Almoines, l’estació on encara xiula el tren

A Almoines, la memòria de la seda i la del ferrocarril viuen juntes: l’antiga fàbrica que va donar faena a mig poble i la vella estació del tren Alcoi-Gandia, hui convertida en museu, expliquen com este poble de la Safor es va connectar amb el món.

Un nom que ve de la catedral de València

El nom d’Almoines ve del fet que el poble va ser propietat de l’Almoina de la Seu de València. Les restes més antigues trobades al terme són d’època romana. En 1500, el senyoriu es va vendre a Maria Enríquez, i el poble va passar a formar part de les possessions de la família Borja i del Ducat de Gandia. Fins al segle XVII, Almoines va ser un important centre de producció sucrera; després de l’expulsió dels moriscos, en 1611 va rebre una nova carta de poblament.

Què visitar en Almoines?

La Fàbrica de Seda Lombard, de 1848, és un exemple d’arquitectura industrial del segle XIX, alçada per Enrique Lombard Gaujoux en un poble on morera, cuc de seda i telers marcaven la vida quotidiana. L’Església de Sant Jaume Apòstol, neoclàssica del segle XIX, es va construir sobre un temple anterior. La Capella de l’Ecce Homo, de 1865, va quedar malmesa durant la Guerra Civil i es va reconstruir el 1956, i l’Ermita de Sant Vicent Ferrer, al llogaret de Benieto, continua sent propietat d’Almoines encara que Benieto passara a Gandia.

El Museu del Ferrocarril Alcoi-Gandia, instal·lat a l’antiga estació del poble, guarda objectes, documentació, fotografies i plànols de la companyia ferroviària que va unir Alcoi i Gandia entre 1892 i 1969, el mateix traçat que hui recorre a peu i en bici la Via Verda del Serpis, més amunt de la línia, pel Comtat.

Senderisme i natura a Almoines

El Parc del Riu Serpis, vora el poble, és el punt de partida natural per a passejades per la ribera. En este tram, Joan Pellicer va deixar registrat a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic un topònim que ho diu tot: el Gorg dels Garrofers, el bassal del Serpis al seu pas per Almoines, ombrejat pels garrofers que creixen a les vores del riu. La Via Verda del Serpis, que ressegueix el traçat de l’antic ferrocarril, permet continuar a peu o en bicicleta riu amunt fins a Beniarrés i la Cova de l’Or, un dels jaciments neolítics de referència del País Valencià.

L’amfabiga a la finestra

A Almoines es conserva un remei d’estiu tan senzill com fragant: un test d’amfabiga (alfàbega) a l’ampit de la finestra per a espantar els mosquits. Ho va arreplegar el botànic Joan Pellicer a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, i el costum enllaça amb el que ja havia descrit Bernat Capó al seu Costumari valencià, quan parlava de posar-se un brot d’alfàbega a l’orella per a gaudir-ne l’olor i fer fugir les mosques:

L’amfabiga per a posar-la a la finestra per a que no entren els mosquits.

El pa, les canyes i les paraules d’Almoines

Quan a Almoines es pastava el pa de casa, la mestressa tapava la massa amb un llenç i el mandil perquè es llevara; d’açí ve una endevinalla ben salada que Joan Pellicer va recollir al poble:

Una cosa sense os ni espina, que baix del llenç s’empina.

(La resposta, és clar, és la massa del pa alçant-se.) I quan la mestressa notava que ja tocava fényer-la, al poble ho deien amb un altre gir ben gràfic: «Quan tingues el cul suat ja està bo el pastat».

Entre els informants d’Almoines que Pellicer va entrevistar hi havia Conxín Esquerdo Cuevas, nascuda al poble el 7 d’abril de 1936, fornera d’ofici i experta local en el ritual del «passar les canyes» -una antiga pràctica curativa, documentada també a Beniarjó i Potries, per a alinear l’esquena fent passar el pacient tres voltes per davall de dos canyes creuades, mentre l’oficianta pronunciava en secret una oració apresa el Dijous Sant. I al vocabulari d’Almoines encara es conserva una paraula pròpia per a la flor del magraner que no arriba a fer fruit: badoc.

Festes a Almoines

Les festes patronals se celebren el 24 i 25 d’agost, i les festes majors, entre l’última setmana d’agost i la primera de setembre, en honor del Crist, l’Ecce Homo, Sant Vicent, el Perpetu Socors i la Divina Aurora.

Més informació a la fitxa d’Almoines a Saforturisme.