L’Alcúdia de Crespins, on naix el riu més cabalós del regne

L’Alcúdia de Crespins, fundada en 1240 sobre les antigues alqueries islàmiques de l’Alcudiola i l’Alqueria dels Crespins —esmentades al Llibre del Repartiment—, guarda un tresor natural que el botànic Cavanilles ja va lloar fa més de dos segles: el naixement del riu dels Sants.

D’alqueria musulmana a poble dels Crepsí

L’antiga alqueria, cedida per Jaume I en 1249, va passar més avant a mans dels comtes d’Orgaz, que hi van bastir un palau sobre l’antic nucli. En 1499, Lluís Crepsí de Valldaura en va adquirir la possessió, i el seu llinatge va completar el topònim actual del poble. L’expulsió dels moriscos en 1609 —que formaven la gran majoria de la població local— va suposar un moment dramàtic i una forta despoblació per a l’Alcúdia.

El riu dels Sants

Antoni Josep Cavanilles, en les seues «Observaciones» de finals del segle XVIII, va escriure sobre este naixement:

La felicidad de tantos pueblos se debe por la mayor parte a las aguas del rio San Julian, que se conoce tambien con el nombre de fuente de los Santos.

El paratge del Riu Nou, amb zones per a passejar vora l’aigua, àrees de paella i barbacoa i un espai infantil, és hui el millor lloc per a gaudir d’este naixement que Cavanilles considerava el més cabalós de tot el regne de València.

Senderisme vora l’aigua i cap a la Serra Grossa

El passeig més planer és el del Paratge Natural del Riu Nou i el Riu dels Sants, un itinerari curt i familiar que ressegueix el naixement i les basses. Per a caminadors amb més fons, la ruta de l’Alcúdia de Crespins a la Serra Grossa puja pels vessants que separen la Costera de la Vall d’Albaida i enllaça amb l’Olleria. El mateix riu dels Sants baixa cap a Canals, amb qui l’Alcúdia comparteix història i horta.

Coves i patrimoni

Les coves de Majauma i dels Sants, amb formacions calcàries, guarden restes de civilitzacions antigues, junt amb la vil·la romana d’Els Munts, on s’han conservat mosaics i altres restes. L’església de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, i les restes del castell de l’Alcúdia, amb vistes sobre tot el voltant, completen el patrimoni monumental del poble. La parròquia dedicada a Sant Onofre va patir danys en el terratrèmol de 1748, que va afectar bona part de la comarca. Ben a prop teniu també Xàtiva, amb el seu castell i la seua Seu.

La rondalla de la magrana

Quan Joan Pellicer va recórrer el territori arreplegant saber popular, a l’Alcúdia de Crespins li van contar una rondalla ben pròpia d’estes terres de magraners. Deia que un pres condemnat a la forca va rebre una última oportunitat: si era capaç de pelar una magrana sencera sense que li caiguera ni un sol gra a terra, salvaria la vida. El presoner va anar desgranant-la amb un pols de cirurgià fins que, arribat al darrer gra, se li va escapar de les mans i va caure a terra. Una manera pagesa de dir que la sort, de vegades, es juga fins a l’últim moment.

Festes

Les festes s’articulen al voltant de dues celebracions. Les Festes de Sant Onofre, al voltant del 12 al 14 de juny, giren entorn de la foguera: una pira monumental coronada amb palmes i banderetes que la Festera Major encén davant tot el poble —continuació d’una antiga tradició de fogueres menudes als carrers de la Creu i Sant Onofre que va créixer fins a fer-se gran i única. El dia gran comença amb l’ofrena de cistelles de fruita, dolços i pa beneït a l’interior de l’església; tot seguit es subhasten a les portes per a recaptar fons, en una de les subhastes més participatives dels voltants. La nit es tanca amb una cordà de vuitanta dotzenes de coets. Les Festes Majors, a finals d’agost i principis de setembre, celebren la Divina Aurora i el Santíssim Crist del Mont Calvari amb mascletades, cordà, concerts i ball.

Artesania

Als tallers i botigues del poble encara es poden descobrir oficis artesans tradicionals, com la ceràmica i els objectes d’espart.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de L’Alcúdia de Crespins.