Vilallonga, on nou alqueries es van fer un poble

Vilallonga s’estén en una àmplia vall de la Safor solcada pel riu Serpis. El poble actual naix de la unió de diverses alqueries musulmanes agrupades a l’entorn d’un antic castell: Buixerques, Simat, el Reconc, l’Almàssita, la Plaça, Recuixent, Cais, la Font i l’Alcúdia. Amb el temps només en van quedar tres -Cais, la Font i l’Alcúdia-, que van formar el nucli actual.

De la romanització a l’expulsió morisca

Les restes de ceràmica i sílex trobades a les coves del Pastor i el Racó del Duc podrien ser d’època neolítica. De l’època romana es conserven les ruïnes d’una vil·la rústica a l’Alter -on es va trobar una inscripció epigràfica llatina el 1891- i una taula llatina no sepulcral trobada a Buixerques cap a 1920.

Senderisme: la Via Verda del Serpis i el Racó del Duc

La Via Verda del Serpis, de 12 km i pendents suaus sobre l’antiga via del tren Alcoi-Grau de Gandia, uneix Vilallonga amb l’Orxa resseguint el Racó del Duc, l’espectacular congost que el riu Serpis obri entre les serres de la Safor i la Cuta. Cada primavera, Vilallonga s’aplega amb l’Orxa per a la Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern, un aplec multitudinari organitzat per l’Associació Tren Alcoi-Gandia en record de l’antic «Tren dels Anglesos», amb muixerangues, dolçainers i tabaleters: Diània TV n’ha recollit en vídeo alguna de les seues últimes edicions, amb les actuacions de Pep Gimeno «Botifarra» i Hilari Alonso.

La Nadala de Vilallonga

El comerç dels margallons -el fruit de la palmera margallonera, que els homes de la muntanya baixaven a vendre a l’hivern quan no hi havia faena al camp- va deixar també la seua empremta en el cançoner nadalenc del poble. Esta nadala, arreplegada per Joan Pellicer, imagina un pastoret que respon a la pregunta de qué porta al Xiquet:

Pastorets que li porteu
al Xiquet que està en la cuna?
-Jo li porte margallons
i figues de la Llacuna.

El mateix ofici deixava frases fetes ben gràfiques entre els vells palmerers del poble: del garrofer mascle que ajuda a fecundar les femelles sense fer fruit ell mateix, encara diuen a Vilallonga que «fa de pare».

Una herba que fa respecte: el timó reial

La Llacuna que cita la nadala és també un dels llocs on es fa la tarongina, en les clotades humides del terme. Però de totes les herbes que Joan Pellicer va documentar a Vilallonga, la que provocava més respecte era el timó reial —l’alfàbega de pastor—, la planta més buscada per a fer herberet i, alhora, la més perillosa si no se’n sap la mida:

Això és veneno. […] Si en poses massa pot estirar el peu. La ruda fa la mateixa faena.

— testimoni de Vilallonga recollit per Joan Pellicer

És, precisament, la raó per la qual les receptes tradicionals hi posen només «una fulleta» de timó reial i el compensen amb arrel de panical.

El vissó, i altres paraules de Vilallonga

El catàleg de Pellicer conserva unes quantes paraules que a Vilallonga tenen forma pròpia. La més rotunda és la del pebre coent: ací no en diuen vitet sinó vissó, i el mateix informant ho deixava clar –«també diem vitet, però la paraula principal és VISSÓ»-, amb el diminutiu vissonet per als menuts. De la nyoreta en diuen que «és més menuda, més calenta i més forta: lo que més cou». I del fenàs, que és la pólvora de la muntanya: «això és lo que fa encendre la muntanya; si no n’hi haguera això, la nyenya no es cremaria». També ací es tallaven les sevilles i els guiatos -els bastons de pastor-, perquè la fusta d’esta mata «dona més per a voltar-lo» que la savina o el fleix.

Festes

Les festes patronals de Vilallonga són a l’agost, al voltant de la Mare de Déu -la Maideu, com se’n diu al poble. I tenen un preludi que ja s’ha fet tan seu com elles: la FAMA, la Festa Alternativa a la Maideu d’Agost, una proposta participativa i autogestionada que obri el cicle festiu des de baix.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Vilallonga.