Millena, el poble més alt de la Vall de Travadell

Amb prou prou de 200 habitants, Millena és un dels municipis més menuts d’El Comtat, encavalcat als peus de la serra d’Almudaina i coronat per les restes del castell de Travadell. Un om de tres-cents anys, plantat a la plaça de l’Església, és el testimoni més vell de la seua història.

Què visitar en Millena?

El castell de Travadell, fortalesa d’origen musulmà probablement bastida al segle XII, s’alça sobre un esperó rocós i conserva els voluminosos restes de la torre major i trams importants de muralla feta amb fàbrica de tàpia. Dominava estratègicament l’estret Pas del Mur, punt d’enllaç entre els castells de Cocentaina i Planes, i està declarat Bé d’Interés Cultural. El poble en té un segon, sovint oblidat: la Torre de Millena, també BIC. L’església parroquial de Sant Josep guarda, al seu menut museu, una creu de nacre feta a Betlem a la fi del segle XVIII —dedicada a un franciscà fill del poble— i un quadre atribuït a El Greco. Al terme també es conserva la Penya del Diable, amb art rupestre.

Per a entendre on està Millena, però, el millor és pujar a l’Altet: des d’eixe mirador es veuen d’un colp la torre del castell de Penella, la vall de Travadell sencera, la vall de la Mariola, el castell de Cocentaina i el Montcabrer.

Les fonts de Dalt i de Baix

Les dues fonts del terme són el racó fresc del poble. La Font de Dalt queda entre bancals d’ametlers, amb el barranc canalitzat amb murs de pedra i el llavador públic reconstruït i cobert amb teula. La Font de Baix conserva un llavador antic de pedra, sense cobrir, als peus d’un gran pollancre blanc, i al vessant de davant hi ha una àrea de berenador amb taules i bancs de pedra i barbacoa. Són el final natural de qualsevol passeig pel poble.

L’om de tres-cents anys

L’om de la plaça de l’Església —més de dos metres de diàmetre de soca— no és una excepció: l’etnobotànic Joan Pellicer el va documentar entre eixos vells arbres solitaris que encara fan ombra a les entrades i places dels pobles diànics:

Encara ara el trobem, malgrat tot, fent ombra bona en solitari en moltes places i entrades dels nostres pobles, com a Millena, Planes, Fageca o Albaida.

Del rei Jaume als marquesos d’Ariza

Millena era població d’origen musulmà i va ser conquerida per Jaume I al mateix temps que la resta de la comarca. Encara que entre 1245 i 1248 s’hi va intentar una repoblació amb cristians, els habitants musulmans van continuar al lloc fins a l’expulsió dels moriscos de 1609. El senyoriu va passar, entre altres mans, per les del marqués del Castell de Guadalest i les del marqués d’Ariza —els mateixos senyors que, vall enllà, tenien el palau de Gorga—, fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX.

Senderisme a Millena

La ruta circular per la serra d’Almudaina ix del poble, passa pel dipòsit d’aigua i arriba fins al barranc de l’Aigüeta, on es troba l’art rupestre, abans de tancar el circuit per la Lloma Redona. Des del mateix camí s’enllaça amb els termes veïns de Benimarfull, Benillup i Almudaina, els altres pobles que es reparteixen la vall.

Festes a Millena

Les Festes Majors, en honor a Sant Josep i Sant Roc, giren entorn del segon diumenge de juliol al voltant de la Plantà del Xop: un arbre de grans dimensions triat pels mateixos veïns, tallat i traslladat col·lectivament fins al poble per a ser plantat de nou dies després amb cordes i grues, en un ritual que simbolitza la fecundació de la terra. Antigament la festa es feia pel dia de Sant Josep, cap al març i coincidint amb l’equinocci de primavera; d’ací li ve el nom tradicional de «l’arbre de Sant Josep». Joan Pellicer va arreplegar de primera mà com era eixa celebració antiga:

A Millena, quan antany es feia la festa, s’anomenava l’arbre de Sant Josep, perquè era en la festa del dia de Sant Josep quan els veïns plantaven enmig de la plaça un xop verd molt alt, pelat i ensabonat de dalt a baix, tot deixant-li al cap unes quantes branques en les quals s’enrastrava una porció de bunyols i lligaven un pollastre.

El mateix ritual de plantar un arbre-tòtem a la plaça, amb variants pròpies, pervivix en altres pobles de Diània com El Palomar, Altea i el veí Planes -on la Festa del Xop encara marca el centre de la vida del poble fins al Corpus-, tots ells hereus del mateix culte ancestral a l’arbre.

I encara hi ha una altra festa vegetal, esta quasi perduda: el Corpus. «A Corpus anem a fer botja per a enramar», li contaven a Pellicer a Millena, i «la flor de la ginestera la tiraven» al pas del pal·li. Cada poble triava la seua planta —murta a la Safor, botja i ginestera ací dalt— per a fer del carrer una catifa.

Just per mantindre viu eixe caient primaveral, el col·lectiu de joves La Rabosa organitza cada primavera el Travafest, un festival autogestionat de cultura popular que recupera les dates en què el poble feia antigament la festa.

Diània TV va dedicar un reportatge sencer a esta tradició, dins de la sèrie «Festes a Diània»:

El solstici d’hivern: les aixames de la Nit de Nadal

Si el xop marca l’equinocci i la botja el Corpus, el 24 de desembre li toca al foc. Millena és un dels onze pobles diànics que ixen al carrer amb torxes enceses la Nit de Nadal per a rebre el solstici d’hivern: aixames, fatxos o xamel·les segons el poble, fetes d’espart o, ací dalt, d’espígol segat i assecat i lligat amb cordell.

Es preparen els dies previs, amb tallers i eixides a la muntanya, i allà on es roden el gest és el mateix: fer-les girar en cercle fins que llancen una pluja d’espurnes que recorda un eixam d’abelles, d’on molt probablement ve el nom d’aixames. L’etnobotànic Daniel Climent ho definix com «un cant pagà al creixement del sol», la mateixa lògica vegetal i solar que explica el xop de la plaça.

Comparteixen el costum Tibi, Xixona, Onil, Relleu, la Torre de les Maçanes, l’Orxa, Gaianes, Fageca, Benimassot i Beniarrés. Tots els detalls, a la Rodà de les Aixames de Diània.

La cuina de Millena: bunyols, pericana i cúvols

La compra obligada per a qui passe pel poble són els bunyols de carabassa. A taula manen dos plats de muntanya: la pericana —pebre secat al sol, bacallà i all, tot esmicolat i amanit amb oli— i la borreta. I hi ha una menja de temporada que Pellicer va anotar poble per poble: els cúvols, els brots que trau l’all quan s’espiga. El nom canvia a cada revolt del territori —cúgol a Cocentaina i Muro, cüol a Gorga i Benasau, cúdol a la Marina—, però a Millena, com a Benillup i Benilloba, són cúvols, i es mengen «fregidets en oli i rebolicat». D’una altra herba de bancal, els conillets, en deien a Millena: «ho mescles en espinacs i bledes i fas uns cocotets».

Millena a «Diània, poble a poble»

Millena va ser la segona parada de «Diània, poble a poble», la sèrie de reportatges de Diània TV sobre els municipis de la comarca.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Millena.