El Genovés, bressol de pilotaires a la Costera

El Genovés és un poble de la Costera que va nàixer com una alqueria àrab, donada en 1268 al metge Baldovino pel rei Jaume I, i que hui és conegut sobretot com a terra de grans jugadors de pilota valenciana.

Paco Cabanes, «el Genovés»: el millor pilotari de la història

Si el poble és sinònim de pilota, ho és per un nom: Paco Cabanes i Pastor, «el Genovés» (el Genovés, 1954 — 2021). Orfe de pare als nou anys, va treballar d’esparter, de collidor a França i d’obrer a Benissa, on va començar a pegar-li a la pilota als trinquets en els ratets lliures. Va dominar l’escala i corda durant vint anys i és considerat, per afició i experts, el millor pilotari valencià de tots els temps. La seua última gran gesta va ser la llegendària «partida del segle», el 9 de juliol de 1995, quan amb 41 anys es va enfrontar al jove Álvaro. Quan va morir, l’estiu de 2021, el poble sencer va eixir al carrer a acomiadar el seu veí més estimat. El Museu de la Pilota, inaugurat el 16 de desembre de 2003, és la casa d’eixa memòria: un museu dedicat de ple a l’esport autòcton valencià, en el poble que li ha donat alguns dels seus millors jugadors.

Les Arcadetes d’Alboi

Les Arcadetes d’Alboi són una joia de l’enginyeria hidràulica tradicional: un antic aqüeducte que abastia d’aigua la ciutat de Xàtiva, i que encara es conserva com a testimoni del patrimoni de l’aigua de la comarca. Vora la font de Sant Joan de l’Alboi creix un plataner monumental que Joan Pellicer va incloure en el seu inventari d’arbres vells i venerables de Diània:

El plataner que aombra la font de Sant Joan de l’Alboi del Genovés.

El castell i l’església

Del castell del Genovés només queden hui algunes ruïnes, però la pujada continua mereixent la pena per les vistes panoràmiques sobre el poble i la vall. L’església parroquial està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

Festes: tres dies i tres devocions

Les festes patronals del Genovés ocupen tres dies seguits d’agost, i cada un té amo. El 6 d’agost és el dia del Crist del Mont Calvari, amb la baixada de la imatge en processó des de l’ermita del Calvari fins a l’església parroquial —una de les estampes més esperades de l’any. El 7 és el dia de la patrona, la Mare de Déu dels Dolors, amb missa solemne i ofrena de flors. I el 8, el dels Sants de la Pedra, Abdó i Senent, els patrons dels llauradors que tants pobles de secà mantenen al calendari.

Una oliva amb nom propi

El terme ha deixat empremta fins i tot en el rebost: entre les varietats d’oliva que Joan Pellicer va documentar a les comarques centrals n’hi ha una que porta el nom del poble, la genovesa. Els llauradors la descriuen com una oliva d’oli més greixós i dolç que la resta —«la prova és que els pardals se les mengen més», deien—, senyal que la cultura de l’oli està ben arrelada a esta terra de secà. A l’altra punta del territori, a Beniaia de la Vall d’Alcalà, a la mateixa oliva li diuen tollera.

Senderisme: la Serra de la Creu

Els amants del senderisme troben al Genovés una ruta d’uns 14 quilòmetres que combina la Serra de la Creu i el mirador de la Creu de Genovés, amb vistes que abasten bona part de la Costera. El poble queda també a un pas de la Ruta de la Costera de Ranes, que travessa Vallés, Rotglà i Corberà, Cerdà i la Llosa de Ranes, els pobles menuts d’esta subcomarca veïna.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament del Genovés.