Llíber, vinyes de pedra seca entre muntanyes

Llíber és un poble de la Marina amb un centre històric ben conservat, envoltat de muntanyes i de vinyes de moscatell plantades amb la tècnica de la pedra seca, reconeguda per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat.

Al fons de la Vall de Pop, entre el riu Xaló i la Serra del Castell de la Solana, Llíber és un d’eixos pobles que caben en una mirada: quatre carrers de cases blanques, un campanar i, tot al voltant, el mosaic de bancals de moscatell aguantats per murs de pedra col·locada sense morter. Però darrere d’eixa postal hi ha una història poc corrent: la d’un poble que va morir del tot en 1609 i que va tornar a nàixer dos anys després amb gent vinguda de l’altra banda de la mar.

El castell d’Aixa

El castell d’Aixa corona la Serra del Castell de la Solana, la muntanya més alta que es reparteixen els termes de Llíber, Xaló, Gata de Gorgos i Pedreguer. La vella demarcació del castell d’Aixa —un hisn andalusí— es va partir en dos senyorius que donaren origen a les baronies d’Alcalalí-Mosquera i de Xaló-Llíber. El PR-CV 53 puja al castell des de la mateixa plaça Major de Llíber -on hi ha un plafó informatiu de l’itinerari-, passant primer per l’església dels Sants Cosme i Damià i després per la depuradora del riu Xaló, abans d’encarar la pujada final fins a l’antic poblat ibèric i la fortalesa, amb vistes que arriben fins a la mar. Des d’ací s’entén d’un colp d’ull la Vall de Pop sencera, amb Parcent, Murla i Benigembla escampats vall amunt.

Una llenca de Llucmajor a la Marina

L’expulsió dels moriscos de 1609 va deixar Llíber -que llavors tenia unes vint-i-cinc cases morisques i era annex de Xaló- completament despoblat. El 12 de setembre de 1611, el senyor don Pere de Montagut i d’Híxar va atorgar la carta de poblament de la vall de Xaló a vint-i-set caps de família que, segons el mateix document, «al present són pobres y gent menesterosa». No en deia la procedència; l’han reconstruïda els historiadors Antoni Mas Forners i Joan-Lluís Monjo Mascaró a partir de l’arxiu parroquial de Xaló: dèsset d’ells eren de Llucmajor, tres de Santa Margalida i un, probablement, de Manacor. Tots, mallorquins.

No és freqüent trobar un poble on pràcticament la totalitat dels seus repobladors siga d’un mateix punt d’origen; com si haguérem tallat una llenca del poble mallorquí i l’haguérem posat a les terres de la Marina.

D’aquella llenca vénen els cognoms que encara hui són ben vius al poble —Mas, Monjo, Montserrat, Oliver, Femenia, Avellà, Cirerol, Fullana, Puigserver— i tot un pòsit de mallorquinismes que perviu en la parla de Llíber i de Xaló, i que agermana el poble amb els altres nuclis de repoblació balear de la muntanya diànica: Tàrbena, Castell de Castells o la Vall d’Ebo. La documentació notarial de Llucmajor del segle XVII encara anomena, un per un, els llucmajorers establits «al regne de València»: Antoni Puigserver el 1613, Pere Morell el 1634, Pere-Joan Oliver i Mateu Catany el 1652.

Els pobles que no van tornar

La repoblació de 1611 només contemplava tornar a omplir dos nuclis de la vall: el Ràfol —l’actual Xaló, que amb el temps prendria el nom de la vall sencera— i Llíber. Les altres alqueries morisques de la vall (Almassarof, Benibraim, el Cau, Marnes i la Murta) van quedar despoblades per sempre, i hui només en queden els noms als mapes i alguna paret entre els bancals. Un detall menut, arreplegat pels mateixos historiadors, diu molt de com anaven les coses aquells primers anys: en 1622 Llíber ja tenia fossar propi i Xaló encara no.

Curiositats: gallets, monges i frares

A les Marines cada poble té el seu nom per a les rosetes de dacsa, i el mapa d’eixos noms és una de les coses més divertides que va arreplegar el metge i etnobotànic Joan Pellicer per al territori diànic. A Llíber i a Xaló —i pràcticament només ací— en diuen gallets. Però al mateix poble conviu la parella més estesa per la Safor i la Marina: monges les que esclaten i frares les que es queden fallades. Vall amunt i muntanya endins el nom canvia a cada revolt: xofes a Callosa d’en Sarrià i al Castell de Guadalest, xofes i torrons a Benimantell, roses i quicos a Gata de Gorgos.

Enoturisme

Llíber és una parada obligada per als amants del vi: Bodegues Jalón, a pocs minuts del poble, oferix tastos de mistela i vins blancs de moscatell, junt amb negres de la zona. Casa Agrícola Pepe Mendoza, pionera en enoturisme sostenible a la Marina, oferix visites guiades a vinyes de pedra seca plantades entre 1920 i 1970, amb un valor patrimonial i paisatgístic extraordinari, seguides d’un tast de vins amb formatge i embotit ibèric. Bodegues Riko completa l’oferta enoturística del poble.

El Pla de Llíber

El Pla de Llíber és un bon lloc per a passejar i contemplar l’atenció que es posa en el cultiu de la vinya, amb un paisatge que canvia de color amb les estacions de l’any. A l’agost, quan es cull el moscatell, l’aire fa una olor dolça que es nota des de la carretera.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Llíber.