Albaida, la vila de les titelles

Capital de la comarca que li dona nom, Albaida guarda al centre del poble un dels museus més singulars de tot el País Valencià: una col·lecció de titelles arribada de tots els continents, instal·lada dins d’un palau del segle XV. Als afores, un poblat ibèric dalt d’una muntanya vigila encara l’entrada natural a la Vall d’Albaida des de la costa. I d’este poble va eixir un dels grans il·lustradors valencians del segle XX, Josep Segrelles, que hui té casa-museu al mateix carrer on va nàixer.

Què visitar en Albaida?

El Castell Vell d’Albaida, sobre un turó al sud del poble, té origen ibèric i va estar ocupat de manera continuada fins a l’època islàmica, de la qual es conserven la major part dels elements que hui perduren. Al centre urbà, el Palau dels Milà i Aragó, del segle XV i edifici més emblemàtic d’Albaida, alberga hui el Museu Internacional de Titelles d’Albaida (MITA): inaugurat el 1997, és l’únic museu internacional de titelles d’Espanya i el primer centre dedicat a este art que va obrir portes a la península Ibèrica, amb una col·lecció de 426 titelles de tots els continents en més de 1.100 m² d’exposició.

Josep Segrelles, l’il·lustrador d’Albaida

Josep Segrelles Albert (Albaida, 1885 – 1969) va ser un dels il·lustradors valencians més reconeguts del seu temps. La seua aquarel·la minuciosa i el seu imaginari fantàstic el van portar a il·lustrar edicions de La Divina Comèdia de Dante, Les mil i una nits i novel·les de Blasco Ibáñez, i el 1929 va firmar el primer cartell oficial de les Falles de València. L’any següent va viatjar a Nova York, on va treballar per a revistes i editorials. La seua obra, amb aquelles escenes sideral i anatòmiques que el van ocupar al final de la vida, s’avançava a la il·lustració de ciència-ficció que vindria dècades després. La Casa-Museu José Segrelles, oberta el 1991 dins de la casa on va créixer l’artista, conserva la col·lecció antològica més important dels seus originals i permet seguir tota la seua trajectòria.

Senderisme a Albaida

Dalt de la Serra d’Agullent, a 893 metres, es troba el jaciment ibèric de la Covalta, un poblat ocupat entre els segles VI i III abans de Crist que va excavar per primera vegada l’arqueòleg Isidre Ballester el 1907: s’hi van documentar més de huitanta estances i una muralla de més de tres metres d’ample. Des d’allí es domina tot el pas natural que uneix la costa mediterrània amb l’interior. La pujada a la Covalta ix del poble i és una de les eixides més populars d’Albaida; una altra opció, més llarga, comença a la Casa Forestal del Cau de la Trompa i puja per la pista de l’Ombria Covalta fins a l’Ombria de Bolcadors i el barranc de l’Ama. La mateixa Serra d’Agullent comparteix vessants i camins amb el terme veí d’Agullent.

Festes a Albaida

Les Festes de Moros i Cristians d’Albaida arrenquen a finals d’agost amb la nit de la paella, la nit de l’olla, la presentació de la reina festera i l’Entrada de Moros i Cristians, i enllacen amb les festes patronals de finals de setembre i primers d’octubre, que culminen amb la gran diada del 9 d’octubre.

Cultura a Albaida

El MITA no és sols un museu: acull també visites guiades, espectacles, cursos i tallers de titelles per a xiquets i adults durant tot l’any, i és seu habitual de la Mostra Internacional de Titelles de la Vall d’Albaida, que any rere any passeja els titellaires pels pobles veïns de la vall, com Atzeneta d’Albaida o el Palomar. La música en valencià també té arrels al poble: Baketà, el grup de batucada d’Albaida, porta anys sonant per festivals d’arreu.

Curiositats a Albaida

Als carrers i marges d’Albaida encara es recorda la vella farmàcia de les plantes. El botànic i etnògraf Joan Pellicer va arreplegar al poble, per a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, un remei ben curiós amb la fusta del lledoner per a la picada d’alacrà:

«Serradura de fusta tendra de lledoner en vi per a quan et pica un alacrà. Li lleves la pell a una rama, i sobre lo dur de baix rasques i ho fas serradura. Després es beu un grapat d’esta serradura en un got de vi… Efecte de seguida: no notes res de la picada.»

Del mateix lledoner, els xiquets aprofitaven els llidons madurs de les acaballes de l’estiu com a llepolia i els pinyols com a projectils per al canut de canya. Menys conegut és que a Albaida es feia servir la mónica (agrimònia) per al constipat, i el suc de les fulles de la pitera per a llavar la roba negra i deixar-la «d’un negre lluent».

Més informació al web de turisme d’Albaida.