La Torre de les Maçanes, la torre almohade entre Alacant i Alcoi

La Torre de les Maçanes és un poble menut (poc més de 700 habitants) situat en terreny sec però fèrtil, a mig camí entre Alacant i Alcoi, que dona nom al municipi per la seua torre d’origen almohade del segle XII.

La Torre

La Torre de les Maçanes, probablement construïda al segle XII, va pertànyer a la família Rovira durant els últims tres segles, fins que la va cedir al municipi en 1989; hui fa de sala d’exposicions al bell mig del nucli antic.

Senderisme: entre Xixona i Relleu

El poble és parada del Sender GR de la Muntanya d’Alacant, en el tram que uneix La Torre amb Xixona coincidint en part amb el Camí de Santiago entre Benidorm i Alcoi. Cap al sud, una altra ruta clàssica de 16 km i unes 5 hores, de dificultat moderada, connecta La Torre amb Relleu travessant la Foia de Xixona i les estribacions de l’Aitana.

Altres patrimonis: la Foia i el Sanatori

La masia de la Foia és un altre dels edificis patrimonials del poble. El Sanatori, de principis del segle XX, va ser un antic refugi per a malalts de tuberculosi i, durant la Guerra Civil, hospital militar.

Un poble de figueres

Encara que el nom evoque les pomes, el terme de la Torre guarda sobretot un catàleg de figueres que Joan Pellicer va anotar a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic: les negrelles (les primerenques), les poletanes (les millors), les xaforines (molt dolces, que a Xixona diuen «de la Gorra»), la gota de mel, les bacoreres, les de porc i les vernesques —«les últimes, boníssimes»—. Un mapa de sabors que resumix la saviesa fruitera d’este raconet de la Foia de Xixona.

La sàlvia enramada del Pa Beneït

A la Festa del Pa Beneït, la sàlvia deixa de ser només herba remeiera i es convertix en ornament: es fa enramada per a la festa, i el seu perfum acompanya el ritual. És el mateix ús cerimonial que a Biar es fa per la Mare de Déu de Gràcia, i una mostra de fins a quin punt les herbes de la muntanya han estat lligades al calendari festiu de Diània. La mateixa planta és una de les que donen cos a l’herberet.

La Torre segons Joan Pellicer

Entre els remeis del camp que Pellicer va recollir al poble n’hi ha un de ben curiós contra el mal de queixal, un rosari d’arrel de panical i nusos que es penjava del coll:

«Per al mal de queixal es posa un trosset d’arrel que toque la carn, penjant del coll d’una veta negra amb nou nucs.»

Natura: el parc municipal i la Font Roja

El Parc Municipal, al nord de la població, vora el llit del riu de la Torre, i la proximitat al Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, fan d’este poble un bon punt de partida per al senderisme entre Xixona, Alcoi i la muntanya.

Les aixames de la nit de Nadal

Si la sàlvia marca el maig, l’espart marca el desembre. La Torre de les Maçanes és un dels onze pobles diànics que la nit del 24 de desembre encenen torxes d’espart —aixames, fatxos o xamel·les, segons el poble— i les fan girar en cercle fins que llancen una pluja d’espurnes que recorda un eixam d’abelles, d’on probablement ve el nom.

Les torxes es preparen els dies previs, amb tallers i eixides a la muntanya a fer espart, i en alguns llocs s’hi afig espígol o altres herbes aromàtiques del terme —una altra prova d’eixe vincle entre planta i festa que ací ja marca el calendari. Una corranda popular arreplegada amb la tradició ho diu així:

Les aixames de maitines,
si no tiren anous que tiren figues.

Comparteixen el costum Tibi, Xixona, Onil, Relleu, l’Orxa, Gaianes, Fageca, Benimassot, Beniarrés i Millena. Tota la informació, a la Rodà de les Aixames de Diània.

Festes de Sant Gregori

Les festes de Sant Gregori Bisbe, a la setmana del 9 de maig, inclouen el ritual del «Pa Beneït», una tradició ben arrelada en este poble menut.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de La Torre de les Maçanes.