, la Baronia que va donar nom a Margarida i Catamarruc

Planes -o Planes de la Baronia- és la capital d’una antiga baronia d’El Comtat que agrupava, junt amb el nucli principal, els llogarets de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida. Un poble amb un castell d’origen musulmà i una de les preses més antigues d’Europa encara en peu.

Del castell musulmà a la Baronia de Planes

El castell de Planes, amb vestigis del segle XII, és d’origen musulmà i es va bastir sobre un assentament de l’edat del bronze. Passà a mans de Jaume I en 1245 i quedà integrat al comtat de Cocentaina mitjançant el pacte de vassallatge amb el cabdill Al-Azraq. En 1276 la baronia passà a Teresa Gil de Vidaure i el seu fill Jaume, senyor de Xèrica, que atorgà carta pobla dos anys després. Des de 1594 pertangué als ducs de Maqueda, que en 1611 establiren una nova carta de poblament amb condicions especialment dures per als repobladors.

Una de les preses més antigues d’Europa

El nucli urbà de Planes conserva encara vestigis àrabs, entre els quals destaquen les restes d’una de les preses més antigues d’Europa, junt amb l’aqüeducte i altres construccions necessàries per a l’explotació agrícola de l’època, com el molí de l’Encantà.

La Vall de Seta

Planes és també la porta d’entrada, per la carretera CV-708, a la Vall de Seta, un raconet tranquil i poc conegut travessat pel riu Seta, afluent del Penàguila o Frainós. Històricament, esta vall va estar sempre unida a la vall de Travadell i a la vila de Gorga, totes tres integrades en el marquesat de Guadalest.

Danses i llogarets de la Baronia

Planes participa cada any en l’Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola, junt amb pobles com Alcoi, Agres, Banyeres de Mariola, Beneixama, Bocairent, Cocentaina, Muro d’Alcoi, Penàguila i Castalla. Els seus llogarets -Benialfaquí, Catamarruc i Margarida, esta última amb el seu propi castell, un dels més inaccessibles del país- conserven encara l’empremta de l’antiga Baronia.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Planes.