Esdeveniments a: Senija

Actualment no hi ha esdeveniments en Senija.

No obstant, et convidem a visitar i estimar Senija i a navegar per les mil i una meravelles de Diània.

Senija, la baronia de les panses

Senija, l’antiga «Sinhadga» d’origen berber, va compartir baronia amb Benissa, Murla i Parcent des del segle XIII, i durant l’edat moderna va viure de la producció de panses per a l’exportació, com bona part de la Marina Alta.

De baronia compartida a poble morisc

El nom de Senija ve de «Sinhadga», un assentament format per una tribu berber que va poblar el pla de la muntanyeta on hui s’alça el poble. Conquistat per Jaume I cap a l’11 de maig de 1244, el 13 de maig de 1258 va ser lliurat a Pere Arlandis Cortés junt amb les baronies de Benissa, Murla i Parcent. Al segle XVI el poble estava poblat exclusivament per moriscos i, fins a 1535, depenia de la parròquia de Benissa. Després de l’expulsió de 1609, el poble es va repoblar amb només 33 famílies cristianes en 1622, una davallada demogràfica molt marcada respecte als anys finals de l’època morisca.

La família Zapata i les panses d’exportació

Al segle XVII, Senija va pertànyer a la família de cavallers mercaders Zapata. En 1794 ja comptava amb 121 famílies, dedicades sobretot a la producció de panses per a l’exportació. La crisi de la fil·loxera va provocar més tard una forta emigració, que va obligar molts veïns a buscar-se la vida fora del poble, incloent-hi la sega de l’arròs a la Ribera del Xúquer. Hui Senija viu encara de l’agricultura: cítrics, garrofers, ametlers i, sobretot, la vinya que dona les famoses panses de la Marina.

Senderisme i art urbà: «Senija, va de sentits»

La ruta interactiva «Va de sentits» combina senderisme i patrimoni: rajoles amb codis QR expliquen la història de cada parada mentre es descobrix el poble amb els cinc sentits. El recorregut passa per les Bassetes, la Cova de la Garganta i un arbre fossilitzat, fins arribar a la Creu Alta, amb vistes panoràmiques sobre tota la Vall de Pop. Als carrers del poble es poden vore també els murals del MOS, el Museu Obert de Senija, i alguns dels riuraus tradicionals on s’assecaven les panses.

Més informació, a la web de la MACMA (Mancomunitat Cultural de la Marina Alta).