Almiserà, «el desert» que no ho és

El nom d’Almiserà, d’origen àrab, significaria «el desert», però qui la visita hi troba tot el contrari: un poble verd arrapat a la falda sud del Buixcarró, a la vora del riu Vernissa, amb fonts, un vell molí i un castell dalt de la muntanya.

Què visitar en Almiserà?

El Castell de Vilella, també conegut com a castell de la Serra, s’alça a poc més de dos quilòmetres al nord-oest del poble, dalt d’una gran roca arredonida de 142 metres, dominant el pas estratègic del Coll de Llautó entre la Vall d’Albaida i la Safor. Bastit en època almohade (finals del segle XII), estava vinculat al castell de Bairén abans de la conquesta cristiana, segons el Llibre dels Fets de Jaume I. Al nucli urbà, l’Església de la Nativitat de Nostra Senyora, d’estil neoclàssic, i el llavador i molí fariner tradicionals —este últim en funcionament fins ben entrats els anys cinquanta— completen el patrimoni d’Almiserà.

L’aigua del Vernissa

Com bona part dels pobles de la Safor, Almiserà ha viscut tradicionalment de l’aigua del riu Vernissa: assuts, séquies i un sifó a la séquia mare permetien regar un terme xicotet però fèrtil, en un paisatge d’horta que contrasta amb la duresa del Buixcarró que hi ha al darrere.

El garrofer de la Joana

Al bell mig d’Almiserà s’alça un arbre que és molt més que un arbre. El garrofer de la Joana ha sigut plaça, casino, magatzem i punt de trobada de tot el poble, fins al punt que dóna nom a la partida més fèrtil del terme. El botànic Joan Pellicer el va incloure entre els «arbres vells i venerables» del territori diànic a les seues Recerques etnobotàniques:

El garrofer de la Joana del poble de l’Almiserà. Plaça, casino, magatzem i punt referencial capital del poble. Fa garrofes costelleres… Dóna nom a la partida més feraç de l’Almiserà.

No és l’únic exemplar imponent: part de baix del cementeri encara resistix un bancal de garrofers gegants. I prop del poble, la penya, el barranc i la font de la Falzia deuen el nom a l’abundor de falzies de pou que s’hi crien —una font que també es coneix com de Batlamala o de la Finestra.

Fins als carrers ho recorden: al poble hi ha una plaça i un carrer del Monrúbio, batejats —com el garrofer de la Joana— amb el nom d’una planta remeiera, el Marrubium vulgare o malrubí, que Joan Pellicer va documentar creixent per tot el terme.

Les veus que guarden la memòria

Quan Joan Pellicer va arribar a Almiserà a documentar el saber popular de les plantes, hi va trobar veïns que s’havien criat o viscut tota la vida entre el Buixcarró i el Vernissa. Enric Camarena Artés, nat el 1932, havia sigut jardiner, llaurador i, de menut, pastor: «quan no podia caminar ja anava darrere del ramat per eixes muntanyes», recordava. No va anar mai a escola; la seua universitat havien sigut els marges i els barrancs d’Almiserà. Amparito Pérez Minyana, nada a Ròtova el 1914, va arribar a Almiserà al mes de nàixer —portada per uns pares d’aquell poble veí— i al terme va arrelar tota la vida. Dos retrats d’una manera de viure en què el coneixement de la terra passava de mans en mans, sense que res d’allò s’haguera escrit mai fins que Pellicer hi va arribar amb el seu quadern.

Senderisme a Almiserà

Una ruta circular des del poble puja al Puig Agut (5,7 km) i continua fins al Castell de Vilella (8,8 km), pels vessants meridionals del Buixcarró, passant pel mirador del Bancal de la Creu, en un dels entorns més tranquils per a caminar de tota la Safor. El castell és també objectiu d’excursions des del veí Benicolet, per l’altre vessant de la serra. El Buixcarró que domina totes estes rutes fa dècades que és territori de senderisme documentat: l’excursionista i escriptor Rafael Cebrián, autor de referència de la muntanya valenciana, ja hi va dedicar el primer volum (1981) de la seua col·lecció Montañas Valencianas.

Festes a Almiserà

Les festes s’estenen diversos dies, cadascun organitzat per un col·lectiu diferent del poble: un dia dedicat a la patrona, Santa Úrsula; el dia dels festers jóvens, en honor de la Immaculada; i el dia dels festers casats, en honor del Crist del Refugi.

Més informació al web de l’Ajuntament d’Almiserà.