Calp, el penyal que ix de la mar

Calp és, per a molts, un únic perfil: el del Penyó d’Ifac alçant-se de colp des de l’aigua, 332 metres de roca calcària que es veuen des de mig litoral valencià. Però darrere d’eixa silueta hi ha un poble amb arrels romanes, salines plenes de flamencs, una història marcada pels corsaris i una vida marinera que continua ben viva als seus dos ports.

El Penyó d’Ifac

Declarat parc natural en 1987, el Penyó d’Ifac és el símbol absolut de Calp: una mola de roca unida a terra per un istme estret que separa les dos badies del municipi. La pujada al cim —uns 300 metres de desnivell, amb un túnel excavat a mitat de recorregut on el camí es fa més tècnic— és una de les rutes de senderisme més populars de tota la Marina Alta, i des de dalt es veu tota la costa, de Dénia fins a Altea.

Els Banys de la Reina

Als peus del Penyó, els Banys de la Reina són les restes d’un complex romà dedicat a la producció de salaó de peix i garum, amb piscines excavades en la roca que hui es poden fer servir com a banys naturals, molt apreciades per a fer esnòrquel entre les runes que encara es distingixen sota l’aigua.

Les Salines de Calp

Al bell mig del nucli urbà, les Salines de Calp són una zona humida protegida d’unes 47 hectàrees, punt clau en les rutes migratòries d’aus aquàtiques del Mediterrani occidental. A la tardor i la primavera hi ha flamencs, cames-llargues i garses reials, i el camí perimetral, pla i accessible, permet un passeig d’uns 45 minuts ben diferent de la resta de l’oferta turística del poble.

Calp, la vila que van endur-se els corsaris

Durant segles, la mateixa mar que hui atrau els turistes va ser una amenaça constant. La nit del 22 d’octubre de 1637, una esquadra de corsaris barbarescos va assaltar Calp i va capturar 315 veïns —bona part de la població d’aleshores—, que van ser portats captius a Alger i van passar-hi cinc anys, fins que van ser rescatats a canvi d’or i de presoners. Per a defensar-se d’aquells atacs, els calpins havien alçat en el segle XV el Torreó de la Peça, una torre de la muralla que deu el nom a «la peça», la peça d’artilleria que hi guardaven per a repel·lir els pirates. És un dels racons més evocadors del nucli antic i recorda que, davall del poble de sol i platja, hi ha una vila que va aprendre a viure amb l’ai al cor.

Festes: la Mare de Déu de les Neus

Calp celebra les seues festes patronals en honor a la Mare de Déu de les Neus, amb el dia gran el 5 d’agost dins d’un programa que s’estén de finals de juliol a mitjan agost. La devoció a esta advocació, poc habitual en un poble de costa, s’explica pel seu paper tradicional de protectora contra les tempestes i, sobretot, contra les pedregades que podien arruïnar les collites en les caloroses vesprades d’estiu.

Curiositats: la veu de Calp

L’etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar el testimoni d’Antoni Tur Saragossí, nascut el 6 d’agost de 1927, un home de Calp que resumix en una frase tota una vida lligada a la terra:

«Tota la vida treballant pel camp i si tornara a nàixer tornaria a fer igual.»

El mateix Pellicer va deixar constància d’una expressió ben calpina que encara es gasta: a Calp, «fer-li a algú la col» vol dir molestar-lo, fastiguejar-lo o fer-li una mala passada.

On dormir i menjar

Calp té una oferta turística consolidada des de fa dècades, amb hotels de tota mena a tocar de les seues platges i un dels ports pesquers més actius de la Marina Alta, on cada vesprada es fa la subhasta de peix. La cuina local combina arrossos de peix, el suquet i el peix fresc del dia amb la influència d’un turisme internacional de llarga tradició.

Més informació turística, a la web oficial de l’Ajuntament de Calp.