El Poble Nou de Benitatxell, la cala dels arcs de pedra

El Poble Nou de Benitatxell és un municipi de la Marina Alta que guarda, a la Cala Moraig, un dels racons costaners més espectaculars de tota la comarca: la Cova dels Arcs, una cavitat marina esculpida per l’erosió durant desenes de milers d’anys.

Cala Moraig i la Cova dels Arcs

La Cala Moraig, amb bandera blava, combina sorra grossa i palets en uns 300 metres de costa, arrecerada al peu dels penya-segats del Morro Falquí, amb servei de socorrisme a l’estiu i accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Des d’ella s’accedix, per mar, a la Cova dels Arcs, formada per tres arcs de roca calcària esculpits per l’aigua, un dels llocs preferits dels bussejadors i afeccionats a l’esnòrquel de tota la Marina Alta. L’accés per terra roman tancat per motius de seguretat, però l’accés per mar és possible amb les precaucions degudes.

Senderisme: del centre històric a Cala Llebeig pel Puig de la Llorença

Un nou sender uneix el nucli històric del poble amb les cales de Llebeig i Moraig, resseguint la cima del Puig de la Llorença, entre paisatges de vinyes i penya-segats. Una altra ruta circular ix del centre urbà i travessa espais emblemàtics de Benitatxell -el carrer del Mercat, el carrer Raconet, el carrer de l’Església i el Portalet, un dels dos únics accessos que va tindre el recinte emmurallat- abans d’endinsar-se cap a la costa. A banda del busseig i l’esnòrquel, la zona de Cala Moraig oferix també possibilitats per a l’espeleologia per als amants dels esports d’aventura.

La terra del moscatell i els riuraus

Terra amunt dels penya-segats, el paisatge de Benitatxell és de vinya de moscatell: durant generacions, el poble va viure de la pansa, la fruita dolça que s’assecava al sol i que va donar a la Marina Alta la seua arquitectura més característica, els riuraus —eixos porxes d’arcs oberts on es guardava el raïm quan amenaçava pluja. El municipi manté viva eixa memòria amb la Festa del Moscatell, que recupera la xafada tradicional del raïm i les visites als riuraus i als pous de l’Abiar, un dels conjunts hidràulics del terme.

La fava poblera i el Mitjafava Fest

Si el moscatell és el passat, la fava poblera és l’orgull del present: una varietat autòctona de fava, gran i tendra, que s’ha convertit en la senya d’identitat agrícola del poble. Cada primavera, cap a l’abril, el Mitjafava Fest la posa al centre de la festa amb tastos, arrossos i guisats de fava als restaurants locals i una terrassa experimental on es dóna a conéixer el conreu, de la mà de l’Associació Biomoscatell. És la millor època per a tastar els plats tradicionals de la Marina Alta amb la fava com a protagonista.

Una costa amb nom de planta

El litoral de Benitatxell va cridar l’atenció de Joan Pellicer, que hi va reconéixer un rastre botànic antic en la mateixa toponímia. Entre els llocs on el tamariu ha deixat el seu nom a la costa de Diània, situava així el del terme poblero:

El Morro Tamarit del Poble Nou de Benitatxell, entre la Punta de Moraira, al sud, i el morro del Bou i la cala de Llebeig, al nord.

Just a l’altra banda de la Punta queda Moraira, dins del terme de Teulada, mentre que cap al nord la costa enllaça amb Xàbia, l’altra gran terra de pansa i riuraus de la comarca.

Festes de la Magdalena

Les festes patronals del Poble Nou de Benitatxell, en honor de Santa Maria Magdalena, ompliren de música, color i pólvora els carrers del poble entre el 19 de juliol i l’1 d’agost.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament d’El Poble Nou de Benitatxell.