Esdeveniments a: Almiserà

Actualment no hi ha esdeveniments en Almiserà.

No obstant, et convidem a visitar i estimar Almiserà i a navegar per les mil i una meravelles de Diània.

Almiserà, «el desert» que no ho és

El nom d’Almiserà, d’origen àrab, significaria «el desert», però qui la visita hi troba tot el contrari: un poble verd arrapat a la falda sud del Buixcarró, a la vora del riu Vernissa, amb fonts, un vell molí i un castell dalt de la muntanya.

Què visitar en Almiserà?

El Castell de Vilella, també conegut com a castell de la Serra, s’alça a poc més de dos quilòmetres al nord-oest del poble, dalt d’una gran roca arredonida de 142 metres, dominant el pas estratègic del Coll de Llautó entre la Vall d’Albaida i la Safor. Bastit en època almohade (finals del segle XII), estava vinculat al castell de Bairén abans de la conquesta cristiana, segons el Llibre dels Fets de Jaume I. Al nucli urbà, l’Església de la Nativitat de Nostra Senyora, d’estil neoclàssic, i el llavador i molí fariner tradicionals -este últim en funcionament fins ben entrats els anys cinquanta- completen el patrimoni d’Almiserà.

L’aigua del Vernissa

Com bona part dels pobles de la Safor, Almiserà ha viscut tradicionalment de l’aigua del riu Vernissa: assuts, séquies i un sifó a la séquia mare permetien regar un terme xicotet però fèrtil, en un paisatge d’horta que contrasta amb la duresa del Buixcarró que hi ha al darrere.

El garrofer de la Joana

Al bell mig d’Almiserà s’alça un arbre que és molt més que un arbre. El garrofer de la Joana ha sigut plaça, casino, magatzem i punt de trobada de tot el poble, fins al punt que dóna nom a la partida més fèrtil del terme. El botànic Joan Pellicer el va incloure entre els «arbres vells i venerables» del territori diànic a les seues Recerques etnobotàniques:

El garrofer de la Joana del poble de l’Almiserà. Plaça, casino, magatzem i punt referencial capital del poble. Fa garrofes costelleres… Dóna nom a la partida més feraç de l’Almiserà.

No és l’únic exemplar imponent: part de baix del cementeri encara resistix un bancal de garrofers gegants. I prop del poble, la penya, el barranc i la font de la Falzia deuen el nom a l’abundor de falzies de pou que s’hi crien —una font que també es coneix com de Batlamala o de la Finestra.

Senderisme a Almiserà

Una ruta circular des del poble puja al Puig Agut (5,7 km) i continua fins al Castell de Vilella (8,8 km), pels vessants meridionals del Buixcarró, passant pel mirador del Bancal de la Creu, en un dels entorns més tranquils per a caminar de tota la Safor. El castell és també objectiu d’excursions des del veí Benicolet, per l’altre vessant de la serra.

Festes a Almiserà

Les festes s’estenen diversos dies, cadascun organitzat per un col·lectiu diferent del poble: un dia dedicat a la patrona, Santa Úrsula; el dia dels festers jóvens, en honor de la Immaculada; i el dia dels festers casats, en honor del Crist del Refugi.

Més informació al web de l’Ajuntament d’Almiserà.