Benissoda, el poble dels rellotges de sol

Al Parc de les Moreres de Benissoda, tres cubs d’acer marquen amb precisió les hores i els solsticis: una innovació gnomònica dels dissenyadors Joan Olivares i Rafael Amorós que va rebre un reconeixement internacional l’any 1999.

El poble s’assenta en un monticle al sud-oest de la Vall d’Albaida, al vessant nord-oest de la serra d’Agullent, entre els tossals del Llombo, Bon Aire i Vista Bella. Pel terme baixen el barranc de Baladrar i el de Benissoda, amb un xicotet pantà que regula els recs, i pel costat passa la carretera d’Albaida a Ontinyent. Poc més de tres-cents veïns, i tres rellotges que marquen l’hora exacta.

Què visitar en Benissoda?

L’església parroquial de la Nativitat, del segle XVII, es va bastir sobre un antic oratori islàmic, i el seu campanar manierista —esvelt, de tres cossos i xicotets pinacles, i pagat pel mateix veïnat entre el final del XIX i el començament del XX— és únic a tota la Vall d’Albaida. L’Ajuntament, restaurat el 2007, ocupa l’edifici que va ser el forn senyorial i, més tard, la presó del poble. A la plaça Francisco Ferri es conserva una exposició de maquinària antiga de molí, testimoni de la tradició oliera local, i el poble compta també amb el Museu Etnològic Comarcal de la Vall d’Albaida, iniciativa privada inaugurada el 1988 per Francisco Ferri Martínez i veïns del municipi.

De l’Edat del Bronze al marquesat d’Albaida

Dalt del Tossal de la Mitjalluna —o de la Torreta— s’ha trobat ceràmica feta a mà amb cordons en relleu, molins barquiformes i altres materials del Bronze valencià: la gent porta ací mil·lennis mirant la mateixa vall.

D’època andalusina era una alqueria, i les dates de la seua història cristiana estan ben documentades: l’11 de setembre de 1249 Jaume I hi va donar cases i terres a Guillem Gabeli i trenta-cinc homes seus, i a Arnald de Saranyena i vint-i-cinc més; el 25 d’agost de 1271 l’alqueria va passar a Pere Roís de Corella. En 1609 hi vivien 176 famílies; després de l’expulsió dels moriscos només en quedaven 75 el 1646. Va formar part del marquesat d’Albaida fins a mitjan segle XIX.

La parròquia té una biografia igual de moguda: el 1574 l’església estava en runes i el patriarca Joan de Ribera va ordenar que es restaurara i es dedicara a sant Sebastià; el temple actual es va beneir el 8 de setembre de 1620, i el retaule i el tabernacle, xurriguerescs, s’hi van col·locar el 1754. Benissoda no va ser parròquia independent fins al 29 de desembre de 1953. (Font: Els Papers de Santa Maria de Nassiu.)

Senderisme: del llavador a la Cova Alta

La zona del riu Pelut i el llavador de Baix, amb les seues basses i arcs de mig punt, formen un espai natural i etnogràfic ben conservat, punt de partida d’una ruta circular que ascendix fins a la Cova Alta, a prop de 890 metres, en un contrafort entre les serres del Benicadell i Mariola. Des d’ací s’enllaça de seguida amb els termes veïns d’Atzeneta d’Albaida i Albaida.

La ruta dels rellotges de sol

Els rellotges de Benissoda són parada de la Ruta dels Rellotges de Sol de la Vall d’Albaida, un catàleg de més de 120 peces documentades a la comarca, amb la seua parada més coneguda al veí Otos, «el poble dels rellotges de sol», que en té huit obra d’artistes com Manuel Boix, Andreu Alfaro o Arcadi Blasco.

El tio Conill, el curandero de l’aliacà

Benissoda ha deixat rastre també a la memòria etnobotànica valenciana amb la figura del tio Conill, un curandero del poble el remei del qual contra l’aliacà —la icterícia— va arreplegar l’etnobotànic Joan Pellicer. Pertanyia a la vella medicina màgica de la transferència del mal, hui només un record: es bullia carn de vedella, es picava amb l’herba de l’enganxa-monyos i se’n feien unes mandonguilles que, segons la creença, s’enduien la malaltia a un animal. Pellicer resumia la fórmula popular així:

Quan el gos mor, l’aliacà se n’ha anat.

Festes a Benissoda

Les festes patronals se celebren en honor de la Mare de Déu del Rosari, sant Doménec de Guzman i santa Bàrbara, amb missa, processó, revetles i castell de focs. El portal oficial de turisme de la Generalitat les situa la penúltima setmana d’agost.

Curiositats de Benissoda

• A l’església es conserva una talla de la Circumcisió de Jesús, un encenser artístic i un tern regalat per l’arquebisbe Francesc Fabián y Fuero —el mateix que va deixar petja il·lustrada a mig País Valencià a final del segle XVIII.
• El campanar el va pagar el veïnat, no el senyor: en un poble que havia sigut del marquesat d’Albaida, l’edifici més alt és, literalment, cosa de tots.
• Els tres cubs d’acer del Parc de les Moreres no marquen només l’hora: assenyalen també els solsticis. És a dir, que a Benissoda es pot saber quin dia de l’any és mirant una ombra.

Més informació, a la web de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida.