Xeresa, del senyoriu de Gandia a l’expulsió

Xeresa naix d’una alqueria musulmana que Jaume I va repartir entre quatre famílies en 1249. Amb els segles va acabar formant part del ducat de Gandia, i el seu destí ha estat sempre molt lligat al de la seua veïna capital de comarca.

Del senyoriu ducal a la repoblació

El senyoriu va passar a Jaume Palau en 1309, i en 1487 Joan Vic el va vendre al duc de Gandia. Eclesiàsticament va dependre de Gandia fins a 1535, quan es va erigir com a rectoria pròpia per als moriscos. En 1609 el poble tenia un centenar de cases, que van quedar buides amb l’expulsió: la repoblació no va començar fins a 1611, i encara en 1646 només hi havia 25 cases habitades.

La Guerra de Successió i el setge de 1707

Durant la Guerra de Successió, Xeresa es va posicionar amb el bàndol austriacista. Quan les tropes borbòniques hi van arribar el 7 de maig de 1707, van saquejar el poble i van matar el rector de la parròquia, en un episodi que s’emmarca en la mateixa repressió que va patir tota la comarca aquell mateix any -el mateix estiu en què cremava Xàtiva.

Les festes: Sant Rafel i els Sants de la Pedra

El patró de Xeresa és Sant Rafel, i el seu és el dia gran del cicle festiu, amb passacarrer i missa a la parròquia. Al mig de l’estiu, el 12 d’agost, el poble honra Sant Isidre Llaurador i els Sants de la Pedra -Abdó i Senén, els protectors de les collites contra la pedregada, els mateixos que a Sagra o al Genovés. En un poble d’horta i marjal, demanar que no pedregue no és una fórmula buida: és la diferència entre collir i no collir.

Senderisme: la marjal i l’Auir

Una ruta circular d’uns 10 km travessa la marjal de Xeresa -part de la Marjal de la Safor, 1.225 hectàrees compartides amb Xeraco, Tavernes de la Valldigna i Gandia-, amb parades a la Muntanyeta de la Creueta, la reserva de samaruc i el barranc i la platja de l’Auir. Per als més actius, l’ascens a la Creu del Mondúver combina paisatge de muntanya i vistes sobre tota la marjal.

Xeresa, on comencen les muntanyes de Diània

Quan Joan Pellicer va haver de fixar, al començament de la seua tesi, els límits mateixos del territori diànic que dona nom a este digital, va triar precisament Xeresa com a punt de referència. Ací, escriu, s’ajunten el sistema muntanyenc prebètic -que ve de la gola del Guadalquivir i Gibraltar- i el sistema ibèric, en la falla o ensellament de Xeresa, el nus muntanyós del Mondúver, el Buixcarró i la serra Grossa que continua per Barx i Xàtiva fins a la vall de Montesa:

[El sistema muntanyenc prebètic] acaba en un front o traç de confluència i d’interferència amb el sistema muntanyenc ibèric en la falla o ensellament de Xeresa […], que arranca junt a la mar de la població esmentada, passa per Barx, Pla de Corrals i Xàtiva i tota la vall de Montesa.

És a dir: Xeresa no és només un poble d’horta i marjal, sinó, geològicament, el punt on comencen les muntanyes que després vertebren tota la resta de la comarca. El poble té també la seua pròpia varietat de pebrera picant, la nyoreta -«redonetes i piquen com un déu», arreplega Pellicer-, i conserva a la toponímia el Racó de les Senilleres, el lloc on es tallava el senill de la marjal per a fer graneres i esteres, un ofici compartit amb bona part dels pobles de la Safor.

Més informació, a la web de Turisme Xeresa.