Teulada, capital d’un municipi de dos cares

Teulada és el nucli històric i d’interior del municipi de Teulada-Moraira, a la Marina: mentre Moraira mira a la mar des de fa segles, Teulada guarda el gruix del patrimoni i la història d’un poble habitat des del paleolític superior.

De la Cova de les Cendres als pirates berberiscos

Les restes trobades a la Cova de les Cendres, oberta als penya-segats de la Punta de Moraira, testimonien un poblament humà continuat des de fa uns 15.000 anys (paleolític superior) fins a l’època ibèrica, quan la cova va funcionar com a santuari o refugi ritual, segons les excavacions dirigides per la Universitat de València. Ben a prop, la Cova de les Rates -hui accessible només per mar- guarda el mateix tipus de restes, des de l’edat del bronze fins a materials fenicis i ibers, en relació amb el poblat veí de la Punta de Moraira. Entre els segles XV i XVII, la costa va patir contínues incursions de pirates berberiscos, la qual cosa va motivar un gran projecte de fortificació dels punts més conflictius del litoral valencià -com la torre del Cap d’Or, a Moraira.

Les festes: l’entrà de la murta

Les festes patronals de Teulada són en honor de Sant Vicent Ferrer i cauen a l’abril, allargant-se fins als primers dies de maig. L’acte que millor identifica el poble es diu «l’entrà de la murta»: la murta que s’escampa pels carrers per a perfumar-los al pas de la processó, el mateix costum que a Ròtova resumien dient que quan ixes al carrer i sents olor de murta, ja estàs en festa. Al seu voltant, cants tradicionals, la cavalcada, la coronació de les reines, el Dia del Xiquet, l’ofrena de flors, la missa i el sermó, la mascletà, la processó i el castell de focs.

Al juny arriba el segon plat fort del municipi: les antigues danses del Corpus i, ja a Moraira, els Moros i Cristians, amb pregó, desfilades, esquadres d’arcabusseria i ofrena.

Senderisme: la ruta del Cap d’Or

El sender local SL-CV 51, que ix de la platja del Portet de Moraira, puja en ziga-zaga fins a la torre de guaita del Cap d’Or, construïda al segle XVI per a vigilar els atacs berberiscos, passant per la Cova de la Cendra i restes ibèriques abans de baixar de nou cap al port. La ruta es pot allargar per la costa cap a Benissa, que comparteix el mateix litoral de cales i pinars, i terra endins cap a Senija i el Poble Nou de Benitatxell.

Vicent Andrés Estellés i les nits de gesmil

L’agost de 1974, el poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés va visitar Teulada convidat pels clavaris de Sant Vicent Ferrer per a l’elecció de la Regina de Festes. En va eixir tan enamorat de l’olor dels jasmilers dels carrers del poble -encara vius hui, com el de l’avinguda de Santa Caterina- que hi va dedicar tres poemes, recollits sota el títol «Burjassot, Teulada» al cinqué volum de la seua Obra Completa:

Com descantats o recolzats
a la meua infantesa, com
així deixats, com oblidats,
oberts al vent, riu-rau,
hores de vinyes i moreres,
hores, finestres ventrudes,
vesprades que donen a la mar,
geranis, la tarda olor a
gesmil, la nit olor a gesmil,
oh ventura, guitarra d’enlloc!

En l’article que en va escriure per al llibre de festes d’aquell any, encara confessava no haver vist mai res semblant: «Nunca, nunca, nunca como en Teulada, a la noche, he visto, he olido, en oleadas sucesivas y turbadoras, a jazmín». Els riuraus -les construccions tradicionals per a assecar el raïm moscatell, encara visibles pel terme- van cridar-li també l’atenció, tot i que ja aleshores en denunciava l’abandó.

L’església-fortalesa de Santa Caterina

El principal referent patrimonial de Teulada és l’església-fortalesa de Santa Caterina Màrtir, una de les més importants de la Marina: bastida al segle XVI sobre una estructura del segle XIV, conserva un magnífic orgue del segle XIX. Junt amb la Sala de Jurats i Justícia, forma el nucli monumental del casc antic.

Curiositat: la pebrella del cap Gros

Joan Pellicer situa a la cova Negra de Teulada i, sobretot, al cap Gros o de Sant Antoni i a la roca del Montgó, els cingles on es fa una de les herbes més estimades de la Marina: la pebrella, que ací comparteixen amb Xàbia, el Poble Nou de Benitatxell i Gata. És l’herba que perfuma les olives trencades de tota la comarca.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Teulada-Moraira.