Com ho va veure Cavanilles · 1797
Altea ho té tot
Observaciones, tom II (1797), p. 239
Mar, muntanya, horta i un cel pur. Però a Altea falta llenya i falta fem, i la solució ve de la mar.
«disfruta el mar los montes y las huertas, tiene abundantes y cristalinas aguas, un cielo puro y sano, vistas deliciosas, y preciosos frutos»
En valencià: gaudeix de la mar, les muntanyes i les hortes, i té aigües abundants i cristal·lines, un cel pur i sa, vistes delicioses i fruits preciosos
Altea, diu Cavanilles, té tot el que pot donar gust, diversió i riquesa. En un jardí de més de mil jornals d’horta, sobre un tossal no gaire lluny de la mar, s’alça la vila, de carrers amples però costeruts i cases fetes d’algeps.
Hi viuen 1.200 veïns, tots llauradors, llevat d’uns tres-cents matriculats a la Marina Reial i uns pocs que treballen en la terrisseria. Han crescut tant que s’han quedat quasi sense pastures i sense llenya: la que els falta l’han de comprar cara als de Finestrat.
I com que els camps no descansen mai, també falta fem. La solució és l’alga: la porten de la vora de la mar i la deixen podrir als corrals, barrejada amb fem dels animals, abans de portar-la als camps.
Resumen en castellano
Altea lo tiene todo. Para Cavanilles, Altea lo tiene todo: mar, montes, huertas, aguas y un cielo puro. Sus 1.200 vecinos compran leña a Finestrat y abonan los campos con algas del mar.
D’on ve
Antoni Josep Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia (Madrid, Imprenta Real), tom II (1797), p. 239.
La cita és literal, amb l’ortografia de 1795-1797; la resta la contem amb paraules nostres. Les xifres són les que dona Cavanilles: un «veí» és una casa o família, no una persona.
Com està ara?
Si coneixes el lloc, conta’ns què ha canviat i què continua igual des que hi va passar Cavanilles.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.