Benifallim, el castell que mira l’Alcoià

Sobre una carena rocosa que naix al mateix poble, el castell de Benifallim, d’origen àrab i conquerit per Jaume I a mitjan segle XIII, encara conserva trams de muralla i la seua torre de l’homenatge de planta quadrada.

Què visitar en Benifallim?

El castell, actualment en fase de restauració i amb l’accés tancat en algunes èpoques, es troba a uns 1,5 quilòmetres del nucli urbà, al final de la carena que naix a la part alta del poble. El topònim Benifallim és àrab: Beni- (prefix de tribu o llinatge) més el nom propi Halim, de l’arrel àrab hlm, que significa ‘el clement’ o ‘el mansuet’. El nom apareix documentat per primera vegada el 1250. El 1316, Bernat de Cruïlles, senyor de Penàguila i Castalla, va atorgar carta de poblament a Benifallim, concedint heretats per a trenta pobladors; fins al 1535, la parròquia era annexa a la de Benilloba, quan se’n féu independent. L’església de Sant Miquel Arcàngel, d’origen medieval, i l’actual ajuntament, que ocupa l’antic palau dels comtes de Ròtova, completen el patrimoni històric de Benifallim.

Senderisme a Benifallim

Des del mateix poble ix una ruta circular senyalitzada amb marques blanques i blaves que en 15,7 quilòmetres i 720 metres de desnivell —unes sis o set hores— encadena tot el que Benifallim té d’interessant: el castell, el Port de Benifallim, el Pou del Rentonar, el cim dels Plans i la Penya de la Botzina, abans de tornar al poble entre carrasques. Prop d’ací passa també el GR-330.

Des de l’Alt dels Plans (1.330 metres), la carena que fa de partió entre l’Alcoià i l’Alacantí, s’obri una panoràmica de 360 graus sobre els grans cims de Diània: Aitana, Montcabrer, el Menejador, el Maigmó. La serra és menys coneguda del que mereix, i té una història recent que val la pena recordar: l’any 2003, AENA hi volia instal·lar un radar al cim, i la mobilització dels grups ecologistes locals va aconseguir que la carena continue hui tal com estava. A la vessant de ponent, cap a la Sarga, encara es rastreja el projecte de colònia agroforestal que s’hi va voler establir a principi del segle XX.

El Pou del Rentonar, la neu com a negoci

El pou de neu que la ruta travessa deu el nom a la serra del Rentonar, un contrafort dels Plans. Està a 1.160 metres d’altura, ja dins del terme de la Torre de les Maçanes, i data del segle XVIII, l’època daurada del comerç de la neu a les muntanyes de Diània. Les xifres fan idea del que era allò: 13,75 metres de fondària des de la boca, 9,8 metres de diàmetre i una capacitat estimada en uns mil metres cúbics de neu premada, que baixava a lloms de matxo cap a les ciutats de la costa. Nevades com la de la borrasca Glòria, el gener de 2020, encara el tornen a omplir de blanc uns dies a l’any.

Festes a Benifallim

El 29 de setembre, les festes patronals en honor a Sant Miquel Arcàngel inclouen missa solemne cantada per la Schola Cantorum de Benifallim, ofrena al patró, verbena popular i la processó general de cloenda. Però el calendari festiu del poble té dos dates més que formen part del costum de sempre: el 8 de maig, la Festa dels Casats, i a la primera quinzena de setembre, la Festa dels Pans Beneïts —coneguda també com la Festa dels Fadrins i les Fadrines.

Cultura a Benifallim

El poble és conegut també pel seu oli d’oliva, un dels productes que millor representen esta zona de muntanya de l’Alcoià.

Curiositats a Benifallim

L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi doctoral sobre el territori diànic, va documentar el testimoni d’Antonio Picó Gozálbez, nascut a Benifallim el 1922 i orfe de mare i pare abans dels 8 anys, que es va criar treballant de criadet pels masos de la comarca abans d’establir-se a Penàguila, on Pellicer el va descriure com «home de seny i muntanyard total». D’aquells anys durs de muntanya, en van quedar records tan expressius com el que un altre veí li contà sobre com s’apanyaven quan faltava el tabac:

Quan mon pare no tenia tabaco, fumava estepa.

Del mateix catàleg ix un detall que agermana Benifallim amb els cingles de mitja Diània: quan Pellicer preguntava on es criava l’alfàbega de pastor —el timó real, una de les herbes més oloroses i més escasses del territori—, un veí de Penàguila li va assenyalar el poble sense dubtar: «n’hi ha damunt del castell de Benifallim». És la mateixa mateta que els veïns de Beniatjar es guardaven a la bujaca del vestit dels dies de festa. I encara un remei de casa que al poble no es va perdre: «ma mare es fea tassetes de coronela per a la tensió».

Del treball de camp de Pellicer ix també un ofici de muntanya que s’ha perdut: el de fer anvisc per a caçar ocells. Per a elaborar-lo s’usava la planta llonge (Verbascum), bullint-ne les cabotetes i barrejant-les amb trementina i unes gotes d’oli. La conclusió que en guardava el poble era breu i definitiva:

Costa menys de fer que el de lletrera.

Més informació al web de l’Ajuntament de Benifallim.