Senija, la baronia de les panses

Senija, l’antiga «Sinhadga» d’origen berber, va compartir baronia amb Benissa, Murla i Parcent des del segle XIII, i durant l’edat moderna va viure de la producció de panses per a l’exportació, com bona part de la Marina. Hui és un poble que s’ha convertit literalment en museu.

De baronia compartida a poble morisc

El nom de Senija ve de «Sinhadga», un assentament format per una tribu berber que va poblar el pla de la muntanyeta on hui s’alça el poble. Conquistat per Jaume I cap a l’11 de maig de 1244, el 13 de maig de 1258 va ser lliurat a Pere Arlandis Cortés junt amb les baronies de Benissa, Murla i Parcent. Al segle XVI el poble estava poblat exclusivament per moriscos i, fins a 1535, depenia de la parròquia de Benissa; la seua actual església parroquial, dedicada a Santa Caterina, es va bastir al segle XVIII sobre l’antiga mesquita del poble. Després de l’expulsió de 1609, el poble es va repoblar amb només 33 famílies cristianes en 1622, una davallada demogràfica molt marcada respecte als anys finals de l’època morisca.

La família Zapata i les panses d’exportació

Al segle XVII, Senija va pertànyer a la família de cavallers mercaders Zapata. En 1794 ja comptava amb 121 famílies, dedicades sobretot a la producció de panses per a l’exportació. La crisi de la fil·loxera va provocar més tard una forta emigració, que va obligar molts veïns a buscar-se la vida fora del poble, incloent-hi la sega de l’arròs a la Ribera del Xúquer. Hui Senija viu encara de l’agricultura: cítrics, garrofers, ametlers i, sobretot, la vinya que dona les famoses panses de la Marina.

L’herba que donava color a la pansa

Escaldar la pansa no era només bullir-la: calia que quedara del color just. I per a això hi havia una herba. A Senija -i a Jesús Pobre– li diuen herba escaldaora; a Gata de Gorgos, botja pansera; a Xàbia, herba pansera. Es tirava un parell de branques a la caldera quan arrancava a bullir, just abans de passar-hi el raïm. Joan Pellicer ho va arreplegar de boca d’un veí de Calp, i el testimoni situa Senija al centre del negoci:

«Quan comença a bullir la caldera, abans de passar el raïm en la cassa, passar-la només, la botja rossa, i enseguida amolla i dona un color meravellós, com el calder quan li poses safrà. Ací se’n cria molta: de Senija i d’altres pobles pujaven a fer-ne.»

Als pobles on no es criava soltera, la plantaven a matolls vora els riuraus, perquè sense ella la pansa eixia apagada. Qui no en tenia, s’apanyava amb l’olivarda o fins i tot amb mata de tomaquera.

El MOS, el poble que es va convertir en museu

El Museu Obert de Senija (MOS) va nàixer el 2017 per iniciativa d’uns quants artistes senijers llicenciats en Belles Arts, que li van proposar a la regidora de Cultura del poble, Pepa Argudo, omplir de color els racons de Senija com a reclam turístic i cultural. Des de llavors, les façanes de les cases s’han convertit en llenços que conten moments de la vida i la història del poble, amb els veïns, els seus costums i les seues devocions com a protagonistes -entre eixos murals hi ha una recreació a gran escala d’un riurau tradicional. El 2023 va nàixer també el MOSset, el projecte germà que fa que els escolars de Senija dibuixen les seues pròpies obres i acaben convertides en murals a les façanes del poble.

Les festes: maig, i una pilota de puxero per bar

Les festes patronals de Senija són el primer cap de setmana de maig, en honor de la Verge dels Desemparats i de Santa Caterina Màrtir, la titular de la parròquia. A l’agost, els dies 14 i 15, se celebren les festes de l’Assumpció, i la partida de la Cometa té les seues pròpies.

Però la cita que millor explica el caràcter del poble és una altra: la Ruta de la Pilota de Puxero, cap a mitjan abril. Un dia de mercat artesanal, actuacions i activitats familiars al voltant d’una ruta gastronòmica en què el visitant va de bar en bar del poble tastant, a preu mòdic, la pilota de puxero de cada casa -amb un got de vi o una cervesa. Un poble sencer competint, amb bon humor, per la millor pilota.

Senderisme i art urbà: «Senija, va de sentits»

La ruta interactiva «Va de sentits» combina senderisme i patrimoni: rajoles amb codis QR expliquen la història de cada parada mentre es descobrix el poble amb els cinc sentits. El recorregut passa per les Bassetes, la Cova de la Garganta i un arbre fossilitzat, fins arribar a la Creu Alta, amb vistes panoràmiques sobre tota la Vall de Pop -la vall que Senija comparix amb Llíber, Xaló, Alcalalí, Parcent i Benigembla. Als carrers del poble es poden vore també els murals del MOS, i alguns dels riuraus tradicionals on s’assecaven les panses.

Curiositat: el corbéllot

Als pobles veïns li diuen falcia, falcija o falciot; a Cocentaina, falcillot, i el descriuen com «l’au més veloç». A Senija, en canvi, a eixe ocell negre que xiula a la poqueta nit i creua el cel a una velocitat impossible li diuen corbéllot -un nom que, segons el recull de Pellicer, no s’ha documentat enlloc més de Diània.

Més informació, a la web de la MACMA (Mancomunitat Cultural de la Marina Alta).