Quatretondeta, el poble dels Frares de pedra de la Serrella

Quatretondeta és un xicotet poble de muntanya de l’interior d’El Comtat, encaixat entre les serres de la Serrella i l’Almudaina, en un terreny abrupte que puja des dels 700 fins als 1.359 metres del cim de la Serrella.

Les Agulles de la Serrella, una de les Meravelles de Diània

La gran atracció excursionista de Quatretondeta són les Agulles de la Serrella —conegudes també com els Frares—, unes espectaculars agulles calcàries d’entre 10 i 100 metres d’altura que apareixen enmig d’un bosc de roques al vessant de la Serrella, compartides amb el veí terme de Fageca. Joan Pellicer les va incloure entre les Meravelles de Diània, el seu llibre de camins i paisatges de les comarques centrals valencianes. La ruta dels Frares, que es pot fer per un itinerari exigent o per un altre més assequible, travessa microreserves i antigues neveres, i permet descobrir varietats botàniques com auros, teixos o el te de roca. Als seus peus raja la font de l’Espinal, que el mateix Pellicer situa «als peus de les magnífiques Agulles».

Quatretondeta i Quatretonda: dos pobles, un mateix nom

A banda i banda del Benicadell, en dos comarques diferents, hi ha dos pobles que es diuen quasi igual: Quatretonda, a la Vall d’Albaida, i Quatretondeta, ací, a la vall de Seta. No és casualitat ni broma del mapa: Quatretondeta és, literalment, el diminutiu de Quatretonda -com Billeneta ho és de Villena-, i el geògraf Joan Carles Membrado els fa vindre tots dos del llatí corte rotunda, és a dir, «corral redó» o quadra redona: un nom d’origen ramader, dels que descriuen una construcció i acaben batejant un poble sencer.

La documentació ho confirma. Al quadern de fra Bartolomé de los Ángeles, visitador de moriscos del bisbat de València, que va recórrer estes valls en 1528 i 1529, el poble encara apareix escrit sense diminutiu i amb un afegit per a distingir-lo de l’altre: «Cuatritonda dicta de l’Almirante», a la vall de Seta. Va ser el temps -i el veïnat- qui va acabar reduint el nom a la forma menuda. La grafia oficial actual, amb Q, es va aprovar el 11 de maig de 1992.

Festes: Santa Anna a l’agost i els Fadrins al febrer

Les festes patronals de Quatretondeta es fan el darrer cap de setmana d’agost, en honor a Santa Anna, la Immaculada Concepció i Sant Josep. El programa combina la part solemne -misses, processons i ofrena de flors– amb la que ompli la plaça: concurs de paelles, revetles i cordades.

L’altra cita és d’hivern i té nom de qui la fa: les Festes de Sant Blai o dels Fadrins, el cap de setmana més pròxim al 3 de febrer. Que la festa duga el nom dels fadrins diu prou de com s’organitza la vida festiva d’un poble menut de muntanya, on cada grup d’edat té el seu torn. (Dades del Calendari de festes de la Comunitat Valenciana, Bancaixa.)

Senderisme: el PR-CV 24 al Pla de la Casa

El PR-CV 24 puja des de Quatretondeta fins al Pla de la Casa (1.379 m), el punt més alt de tota la Serrella, coincidint en el seu tram final amb el PR-CV 182 que ve de Fageca -per això la zona és coneguda com «els Pirineus d’Alacant». Als voltants del poble destaquen també la font de la Vinyeta -voltada per una bellíssima xopada, camí dels Carrascars i dels Frares- i la Font Roja de Quatretondeta, d’aigües molt fresques i de gran qualitat, amb àrees de pícnic que en fan un bon punt de partida per al senderisme, el BTT o l’escalada fàcil.

Les figueres de la vall de Seta, i una que ja no hi és

El terme conserva encara una notable diversitat de varietats locals de figuera, que Joan Pellicer va documentar de boca dels llauradors del poble: verdunes, bordissots, bacors -els que fan bacores- i poletanes. I una cinquena que apareix a la llista amb la seua pròpia esquela: les negrelles, «redonetes i negres», de les quals l’informant li va dir a Pellicer que «ja no n’hi han». Un catàleg de figues és, també, un catàleg del que s’ha perdut.

De la carabassa, ací en tenen una amb un nom que no cal explicar: la carabassa de pota de burro. I amb polpa de carabassa es fan els pastissets de Nadal -pasta d’oli, ametla i farina-, una recepta que Quatretondeta comparteix amb Fageca.

El pastor que anava a fer herbes per Sant Joan

Entre els informants que Pellicer va entrevistar al poble hi ha Juanito Ortà Ripoll, «el Provincialet», pastor, de qui va anotar una sola línia que val per tot un calendari: «Tots els anys, per Sant Joan, anava a fer herbes.» És la mateixa regla que a Catamarruc feia collir el te de roca precisament eixa setmana: a la muntanya, el solstici marcava quan les herbes tenien la força.

D’un altre veí, Xavier Vercher Bonet (nat el 18 de novembre de 1935), Pellicer va deixar escrita una definició de dos paraules que és, potser, el millor elogi de tot el seu llistat d’informants: «llaurador oracular».

Un poble d’estructura tradicional

Quatretondeta manté encara la seua estructura tradicional de carrers tranquils i cases de pedra, amb la muntanya sempre a la vista des de qualsevol cantó. Els dos dies de festa local del municipi són el 20 de març i el 8 d’octubre.

Més informació, a la web de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat.