Gaianes, l’albufera a l’ombra del Benicadell

Gaianes és un poble d’El Comtat amb arrels musulmanes, a la falda del Benicadell, que guarda una sorpresa poc coneguda: una albufera interior alimentada per aigües subterrànies, dins de l’espai protegit del riu Serpis.

L’Albufera de Gaianes

L’Albufera de Gaianes és una zona humida que forma part del Paisatge Protegit del Serpis, amb un punt d’observació d’ocells i passarel·les de fusta que la convertixen en un dels racons més fotogènics de la comarca. Ben a prop, el botànic Joan Pellicer situava el barranc de la Font de Gaianes entre els grans paratges d’oms del territori:

El barranc de la Font de Gaianes, on es forma una de les omedes més conspícues del territori.

Què visitar al poble

L’església parroquial de Sant Jaume Apòstol, d’estil neogòtic, ocupa el lloc d’una antiga mesquita. Les runes del castell de Gaianes, una fortalesa medieval en posició estratègica, i el nucli urbà amb vestigis d’origen musulmà completen el patrimoni del poble.

L’ermita de Sant Francesc de Paula

A la sopalma de la solana del Benicadell, enmig d’una mar d’oliveres, s’alça l’ermita de Sant Francesc de Paula: una construcció blanca i senzilla, modèlicament restaurada, dedicada a un eremita calabrés del segle XV. Una guia de senderisme del Comtat aparella la imatge d’esta ermita amb uns versos del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera, del seu poema «Joventut»:

…sovint mon cor reposava dins aquella ombra de pau.

L’ermita és alhora visita obligada i punt de partida clàssic per a qui vulga pujar cap al Cim de la Penya del Benicadell.

El xiprer del Calvari i la Mare de Déu de la Pau

Una curiositat que agermana Gaianes amb el veí Alcosser de Planes: segons arreplegà Pellicer, la imatge de la Mare de Déu de la Pau, patrona d’aquell poble, va ser esculpida d’una sola peça del tronc d’un xiprer del calvari de Gaianes, l’arbre que la tradició associa amb la fusta de la creu i amb la vida que no es corromp.

Les xameles de la Nit de Nadal: ací, falles d’espígol

Gaianes és un dels onze pobles diànics que la nit del 24 de desembre ixen al carrer amb foc a la mà, però ací la tradició canvia de forma prou important. En compte de rodar les aixames com fan a Onil o Xixona, a Gaianes es passegen torxes d’espígol pel poble; al final es fa una foguera a la plaça i es bota per damunt.

Eixes torxes són les xameles: manolls d’espígol segat i assecat, lligats amb cordell, que xiquets i majors encenien i feien voltar pels carrers. Pellicer va deixar constància que «a Gaianes també ho fan i canten», un ritu de foc i lavanda que perfumava els carrers en la nit més llarga de l’any. El cant, precisament, és cosa de Gaianes.

Que ací siga espígol i no espart no és cap raresa local, sinó la variant d’una vella frontera. Ja al segle XIX l’escriptor i religiós Joaquim Martí Gadea ho deixava escrit:

En alguns llocs es passejaven manolls d’espart encesos, com a València, o d’olor a espígol, com a Alcoi, Balones i Cocentaina i altres pobles de les comarques de l’interior.

És el mateix costum que es feia a Balones, que a Famorca es diu ximeles, amb i, i que a Fageca acabava amb els xiquets entrant als corrals a espantar els pardals adormits amb les atxes enceses per a fer-ne esmorzar l’endemà. Roden o passegen el foc també Tibi, Relleu, la Torre de les Maçanes, l’Orxa, Benimassot, Beniarrés i Millena. Tots els detalls, a la Rodà de les Aixames de Diània.

Un ofici casolà: les cortines de canuts de baladre

Del mateix treball de camp de Pellicer al poble ve un altre costum casolà, hui quasi oblidat: les cortines de porta fetes amb canudets buidats de baladre, enfilats un a un en un filferro.

Per a fer cortines de canuts de baladre: el pelaven, tallaven els canudets de dins, el secaven i després li passaven un fil d’aram o d’empalomar.

Festes a Gaianes

Les festes patronals, el primer cap de setmana de setembre, honoren la Mare de Déu de la Llum i Sant Francesc de Paula: ofrena a la patrona acompanyada per la Societat Musical Mestre Orts, dansà tradicional la vespra, missa major i una gran traca de focs artificials tanquen els dies grans.

Senderisme al Benicadell: de l’ermita al Cim de la Penya

Gaianes és un dels punts de partida clàssics per a pujar al Benicadell. La pujada ix del Creu del Poble i el camí del Cantal Gros, amb vells bancals d’oliveres i xiprers centenaris, fins a l’ermita de Sant Francesc de Paula. Des d’ací la senda travessa l’eixarreït Arenal, on creixen l’espart, el romer, la sempreviva (Helichrysum stoechas) i la trencapedres (Paronychia aretioides) —una de les plantes remeieres més estimades al poble—, passa per les Penyetes Llises i la Coveta Llarga —una cova de boca doble, coneguda per la coronil·la júncia que hi floreix a la primavera—, i enfila la carena fins a la Nevera i el Cim de la Penya, anomenat també Dalt de l’Alt o Crestó, ja al terme d’Atzeneta d’Albaida per la Font Freda. Una variant enllaça, per la font del Melero i l’antiga torre de guaita del Castellet, amb el mateix camí d’Atzeneta.

Una altra manera d’encarar la carena és des del port d’Albaida, deixant enrere la casa forestal de la Clau de la Trompa i la Covalta, resseguint el barranc dels Fontanars fins a la font del mateix nom. El sender GR de la Muntanya d’Alacant travessa igualment el terme en el tram Agres-Gaianes, i la Via Verda del Serpis, sobre l’antiga via del tren Alcoi-Gandia, oferix una ruta més suau per a caminar o anar en bicicleta, riu avall cap a Beniarrés i el Racó del Duc de l’Orxa. Des del veí Alfafara ixen també diverses rutes cap a la Serra de Mariola (Cava de Don Miguel, Cova del Bolumini) que es poden combinar amb una visita a Gaianes en la mateixa jornada.

Curiositats botàniques de l’Arenal

L’Arenal de Gaianes, als peus del Planet del Cantal Gros, tanca cada any la gran temporada primaveral de les orquídies que sol començar amb les mosqueres (Ophrys fusca) a primers de gener: hi floreix, abundant i cridanera, l’orquídia piramidal (Orchis pyramidalis). El mateix llibre de senderisme acompanya la imatge de l’orquídia amb uns versos atribuïts a «Papir Neferkeré»:

…i el meu amor és únic com una encesa orquídia roja…

A les ombries més altes del Benicadell hi creix també la fritil·lària (Fritillaria hispanica), una xicoteta sorpresa botànica dels herbats i pasturatges de la solana.

L’oli d’oliva de Gaianes, produït als peus del Benicadell, és un altre dels senyals d’identitat del poble.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Gaianes.