Benimantell, terra de moriscos

El poble de Benimantell, situat en la Vall de Guadalest i ben a prop d’este municipi tan turístic, amaga també racons encisadors, rutes a la serra d’Aitana i la Xortà, cicloturisme i una oferta cultural i gastronòmica durant tot l’any.

Què visitar en Benimantell?

Si voleu visitar Benimantell, podeu fer una passejada pel seu centre històric i visitar l’església de Sant Vicent Màrtir, així com les fonts que hi ha al seu terme: la font del Morer, la del Molí, la de l’Arc, la del Pi o la de Salines. També un tros del pantà de Guadalest està ubicat en Benimantell.

Quan Guadalest no es deia Guadalest

Als anys huitanta, l’etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar el testimoni de Josep Mora i Mora, nascut el 1913 al mas del Sabater —un mas que està en terme de Benimantell encara que part de les terres siguen del Castell— i veí del poble des que es va casar. Entre les seues explicacions sobre herbes i collites va deixar caure una precisió que val per tot un tractat de toponímia:

Antigament no dien Guadalest, dien el Castell i el Raval.

Els noms de la vall, com les fonts, són més antics que els rètols de la carretera.

Senderisme a Benimantell

Sens dubte, Benimantell és un lloc referent per als amants de la natura. Rutes incomptables cap a la serra de la Xortà i Aitana, el pic més alt de Diània, amb 1.558 metres.

La ruta clàssica que ix del terme és el PR-CV 464, el Sender de la Serra, que enllaça la font del Molí de Benimantell amb la font de Partegat, ja en terme de Benifato, per la cara nord d’Aitana.

Des d’eixa mateixa font de Partegat arranca l’ascensió al cim d’Aitana, ben senyalitzada amb marques de PR (blanc i groc) en direcció als Tudons: font de l’Anouer, font de Forata —la font més alta de tota la Marina, amb un pou de neu als peus—, el Passet de la Rabosa, un pas tan estret que només s’hi passa d’un en un, i les impressionants simes de Partegat, un enfonsament tectònic de fondària encara desconeguda. La tornada es pot fer per la Penya Alta (1.505 m) i el port de Tagarina, on paga la pena desviar-se a vore un altre clot de neu, el dels Teixos. Són unes 4 o 5 hores i uns 600 metres de desnivell.

Pel camí es travessen tres microreserves de flora —el Passet de la Rabosa, el Runar dels Teixos i la Penya de la Font Vella—, on estan protegides les plantes i el substrat on creixen. Podeu fer també una bonica ruta pels voltants del pantà de Guadalest, o una ben familiar per camins, pistes forestals i camps de cultiu, on es veu la pedra seca tradicional. Podeu trobar-les totes al Wikiloc de Benimantell.

Els masos de les tertúlies

A principi del segle XX, Benimantell es va convertir en lloc d’estiueig de la generació d’intel·lectuals que treballava a la Marina i a l’Alacantí. El mas del Clot del Pi era de l’arquitecte Juan Vidal i el mas del Molí, del compositor Óscar Esplá; per allí i per les ventes i hostals del poble passaven l’escriptor Gabriel Miró, l’economista Germán Bernácer, el pintor Emilio Varela o l’escriptor Eduardo Irles, en tertúlies llargues amb guisats casolans, dolços i vins de la terra.

D’aquelles estades en van eixir obres com la Sinfonía Aitana d’Óscar Esplá i pàgines d’Años y leguas de Gabriel Miró: la muntanya que es veu des de la plaça de Benimantell té partitura i té novel·la. (Font: Ajuntament de Benimantell.)

Festes a Benimantell

Les festes patronals de Benimantell se celebren el tercer diumenge d’octubre. En estiu també se celebren les festes de Sant Llorenç, del 10 al 12 d’agost.

El collar de la Nit de Sant Joan

A Benimantell, la vidriella o esguirlanda que s’enfila pels marges rep el nom bonic de flor d’àngel, i era la matèria amb què els xiquets es feien un collaret la nit màgica de Sant Joan. Així ho va arreplegar l’etnobotànic Joan Pellicer al poble:

Feem un collar de flor d’àngel la Nit de Sant Joan.

Curiositats de Benimantell

• Estar pixat de l’angigala. A Benimantell, quan algú va de mal humor, es diu que pareix que estigues pixat de l’angigala. L’argelaga —ací angigala— és eixa mata espinosa i tossuda que repobla els vessants cremats; el retrat no necessita explicació. Ho documenta Joan Pellicer al seu catàleg etnobotànic.
• Xofes i torrons. Cada poble de la Marina té el seu nom per a les rosetes de dacsa. A Benimantell són xofes i torrons; a el Castell de Guadalest, xofes i uelets; a Famorca, xofes i esclafitons. Els grans que no esclaten tenen nom propi segons el poble.
• El garrofer que no fa garrofes. Ací en diuen garrofer judio: l’arbre mascle que no fa fruit però que s’empelta perquè els altres carreguen. L’explicació que en donaven al poble és molt gràfica: «la seua olor fa créixer la garrofa». I al garrofer que ja porta la rama empeltada li diuen garrofer lindar.
• El Morro dels Timons. Un dels topònims d’Aitana dins del terme de Benimantell du el nom del timó, la planta que perfuma tota la solana.
• Les figueres del poble tenien noms per a cada mes: la figa de cameta, primerenca; la blanca vera, que dona la figa-flor; la xafarina, grossa i plana, de setembre; i la vernesca i la figa de carabasseta, les més tardanes.

L’olleta de blat

El plat de Benimantell i de tota la Vall de Guadalest és l’olleta de blat: un guisat d’hivern de blat, fesols, cards, bledes, carn de porc i oli d’oliva de la terra, hereu d’una època en què el gra s’havia de trillar i ventar a mà. Quan va arribar l’arròs, molts van passar-se a l’arròs amb fesols i penques, però els restaurants de la vall no han deixat perdre l’original.

Cada novembre el poble dedica nou dies a la Setmana Gastronòmica de l’Olleta de Blat, amb menús a tots els restaurants, i el dissabte que l’obri se celebra la Festa de l’Olleta a la Plaça Major, amb les olles grans a la vista de tothom.

On dormir i menjar en Benimantell

Benimantell inclou una bona oferta en restauració i allotjament. A l’avinguda Callosa d’en Sarrià podeu trobar infinitat de llocs per menjar: la Venta La Montaña, Mesón Ca Rafael, Restaurant Sonia L’Obrer o fins i tot una hamburgueseria, KM 13 Burger Logia.

Per dormir estan els apartaments Serrella, Nasilvana Hotel i els apartaments La Muntanya, així com les cases rurals Casa Rosa, Ca Lidia o Ca Pep.