Albaida, la vila de les titelles

Capital de la comarca que li dona nom, Albaida guarda al centre del poble un dels museus més singulars de tot el País Valencià: una col·lecció de titelles arribada de tots els continents, instal·lada dins d’un palau del segle XV. Als afores, un poblat ibèric dalt d’una muntanya vigila encara l’entrada natural a la Vall d’Albaida des de la costa. I d’este poble va eixir un dels grans il·lustradors valencians del segle XX, Josep Segrelles, que hui té casa-museu al mateix carrer on va nàixer.

Què visitar en Albaida?

El Castell Vell d’Albaida, sobre un turó al sud del poble, té origen ibèric i va estar ocupat de manera continuada fins a l’època islàmica, de la qual es conserven la major part dels elements que hui perduren. Al centre urbà, el Palau dels Milà i Aragó, del segle XV i edifici més emblemàtic d’Albaida, alberga hui el Museu Internacional de Titelles d’Albaida (MITA): inaugurat el 1997, és l’únic museu internacional de titelles d’Espanya i el primer centre dedicat a este art que va obrir portes a la península Ibèrica, amb una col·lecció de 426 titelles de tots els continents en més de 1.100 m² d’exposició.

Josep Segrelles, l’il·lustrador d’Albaida

Josep Segrelles Albert (Albaida, 1885 – 1969) va ser un dels il·lustradors valencians més reconeguts del seu temps. La seua aquarel·la minuciosa i el seu imaginari fantàstic el van portar a il·lustrar edicions de La Divina Comèdia de Dante, Les mil i una nits i novel·les de Blasco Ibáñez, i el 1929 va firmar el primer cartell oficial de les Falles de València. L’any següent va viatjar a Nova York, on va treballar per a revistes i editorials. La seua obra, amb aquelles escenes siderals i anatòmiques que el van ocupar al final de la vida, s’avançava a la il·lustració de ciència-ficció que vindria dècades després. La Casa-Museu José Segrelles, oberta el 1991 dins de la casa on va créixer l’artista, conserva la col·lecció antològica més important dels seus originals i permet seguir tota la seua trajectòria.

El toc manual de campanes, Patrimoni de la Humanitat

Poca gent ho sap fora de la comarca, però Albaida és l’únic municipi del País Valencià que ha mantingut, des del segle XIII i de manera ininterrompuda, el toc manual de campanes: cada dia, els campaners toquen encara a braç, seguint tocs codificats que marquen les hores, les misses, els morts i les festes, un ofici que en la majoria de pobles va desaparéixer amb l’electrificació dels campanars. La Generalitat el té declarat Bé d’Interés Cultural Immaterial, i la candidatura liderada per l’associació Campaners d’Albaida ha aconseguit que la UNESCO reconega el toc manual de campanes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Albaida ostenta per això el títol de Capital Valenciana del Toc Manual de Campanes.

Senderisme a Albaida

Dalt de la Serra d’Agullent, a 893 metres, es troba el jaciment ibèric de la Covalta, un poblat ocupat entre els segles VI i III abans de Crist que va excavar per primera vegada l’arqueòleg Isidre Ballester el 1907: s’hi van documentar més de huitanta estances i una muralla de més de tres metres d’ample. Des d’allí es domina tot el pas natural que uneix la costa mediterrània amb l’interior. La pujada a la Covalta ix del poble i és una de les eixides més populars d’Albaida; una altra opció, més llarga, comença a la Casa Forestal del Cau de la Trompa i puja per la pista de l’Ombria Covalta fins a l’Ombria de Bolcadors i el barranc de l’Ama. La mateixa Serra d’Agullent comparteix vessants i camins amb el terme veí d’Agullent.

Festes a Albaida

El calendari festiu d’Albaida s’estén per tot l’any. Prop del 17 de gener arriben les Festes de Sant Antoni, amb la gran foguera davant de l’ermita, la benedicció d’animals i el sopar de torrà d’embotits. A mitjans d’abril, el Mig Any de Moros i Cristians avança la festa grossa amb música i desfilada nocturna, mentre que al maig, el primer o segon diumenge, la Romeria a la Covalta puja fins al jaciment per honrar la Mare de Déu del Remei amb missa, processó i repartiment de paella. Per Corpus, nanos i gegants —presents a Albaida des del 1815— ixen del MITA per a la processó, i per Sant Joan no falta la foguera del solstici. El 25 de juliol, des del 1387, se celebra la Fira de Sant Jaume. Tot culmina a l’octubre amb les Festes Patronals i de Moros i Cristians, dedicades a la Mare de Déu del Remei, que arrenquen amb la nit de la paella, la nit de l’olla i l’Entrada de Moros i Cristians, i que tenen el seu dia gran —la desfilada de gala— el 9 d’octubre.

Cultura a Albaida

El MITA no és sols un museu: acull també visites guiades, espectacles, cursos i tallers de titelles per a xiquets i adults durant tot l’any, i és seu habitual de la Mostra Internacional de Titelles de la Vall d’Albaida, que any rere any passeja els titellaires pels pobles veïns de la vall, com Atzeneta d’Albaida o el Palomar. La música té arrels profundes al poble: ja el 1566 un grup de dotze músics d’Albaida va ser contractat per a actuar a les festes de la llunyana Chinchilla (Albacete), i hui hi conviuen el Cercle Musical Primitiva d’Albaida «El Gamell» —amb més de 250 anys de tradició— i la Unió Musical d’Albaida «La Aranya», fundada el 1923. La música en valencià també hi té representació amb Baketà, el grup de batucada d’Albaida.

Curiositats a Albaida

Als carrers i marges d’Albaida encara es recorda la vella farmàcia de les plantes. El botànic i etnògraf Joan Pellicer va arreplegar al poble, per a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, un remei ben curiós amb la fusta del lledoner per a la picada d’alacrà:

«Serradura de fusta tendra de lledoner en vi per a quan et pica un alacrà. Li lleves la pell a una rama, i sobre lo dur de baix rasques i ho fas serradura. Després es beu un grapat d’esta serradura en un got de vi… Efecte de seguida: no notes res de la picada.»

Del mateix lledoner, els xiquets aprofitaven els llidons madurs de les acaballes de l’estiu com a llepolia i els pinyols com a projectils per al canut de canya. Menys conegut és que a Albaida es feia servir la mónica (agrimònia) per al constipat, i el suc de les fulles de la pitera per a llavar la roba negra i deixar-la «d’un negre lluent». Pellicer també hi va arreplegar una tisana completa per als constipats forts, d’eixos que deixen la veu escanyada:

Per a una perolada d’aigua, posar una fulla de nisprer, una garrofa, una corfa seca de llima i de taronja, una figa seca i un grapat d’arròs. Bullir un bon rato. Beure a gots ben calent.

Els forns locals mantenen viva una rebosteria pròpia lligada a les festes d’octubre i de Nadal: carquinyols, pastissets de moniato, rotllos, coques d’ametla, ametles de torró, merengues de café i les típiques gemmes i nous al fondant. I a la tardor, quan ixen els pebrassos (rovellons) pels pinars del terme, no hi ha cuina d’Albaida que no en faça una truita, un saltat amb alls o un arròs caldós.

Més informació al web de turisme d’Albaida.