Bufali, l’alqueria dels ocells i la neu

Bufali és un dels pobles més menuts de la Vall d’Albaida —poc més de 150 habitants—, una antiga alqueria d’origen àrab que ja apareix esmentada al Llibre del Repartiment de Jaume I i que, segles després, va formar part del marquesat d’Albaida. Envoltat d’horta, sequers i el pas mandrós del riu Albaida, hui és un municipi tranquil que combina patrimoni popular amb un parell de racons ben curiosos: un observatori d’aus i un pou de neu del segle XVIII.

Sis maneres d’escriure el mateix poble

El nom de Bufali remet a l’etapa andalusina del poble, quan encara era una alqueria integrada en l’horta i les terres de secà de la Vall d’Albaida. Els escrivans de Jaume I, però, no se’n van eixir: al Llibre del Repartiment el lloc apareix amb formes tan diferents com Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. Sis grafies per a un poble de cent cinquanta veïns: cap altra cosa demostra millor com sonava d’estrany l’àrab a l’orella dels notaris catalans del segle XIII.

El 1332, Bernat de Vilaragut heretava la baronia d’Albaida, que incloïa Bufali. Del marquesat d’Albaida en formaven part, a més, Albaida, Atzeneta, Benissoda, el Palomar i Carrícola.

El riu que separava un poble

La parròquia de Bufali va ser durant temps annex de Montaverner (des de 1535), amb el llogaret veí de Calça. Però hi havia un problema molt concret i molt valencià: per a anar a missa calia creuar el riu Albaida, i el riu, moltes vegades, no es podia vadejar. El 1574 Bufali es va separar com a parròquia independent sota l’advocació de la Mare de Déu del Loreto. Abans de l’expulsió dels moriscos el poble tenia 96 famílies morisques; després en van quedar només deu cases habitades.

Al carrer que porta el nom de la Mare de Déu del Loreto encara es conserva un rajolat ceràmic religiós del segle XVIII, testimoni de la devoció popular d’aquells segles. L’església parroquial actual, d’estil neoclàssic, és del segle XIX i continua sent el centre de la vida festiva del poble.

L’Observatori d’Ocells del riu Albaida

Vora el riu Albaida, Bufali té un observatori ornitològic des d’on es pot seguir el pas d’aus lligades a la vega del riu, un al·licient poc conegut per als amants de la natura que visiten la Vall d’Albaida buscant alguna cosa diferent dels itineraris habituals. El mateix riu que un dia va aïllar el poble és hui el seu reclam més tranquil: canyars, ribera i el cant dels ocells a primera hora.

La Nevera de la Lloma Solaneta

Al terme de Bufali es conserva la nevera de la Lloma Solaneta, un pou de gel circular del segle XVIII que recorda l’antic ofici dels neveters: recollien la neu de l’hivern, la premsaven en capes i la guardaven tot l’any per a vendre-la com a gel a les poblacions properes, abans que existira la refrigeració. Són construccions que es repetixen per tota la Vall d’Albaida i les serres veïnes —des de la Mariola d’Agres fins ací— i que hui es reivindiquen com a patrimoni etnològic.

Senderisme i la Ruta de Jaume I

Malgrat la seua menudesa, Bufali forma part de la Ruta de Jaume I de la Vall d’Albaida, un itinerari senyalitzat de cicloturisme i senderisme que resseguix els pobles per on va passar el rei en conquerir la vall i que connecta Bufali amb Montaverner, Albaida, Ontinyent i Bocairent. És una manera excel·lent de descobrir com els pobles menuts de l’horta s’encadenen al llarg del riu, amb la Serra de Mariola sempre al fons. El poble és també parada de la Xarxa de Segellament del Camí del Cid, com la veïna Benisuera.

Festes a Bufali

Les festes patronals se celebren la setmana del 15 d’agost, en honor de la Mare de Déu del Loreto i del Crist de la Pobresa. A l’hivern, l’última setmana de gener, arriba Sant Antoni, amb la seua foguera i la benedicció d’animals. (Font: Guia Festera de la Vall d’Albaida.)

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Bufali.