Almudaina, la torre almohade del Comtat

Dalt d’un puig del Comtat, la Torre d’Almudaina vigila encara el poble que en porta el nom, un dels racons més menuts i tranquils de la comarca, envoltat per les serres de l’Almudaina, l’Alfaro, la Serrella i la Serreta. Ací el temps sembla anar més a poc a poc: carrers costeruts, hortets de secà i l’olor de llenya que puja pel Via Crucis fins al Calvari.

Què visitar en Almudaina?

La Torre d’Almudaina, d’origen almohade (segles XII-XIII), va servir de torre de guaita i defensa de l’antic assentament musulmà; hui és Bé d’Interés Cultural gestionat pel Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ), que en organitza visites obertes al públic. L’escriptor Gabriel Miró la va descriure en la seua novel·la Las cerezas del cementerio (1910) com una torre «cuadrada y ruda», senyal d’identitat del poble ja fa més d’un segle. L’Església de Sant Bartomeu Apòstol, de finals del segle XVI, conserva una talla de fusta de la Mare de Déu del Rosari. Pujant pel Via Crucis s’arriba a la Capella del Santíssim Crist del Socors, senzilla però amb unes vistes espectaculars sobre la vall.

Almudaina va ser, durant segles, un dels pobles de l’antiga Baronia de Planes, la senyoria que reunia Planes, Almudaina, Benialfaquí, Catamarruc i Margarida, i que remunta el seu origen al pacte de vassallatge del cabdill andalusí Al-Azraq amb Jaume I (1245). No debades, va ser als peus mateixos de la Torre d’Almudaina on l’escriptor Just Sellés va presentar la seua novel·la Al-Azraq, el blau: crònica de la conquesta de La Muntanya, en un acte amenitzat amb la música en directe de Vicent Savall. Eixa història compartida explica també per què les rutes a peu enllacen amb tanta facilitat els pobles veïns d’esta banda de la serra, com Alcosser de Planes.

Senderisme a Almudaina

La Serra d’Almudaina i les muntanyes veïnes (Alfaro, Serrella, Mariola) ofereixen nombroses rutes de senderisme, com la que uneix Millena amb la Lloma Redona i la Penya del Dimoni travessant este massís. Una eixida senzilla i molt agraïda és el recorregut circular entre Planes, Almudaina i Benialfaquí, que en poques hores enllaça els tres nuclis de l’antiga baronia entre bancals i ombries. Els més ambiciosos pugen al Tossal Blanc, el sostre de la Serra d’Almudaina, amb vistes de tota la vall de Seta i cap a Benimassot. Dalt de l’ombria, la partida del Pla del Gamonar deu el nom als gamoners —els asphodels de flor blanca (Asphodelus sp.)— que a la primavera cobrien de blanc els llocs oberts d’estos pujols, una florada que Pellicer va documentar com a part del paisatge viu de la Serra d’Almudaina.

Cultura i tradicions a Almudaina

El botànic i etnògraf Joan Pellicer, en les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, va deixar testimoni d’un costum del poble avui gairebé perdut: el dia de Corpus, els veïns adornaven cases i carrers amb rames i branques d’om (l’arbre que ombrejava places i camins abans que la grafiosi n’aclarira les fileres). Era l’enramada de Corpus, la manera d’Almudaina de vestir de verd el poble per a la processó.

De la mateixa arreplega ve una dita popular que els majors del poble li van dir a Pellicer sobre el setge, una de les herbes remeieres més apreciades d’estes serres:

Qui coneix el setge no li cal metge.

El mateix setge —la sàlvia— és una de les herbes de l’herberet, i Almudaina és un dels pobles d’este costat de la serra on la melissa s’anomena tarongina, com a Benimassot, Benilloba o Penàguila.

La cuina del camp

Pellicer va recollir també el testimoni ben viu de la cuina d’aprofitament als marges dels camps: el mengívol, l’all porró silvestre (Allium ampeloprasum) que brotava als camins i les vores de bancal. Els vells d’Almudaina en parlaven amb un record d’oficis i plaers junts, el menjar al camp que era alhora una pausa i una celebració:

El meu pare se’ls menjava a mosset ple en era.

Els arbres vells d’Almudaina

El mateix catàleg de Pellicer assenyala dos arbres venerables al terme, cadascun al costat d’una font: l’olivera de la font de Nantes, a la partida del Sofre, i la carrasca de la font de Mirambell, un exemplar centenari que encara fa ombra a qui puja cap a la Serra d’Almudaina. Dos fites vegetals, encara dretes, del mateix paisatge que ressegueixen hui les rutes de senderisme del poble.

Festes a Almudaina

Les Festes Patronals, en honor de Sant Bartomeu, se celebren el 21 d’agost.

Més informació a la web de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat.