Esdeveniments a: Penàguila

Actualment no hi ha esdeveniments en Penàguila.

No obstant, et convidem a visitar i estimar Penàguila i a navegar per les mil i una meravelles de Diània.

Penàguila, terra de rondalles d’Enric Valor

Als peus de la Serra d’Aitana, un arc de roca natural filtra la llum del sol entre el 13 i el 29 de desembre, il·luminant part del poble durant cinc minuts: és l’Arc de Santa Llúcia, un dels racons més singulars de Penàguila, terra de les rondalles arreplegades per l’escriptor Enric Valor.

De Beniaqualiam a Penaquile: el castell d’Al-Azraq

El nom del poble ha anat canviant de forma com qui es muda de roba: en 1246 apareix citat com Beniaqualiam, i en 1278 ja com Penaquile. L’origen és un castell musulmà que, segons la tradició històrica, va prendre el mateix Jaume I a Al-Azraq; al llarg del segle XIII el castell va ser escenari de les insurreccions del cabdill mudèjar, i en 1258, sufocada la revolta, els musulmans van ser expulsats de la població, que va quedar sense habitants.

La vila que veiem hui es va bastir a les acaballes del segle XIII i principis del XIV. D’aquell moment queden, escampades pel poble, restes de muralla dels segles XIII i XIV: pedra de frontera, alçada quan esta era una ratlla de veres.

Què visitar en Penàguila?

L’Arc de Santa Llúcia, un enorme arc natural de roca a uns 800 metres d’altitud, es troba molt a prop de les restes del castell de Penàguila, d’origen medieval. El Jardí de Santos, un jardí nostàlgic d’uns 2.800 m² amb teixos, cedres del Líban, avets espanyols i magnòlies, té un llaberint i un estany entre parterres i miradors, i és d’entrada lliure els caps de setmana i festius. La Casa Rural Valor, en un antic palau bastit sobre una muralla de començaments del segle XIV, és un homenatge a Enric Valor: cadascuna de les seues habitacions pren el nom d’una de les seues rondalles valencianes.

Senderisme a Penàguila

La ruta circular que ix del poble encadena la Font del Pardalet, la Font Major, l’Arc de Santa Llúcia, l’Arc del Gat, el castell, les coves del Port i l’aqüeducte, en un recorregut curt però ple de racons naturals i patrimonials.

Festes a Penàguila

Les festes majors, en honor a la Mare de Déu del Patrocini, se celebren la segona quinzena d’agost. La Setmana de la Huità les obri amb fogueres i actes culturals organitzats per colles i famílies del poble, fins a l’Entrada de Moros i Cristians i la processó en honor a la Verge.

On dormir i menjar a Penàguila

La Casa Rural Valor, a la plaça de l’Arbre, ocupa un antic palau de 1.200 m² i és, alhora, allotjament rural i homenatge a Enric Valor.

L’herberet de Penàguila, amb mitja anou

Entre totes les receptes d’herbero que Joan Pellicer va arreplegar per Diània, la de Penàguila és de les més curioses: rel de panical, quatre cabotetes de camamirla, una rameta de Maria-Lluïsa, coronela, a voltes rabet de gat i —ací està la particularitat— mitja anou partida, un ingredient que no apareix en cap altra fórmula del territori. La podeu comparar amb la resta a «La recepta d’herberet», el capítol que tanca la sèrie Herbero Diànic de Diània Televisió. Ací, com a Benilloba o Almudaina, a la melissa se li diu tarongina.

Penàguila i les rondalles d’Enric Valor

Enric Valor va conéixer bé Penàguila i hi va ambientar diverses rondalles: «Dimoni fumador» situa la conversa entre el dimoni i el tio Porra a la Coveta Fumà, i «I queixalets també…» passa pel llavador del poble, amb els seus més de vint canons d’aigua. La rondalla «Les velletes de la Penya Roja» comença així:

Hi havia una volta una caseta habitada en la mateixa carena de la Penya Roja. Ara, tal caseta encara es veu com un puntet blanquinós damunt la colossal muntanya; però està derrocada…

La narradora oral Anna Ballester la va explicar a la plaça de l’Església de Penàguila durant la III Trobada de Contacontes en homenatge a l’escriptor.

Curiositats de Penàguila

La tesi doctoral de l’etnobotànic Joan Pellicer sobre el territori diànic arreplega el testimoni d’Antonio Picó Gozálbez, nascut a Benifallim el 1922, que va quedar orfe de mare als 7 anys i de pare als 8, i que es va criar treballant de criadet pels masos de la Manca, la Moleta i els Escudellers, cobrant només el menjar, abans d’establir-se a Penàguila: «home de seny i muntanyard total», en paraules de Pellicer. Al mateix poble hi va entrevistar Enric Ortiz Matarredona, «Veneno», llaurador nascut el 1915 que deia haver fet «de tot» al llarg de la seua vida.

Penàguila a «Diània, poble a poble»

Penàguila va ser la primera parada de «Diània, poble a poble», la sèrie de reportatges de Diània TV sobre els municipis de la comarca.