Fontanars dels Alforins, la Toscana valenciana

Fontanars dels Alforins és, junt amb Moixent i la Font de la Figuera, el cor de les Terres dels Alforins, una zona vitivinícola d’altitud que ha guanyat fama com «la Toscana valenciana» per l’ondulació dels seus paisatges de vinya.

Un poble amb data de naixement: el 5 d’agost de 1927

Pocs pobles poden dir exactament el dia que van nàixer. Fontanars sí: el 5 d’agost de 1927, la Gaceta de Madrid publicava el decret que el desvinculava d’Ontinyent i el constituïa com a municipi independent. Des d’aleshores, el 5 d’agost és data de festa pròpia al poble.

El nom ho explica tot: Alforins ve de l’àrab al-hurí, ‘graner’, pel rendiment d’aquelles terres de cereal; i les quatre mitges llunes de l’escut municipal representen les quatre partides dels Alforins que es van segregar del terme d’Ontinyent per a formar el municipi actual.

El 5 d’agost de 2026 l’Ajuntament va declarar obert l’Any del Primer Centenari (1927-2027), amb dotze mesos d’actes: un documental sobre la història del municipi, un llibre commemoratiu, la musicalització de l’himne a la Mare de Déu, la dramatització teatral dels fets de 1927 a càrrec del grup de teatre local i una identitat gràfica pròpia oberta a la participació del veïnat. A l’acte hi van assistir quatre dels cinc alcaldes que ha tingut el poble en democràcia. (Font: Ajuntament de Fontanars dels Alforins.)

Enoturisme a les Terres dels Alforins

Les bodegues de Fontanars s’han unit per a impulsar l’enoturisme a la comarca, amb passejades per les vinyes, xarrades sobre l’elaboració del vi i tastos amb productes de la zona. Bodegues Los Pinos, la primera bodega ecològica del País Valencià, és una de les més conegudes del poble, i activitats com «Terres amb vista de globus» combinen el vi amb panoràmiques aèries de les vinyes, compartides amb els termes veïns de Moixent i la Font de la Figuera. A Diània TV ja hem recorregut esta contornada entre ibers i vins, perquè ací el paisatge del vi conviu amb el món iber de la Bastida de les Alcusses.

El botànic Joan Pellicer recordava que estes terres altes són un dels grans dominis de la varietat monastrell, pròpia del litoral catalanovalencià i compartida amb els veïnatges d’Almansa, Iecla i Jumella: un raïm que resistix bé el clima àrid i dona vins negres i forts, base dels afamats vins dolços i «rancis» de l’interior.

Senderisme entre vinyes

La ruta «Passejant entre vinyes» travessa el paisatge ondulat de ceps que dona nom a la comarca, mentre que la Ruta de la Calç, amb 5 itineraris senyalitzats, permet visitar els antics forns de calç escampats pel terme. Altres eixides parteixen del Pou i Aqüeducte de la Finca del Balcó (finals del segle XIX) o del paratge recreatiu del Barranc de Peres, amb àrea de pícnic i diversos camins cap a la Serra de la Solana i la Serra de l’Ombria, cap al Tossal dels Matxos, la Lloma Plana i el Refugi Rita, en un mosaic de vinyes, oliveres i pinars que enllaça amb els termes d’Ontinyent i la Font de la Figuera.

Qui camine amb els ulls oberts trobarà, a més, gegants discrets. Joan Pellicer va incloure entre els arbres remarcables del territori diànic el ginebre gegant que creix darrere de la filada de les Casetes Noves, a l’esquerra de la carretera de Villena ben passada la Venteta, i les savines de la Penya del Falcó, a l’ombria de la serra.

Què visitar

L’església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció, gòtica del segle XV, i l’ermita de Sant Vicent Ferrer, del segle XVIII, són els dos principals monuments religiosos del nucli urbà. Escampats per les finques del terme perduren joies del paisatge agrari, com els til·lers de la Casa del Balcó, o Torre Vellisca, que Pellicer descrivia «encimbellant un altet i ombrejant una antiga sénia».

Els mariners de la Mare de Déu

Que un poble d’altiplà, envoltat de vinyes i a huitanta quilòmetres de la mar, porte la seua patrona a coll de «mariners» diu molt del caràcter de Fontanars. Les festes patronals de Moros i Cristians se celebren des de 1866, quan els veïns van decidir fer una gran festa en agraïment a la Mare de Déu del Rosari, i s’estenen durant nou dies entre l’última setmana d’agost i la primera de setembre, amb desfilades, música, arcabusseria, pirotècnia i la cordà, recuperada els últims anys. Eixa manera de portar la imatge, a coll dels mariners, és una ensenya pròpia de la localitat. El calendari festiu es completa amb Sant Antoni Abat, al gener, amb fogueres i benedicció d’animals, les festes de la Immaculada, al desembre, i els actes del 5 d’agost, que commemoren la independència municipal.

Gastronomia

La taula de Fontanars va lligada al vi de la comarca, amb una oferta gastronòmica pensada per a maridar els cellers locals amb la cuina tradicional de l’interior valencià. Del rebost de sempre en són bona mostra les botifarres de porc, que ací s’adobaven, com replegà Pellicer, amb orenga del terme i «una poca pebrella», i sobretot l’olleta de conillets, el plat que Pellicer anota amb nom i cognom de poble: una olleta feta amb eixa herba silvestre que a mitjan territori diànic servix per a arrossos caldosos, truites i potatges de Quaresma.

La saviesa de les herbes

Joan Pellicer, en les seues Recerques etnobotàniques al Territori Diànic, va arreplegar a Fontanars un testimoni que resumix tota una manera de viure lligada a la terra i a la vinya, quan els remeis eixien del camp i no de la farmàcia:

La sajolida me la donava ma mare per a la tos. Ma mare no tenia ni termòmetre, i va criar nou fills, i tots els anys arreplegava les herbes en la vinya, pel maig.

De la mateixa casa eixia el remei per a la febre, que el mateix informant recordava així: «quan teníem molta calentura, ma mare posava a calfar vinagre i un grapaet de sal i mos fea fregues, i de seguida la calentura mos deixava».

Un poble amb escola i amb premi

Malgrat la seua grandària, Fontanars ha exercit de capital cultural quan li ha tocat: el 2017 va acollir la XXX Trobada d’Escoles Valencianes de la Vall d’Albaida, amb cançó pròpia inclosa, i hi va ser on es va entregar aquell any el Premi Benicadell que atorga la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins.