Terrateig, el poble dels «cagarneres»

Terrateig és un poble menut de la Vall d’Albaida, a l’extrem sud-est de la comarca, en el límit amb la Safor i El Comtat. La seua situació estratègica entre l’horta de Gandia i les comarques de l’interior ha fet que estiga habitat des de molt abans que altres pobles del voltant.

Ibers, romans i musulmans

Ibers, romans i musulmans han deixat la seua empremta en estes terres, encara visible hui. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, bastida en 1772, va pertànyer eclesiàsticament a La Pobla del Duc fins a 1534.

Les festes: Sant Vicent, a l’abril

El calendari oficial de festes locals situa les de Terrateig al 13 i 14 d’abril, per Sant Vicent Ferrer -la festa de la primavera, quan encara no ha arribat la calor i el poble es pot omplir sense competir amb ningú. És una data que comparteix amb altres pobles menuts de la vall i de la muntanya, com Tollos.

Senderisme: cap al Surar de Pinet

Una ruta de 7 km i unes 2 hores i mitja ix de Terrateig i travessa el Pla de les Fontetes, la Penya Llarga i el barranc de la Xina -on encara creixen els lledoners amb què els pastors es tallaven el seu propi «guiato» o vara de pastoreig- fins a Pinet, on enllaça amb la ruta temàtica «El Surar de Pinet-Llutxent», que travessa un dels boscos d’alzines sureres més singulars de tot l’interior valencià. La Mancomunitat de la Vall d’Albaida edita una guia pròpia d’esta ruta, coneguda també com «Penyes Albes i Terrateig».

Anar a fer margallons: l’excusa per a besar-se

Entre els testimonis que l’etnobotànic Joan Pellicer i Bataller va recollir a Terrateig n’hi ha un que explica, amb tota la gràcia del món, com collir el cor de la palmera borda -el margalló- servia també de tapadora per als nòvios en temps en què les parelles no podien eixir soles:

Abans mos n’anàvem a la serra quan érem jóvens a fer margallons, quan encara tenien que portar una dona darrere, perquè no podien els nòvios i les nòvies anar a soles, i mos escampàvem per a poder-nos besar, i agarràvem el fes i trèiem lo de dins de la palmera que estava bo i ixien filióles entremig.

Una eixida a la muntanya amb falç (el «fes») a buscar el cor tendre de les palmeres bordes que, de pas, servia per a furtar-se un bes lluny de la vigilància familiar.

Els «cagarneres» i la cançoneta del Benicadell

Els veïns de Terrateig són coneguts popularment com «els cagarneres», en referència a la cadernera, un ocellet de cant bonic que busca racons amb aigua per a reposar. No és casualitat: Terrateig és precisament el poble que encapçala la coneguda cançoneta popular que reparteix els ocells del Benicadell entre els pobles del voltant:

«En Terrateig caderneres,
en Montitxelvo els reiets,
en Aielo els gafarrons,
en Rugat el paixarell
i en Beniatjar les gralles
en l’alt del Benicadell.»

Els altres quatre pobles de la cançoneta són Montitxelvo, Aielo de Rugat, Rugat i Beniatjar: sis noms de poble i cinc noms d’ocell per a dibuixar, en dos versos i mig, tota la falda nord del Benicadell.

Curiositats de Terrateig

• Fumar gramònica. Un informant de Terrateig li explicava a Pellicer que, durant la guerra, «ho fumaven»: «La gramònica anàvem a buscar-la pels marges». Quan no hi havia tabac, les fulles d’esta herba de marge feien el paper -el mateix que a Otos, la Pobla del Duc o la Font d’en Carròs.
• Bellotera, si fa les bellotes dolces. Ací distingixen la carrasca de la bellotera pel gust del fruit: la que fa les bellotes dolces té nom propi.
• Panets de rabosa. Als fruits del margalló, que la rabosa devora a la tardor, a Terrateig els diuen així: «els panets de rabosa s’ho mengen les ovelles, els gossos i les raboses».

Terrateig en vídeo

El canal El Rebost de Casimir —un canal etnogràfic i de memòria de les Comarques Centrals— va dedicar un documental de 17 minuts a la vida i la memòria de Terrateig:

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Terrateig.