Calp, el penyal que ix de la mar

Calp és, per a molts, un únic perfil: el del Penyó d’Ifac alçant-se de colp des de l’aigua, 332 metres de roca calcària que es veuen des de mig litoral valencià. Però darrere d’eixa silueta hi ha un poble amb arrels romanes, salines plenes de flamencs, una història marcada pels corsaris i una vida marinera que continua ben viva als seus dos ports — una destinació que dona per a molt més que un cap de setmana de platja, i que val la pena descobrir amb calma.

El Penyó d’Ifac

Declarat parc natural en 1987, el Penyó d’Ifac és el símbol absolut de Calp: una mola de roca unida a terra per un istme estret que separa les dos badies del municipi. La pujada al cim —uns 300 metres de desnivell, amb un túnel excavat a mitat de recorregut on el camí es fa més tècnic— és una de les rutes de senderisme més populars de tota la Marina, i des de dalt es veu tota la costa, de Dénia fins a Altea. És una excursió exigent però assequible per a qui hi vaja amb calçat de muntanya i prou aigua.

Els Banys de la Reina

Als peus del Penyó, els Banys de la Reina són les restes d’un complex romà dedicat a la producció de salaó de peix i garum, amb piscines excavades en la roca que hui es poden fer servir com a banys naturals, molt apreciades per a fer esnòrquel entre les runes que encara es distingixen sota l’aigua. És un dels monuments arqueològics de referència del poble i, per a qui vulga combinar història i bany, un xicotet paradís d’aigua transparent a tocar del nucli urbà.

Museus de Calp

Al carrer Santíssim Crist, dins de la Casa de la Senyoreta, es troba el Museu d’Història de Calp, que repassa l’evolució del municipi des de l’època ibèrica i romana fins al segle XX i complementa bé la visita als Banys de la Reina. El poble compta també amb el Museu Etnològic Casa del Cocó, dedicat als oficis i la vida quotidiana tradicional dels calpins abans que el turisme ho canviara tot.

Les Salines de Calp

Al bell mig del nucli urbà, les Salines de Calp són una zona humida protegida d’unes 47 hectàrees, punt clau en les rutes migratòries d’aus aquàtiques del Mediterrani occidental. A la tardor i la primavera hi ha flamencs, cames-llargues i garses reials, i el camí perimetral, pla i accessible, permet un passeig d’uns 45 minuts ben diferent de la resta de l’oferta turística del poble. És una de les rutes ecològiques més senzilles de tota la comarca i un bon racó per a desconnectar i relaxar-se lluny del bull de les platges, amb un paisatge d’aigua, sal i muntanya que canvia de color segons l’hora del dia.

Calp, la vila que van endur-se els corsaris

Durant segles, la mateixa mar que hui atrau els turistes va ser una amenaça constant. La nit del 22 d’octubre de 1637, una esquadra de corsaris barbarescos va assaltar Calp i va capturar 315 veïns —bona part de la població d’aleshores—, que van ser portats captius a Alger i van passar-hi cinc anys, fins que van ser rescatats a canvi d’or i de presoners. Per a defensar-se d’aquells atacs, els calpins havien alçat en el segle XV el Torreó de la Peça, una torre de la muralla que deu el nom a «la peça», la peça d’artilleria que hi guardaven per a repel·lir els pirates. És un dels monuments i racons més evocadors del nucli antic i recorda que, davall del poble de sol i platja, hi ha una vila que va aprendre a viure amb l’ai al cor.

Festes: la Mare de Déu de les Neus

Calp celebra les seues festes patronals en honor a la Mare de Déu de les Neus, amb el dia gran el 5 d’agost dins d’un programa que s’estén de finals de juliol a mitjan agost. La devoció a esta advocació, poc habitual en un poble de costa, s’explica pel seu paper tradicional de protectora contra les tempestes i, sobretot, contra les pedregades que podien arruïnar les collites en les caloroses vesprades d’estiu.

La sarpassa: ous, faves i bastonades

Hi ha una Calp que no ix als fullets. A la Setmana Santa, els xiquets acompanyaven el rector amb maces de fusta pegant a les voreres i les finestres —la vella sarpassa— i anaven cantant una cançoneta que demanava ous per les cases. Joan Pellicer va arreplegar la versió calpina, que a diferència d’altres pobles canvia les bastonades per un pagament en espècie:

Ous a la pica, ous al ponedor,
i un grapat de faves pel senyor retor.

I si algú es feia el sord, hi havia segona estrofa: «Torta retorta, paga’m lo que em deus, / que si no m’ho pagues, et faré la creu». La mateixa cançó, amb variants més descarades, es cantava a Gorga, Pedreguer, Quatretonda i Oliva: un mapa sonor de mig territori fet amb ous i cops de maça.

FiraCalp, l’esdeveniment gastronòmic de la primavera

Cada mes de maig, Calp viu FiraCalp, la fira de gastronomia i comerç que organitza l’Ajuntament amb l’Associació d’Empresaris local des de fa ja setze edicions. Al voltant de la Plaça Major s’hi instal·len desenes d’estands de restaurants, cafeteries i cocteleries que oferixen tapes i postres a preus populars, amb un catàleg gastronòmic que va dels arrossos i les fregidures de peix tradicionals a propostes de tall gurmet maridades amb vi. L’esdeveniment, que reunix cada any prop de 12.000 persones al llarg de quatre dies, es completa amb tastos, concerts, cercaviles i un concurs popular a la millor tapa.

Curiositats: la veu de Calp

L’etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar el testimoni d’Antoni Tur Saragossí, nascut el 6 d’agost de 1927, un home de Calp que resumix en una frase tota una vida lligada a la terra:

Tota la vida treballant pel camp i si tornara a nàixer tornaria a fer igual.

Del mateix treball ixen unes quantes coses més de Calp:

• L’endevinalla de l’allioli. Pellicer la va escoltar precisament ací, i és de les que fan riure abans d’encertar-la: «Enmig de les cames el tinc, i quan més oli li pose, més pujat el tinc». (La resposta és el morter.)
• A Calp, «fer-li a algú la col» vol dir molestar-lo, fastiguejar-lo o fer-li una mala passada.
• El badoc ací és l’ametla verda quan comença a obrir la corfa; i al fenoll marí de les roques del Penyó li tenien un ús ben concret: es collia verd, sense florir, es bullia i es salava amb vinagre.
• Del safrà, que hui associem a la Manxa, deien a Calp que «ací se’n criava molta, i de Senija i d’altres pobles pujaven a fer-ne».

On dormir i menjar

Calp té una oferta turística consolidada des de fa dècades, amb hotels i altres tipus d’allotjament de tota mena a tocar de les seues platges i un dels ports pesquers més actius de la Marina, on cada vesprada es fa la subhasta de peix. És, des de fa generacions, un poble on és fàcil estiuejar, tant per a qui hi passa només un cap de setmana com per a qui hi torna cada estiu. La cuina local combina arrossos de peix, el suquet i el peix fresc del dia amb la influència d’un turisme internacional de llarga tradició, i l’oferta gastronòmica es multiplica cada maig amb FiraCalp (vore més amunt).

Més informació turística, a la web oficial de l’Ajuntament de Calp.