La XXIV edició del Festival Internacional Xàbia Jazz ompli la plaça de la Constitució del 2 al 4 d’agost de 2026 amb tres concerts gratuïts a les 22.30 h: Shenel Johns & Fred Nardin Trio, la Temple University Jazz Band de Terell Stafford i Professor Cunningham and His Old School.

Agenda, activitats, concerts, senderisme i més en La Marina Alta

La Marina Alta és la comarca més oriental de Diània, la que mira al mar des del punt més pròxim a les Balears. Entre el massís del Montgó, el penyal d’Ifac i les valls que s’enfilen cap a l’interior, combina un litoral de penya-segats i cales amb un rebost de pobles menuts d’arrel morisca, camps de pansa i marjals.

La capital, Dénia, i les viles costaneres de Xàbia, Calp, Teulada-Moraira i Benissa concentren el pols turístic i mariner, mentre que terra endins s’obrin les valls de Gallinera, Laguar, Ebo i el Pop, amb pobles com Pego, Ondara, Pedreguer, Gata de Gorgos, Orba o Xaló. Espais naturals com el Parc Natural del Montgó, el del Penyal d’Ifac i la Marjal de Pego-Oliva conviuen amb un patrimoni de primer orde: l’art rupestre del Pla de Petracos, a Castell de Castells, declarat Patrimoni de la Humanitat; la Cova de les Calaveres de Benidoleig, o el record d’Al-Azraq, el cabdill andalusí que va resistir Jaume I des d’estes serres.

La Marina Alta i la seua germana del sud, la Marina Baixa, formen de fet una sola comarca històrica —la Marina—, que només la divisió administrativa moderna va partir en dues. Ho recorda bé el projecte civíc d’El Camí, que uneix Dénia amb la Vila Joiosa en un únic itinerari a peu de 132 quilòmetres a través de totes dues Marines.

És una comarca de tradicions vives: els Moros i Cristians de Dénia en honor a Sant Roc (agost) i els de Xàbia per la Mare de Déu de Loreto (setembre), les danses i el bolero, la cultura de la pansa i els riu-raus on s’assecava el raïm, i una gastronomia marinera que ha donat plats com la gamba roja de Dénia o el suquet.

La Marina Alta també va ser, al segle XIX, terra de roders. El bandoler més famós de la comarca fou Josep de la Tona, un llaurador de Pedreguer que va comandar la temuda Companyia de Segrestadors de la Marina i que sempre robava els poderosos, mai els pobres. El seu colp mestre —el robatori de Benimassot del 22 de febrer de 1874, quan trenta-quatre homes emmascarats van assaltar el poble mentre el veïnat era a missa— l’ha reconstruït l’historiador Manel Arcos, el gran especialista del bandolerisme valencià.