Vallada, el castell d’Ombria de la Costera

Vallada s’estén al peu de la Serra Grossa, a la vall de Montesa, i deu el seu origen a un castell musulmà que va formar part de la mateixa xarxa defensiva que Xàtiva, Montesa i Moixent.

Del senyoriu compartit amb Montesa a la independència

El primer document sobre el lloc data de 1244, quan l’alcaid de Xàtiva va cedir a Jaume I els castells de Vallada i Montesa. La població musulmana s’hi va mantindre fins al temps de Pere el Gran, quan en 1289 Bernat de Bellvís, en nom d’Alfons III, hi va establir 120 famílies cristianes junt amb Montesa. En 1319, Jaume II va donar el poble a l’orde de Montesa, sota el senyoriu del qual va romandre fins que, el 14 de setembre de 1547, el mestre de l’orde Pere Lluís Galceran de Borja el va convertir en poble independent, separat de Montesa.

El castell d’Ombria i el museu arqueològic

El castell de Vallada, també conegut com a castell d’Ombria, s’alça en ruïnes a 520 metres d’altitud, al paratge de la Penya, des d’on es domina tota la vall del riu Canyoles. El terme conserva també jaciments molt diversos -la Cova dels Mosseguellos del paleolític superior, poblats de l’edat del bronze, la vil·la romana dels Horts- que es poden conéixer al Museu Arqueològic Municipal, creat en 1969 i instal·lat des de 1978 a l’antic Pòsit, un edifici de 1789. L’església de Sant Bartomeu es va començar a construir en 1564 i no es va acabar fins al segle XVIII.

Més informació, a la web de la Mancomunitat de la Costera.