Benirredrà, el poble més menut de la Safor

Amb només 0,4 km², envoltat completament pel terme de Gandia, Benirredrà és el municipi més menut de tota la Safor, i guarda entre els seus carrers un llavador de 1910 i un parc d’oliveres centenàries.

És un poble encaixonat: dalt, la serra de la Falconera; als peus, l’horta que rega el riu de Vernissa; i al voltant, per tots quatre costats, Gandia. En l’edat moderna ací es feia blat, canyamel i morera; més tard, horta i cítrics; hui, el terme és quasi tot casc urbà. I tot i això, Benirredrà continua sent Benirredrà.

Què visitar en Benirredrà?

El col·legi de les Esclaves —noviciat de les Mares Esclaves del Sagrat Cor— és l’edifici més singular del poble: el va construir el 1909 l’arquitecte basc Epalza, i encara conserva l’estructura original, amb el seu aire neogòtic i les pinzellades modernistes i mudèjars. Durant la Guerra Civil s’hi va instal·lar un hospital militar. Al nucli històric es conserven també el llavador de 1910, l’església de Sant Llorenç, l’ermita de la Santíssima Trinitat i el parc de les Oliveres, amb exemplars de gran valor que testimonien l’antic paisatge agrari de la Safor abans de l’expansió urbana de Gandia.

El poble que va tindre massa amos

Per a un terme que no arriba a mig quilòmetre quadrat, la llista de senyors de Benirredrà fa una certa gràcia. Va nàixer com a alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume II la va donar al seu fill Pere de Ribagorça, que la va traspassar a Guillem de Castro; al segle XV era de Pere Ferrandis d’Íxer; a principi del XVI va passar a la Seu de València; al XVIII, a Miquel Escrivà i els seus descendents, que des del 1800 serien comtes de Ròtova. I encara hi ha un episodi de novel·la: durant un temps el poble va estar governat pels jurats de la vila d’Ontinyent, a l’altra banda de Diània.

L’església, dedicada a sant Llorenç, va ser filial de la parròquia del Real fins al 1534, i el patriarca Joan de Ribera li va donar categoria de parròquia a final del segle XVI. Aleshores s’hi va annexionar l’Alqueria Nova, hui desapareguda, que tenia església de Sant Joan Baptista. L’arxiu parroquial conserva llibres des del 1626 i una sèrie de visites pastorals des del 1644. (Font: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Toponímia dels pobles valencians: Gandia i Benirredrà.)

El senyor del tramvia

A mitjan segle XIX va aparéixer al poble un personatge de novel·la del huit-cents: Vicent Alcalà de Olmo, militar i constructor del tramvia Gandia–Carcaixent, que va comprar la casa comtal, es va casar amb una veïna de Benirredrà i es va posar a fer d’antic noble a la manera moderna: va regalar les campanes i va costejar el cementeri, on encara destaca el panteó familiar. Poc després, el 1895, naixia ací —lligat a la parròquia— el primer cercle catòlic obrer de la Safor.

Senderisme a Benirredrà

La Via Verda de la Safor, entre Gandia i Oliva sobre l’antiga via del tren, travessa el terme per un traçat pla amb diverses àrees de descans, ideal per a caminar o anar en bicicleta i per a connectar en poc de temps amb pobles com el Real de Gandia i Ador. Qui vulga muntanya la té a l’abast: la serra de la Falconera puja just darrere, i a dalt d’un dels seus contraforts hi ha l’ermita de Sant Antoni, un dels miradors clàssics sobre tota la plana de la Safor. Dins de la mateixa Gandia, el nou corredor verd del barranc de Beniopa completarà en els pròxims anys la connexió a peu fins a la mar.

El flam de garrofa, un dolç de la Safor rural

Del vell paisatge de garroferes i oliveres que envoltava el poble abans que Gandia s’estenguera n’ha quedat, entre altres coses, una recepta ben dolça. L’etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar a Benirredrà el flam de garrofa: un postre humil fet amb farina de garrofa, ous, llet, canella en rama i corfa de llima, que aprofita el fruit de l’arbre més típic del secà saforenc per a fer un flam colat i flamejat al forn. Al mateix poble, Pellicer també va anotar una de les moltes variants valencianes de la dita del setge, la humil herba remeiera que creix vora els barrancs:

On hi ha setge, no cal metge.

I no era una frase per a quedar bé: al poble en tenien la posologia exacta, que Pellicer va apuntar tal com li la van dir —«fas una novena en dejú, pares quinze dies, i si vols fas una altra novena». A Dénia, la mateixa herba tenia una versió encara més curta de la dita: «amb el setge, no cal metge».

Curiositats de Benirredrà

• Un got ple de caragols. Entre els remeis casolans que Pellicer va documentar al poble n’hi ha un per a les berrugues: es contaven primer, se n’agafava un caragol menut per cada una i es tiraven tots dins d’un got; quan els caragols se secaven, les berrugues havien de caure. Variants del mateix conjur es feien a Potries, Alfauir i Cocentaina.
• Parlar de Benirredrà. Ací al gessamí li diuen jesmiler —o directament jesmil—, al pimentó li diuen pebre, i a l’escalivada, escalivà, igual que a Gandia i a Alcoi. Tres paraules per a situar el poble al mapa lingüístic de Diània.
• El topònim és d’arrel àrab i, segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, possiblement emparentat amb el d’un poble de muntanya que està a l’altra punta del territori: Beniardà.

Festes a Benirredrà

El Porrat de Sant Antoni obri el calendari festiu a mitjan gener, seguit de les Falles de Sant Josep al març. Les festes majors, entre el 10 i el 13 d’agost, honoren Sant Llorenç, la Mare de Déu del Carme, Sant Lluís i el Sagrat Cor, amb el poble ple de veïns que tornen d’estiuejar per a l’ocasió, tot i la seua grandària menuda.