Alcoleja, el poble menut de la vall del Frainós

És el municipi amb menys habitants de tota la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, i també un dels més ben situats: Alcoleja s’arrapa a la falda de l’Aitana, entre les serres de Serrella i Aitana, on el clima es refresca i els carrers encara respiren l’origen morisc del poble.

Què visitar en Alcoleja?

El símbol del poble és el Palau dels Marquesos de Malferit, senyors d’Alcoleja des de 1547: se n’alça una torre circular amb teulada cònica, rajoles morisques i un escut nobiliari. El palau pertany hui a la família dels Fenollar, descendents d’aquells marquesos. Segons el fascicle de toponímia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el nom del poble ve de l’àrab al-qulaia, «el castellet», i els cristians el van conquistar el 1256. Alcoleja va ser alqueria musulmana fins que, el 1574, es va constituir com a parròquia independent; el 1563 era encara una aldea morisca d’una desena de famílies, que van arribar a ser quaranta abans de l’expulsió del 1609. La repoblació posterior va ser notable: el 1640 ja hi havia 42 cases habitades, i la població va seguir creixent fins als 695 habitants de 1787 i els 964 de 1900, molt lluny dels poc més de 190 que té hui.

Arqueologia a Alcoleja

Al morro del Carrascal i a la vora del riu Frainós es conserven pintures rupestres del Neolític i diversos poblats a l’aire lliure del bronze llevantí, testimoni d’una ocupació humana molt anterior a l’arribada dels musulmans. Els noms de coves del terme —la Cova del Crist, la Cova dels Catalans, la Cova de Constància, la Cova del Tio Ginés— apunten, encara que siga de manera indirecta, a este passat llarg d’un poble menut però ben habitat des de fa mil·lennis.

Senderisme a Alcoleja

Alcoleja és parada de la ruta dels pobles de la vall del riu Frainós, que enllaça Alcoleja amb Benasau, Ares del Bosc, Beniafé i Penàguila per un entorn de muntanya amb serres que superen els mil metres: la Serrella, l’Aitana, el Benicadell, la Serreta o la serra d’Alfaro s’obiren totes al voltant del poble.

El poble és, a més, un dels punts d’eixida clàssics per a pujar a l’Aitana (1.558 m), el cim més alt de tota la Marina. La ruta del PR-CV 20 arranca al Port de Tudons i puja fins al cim per la Font Forata, i des de dalt es pot baixar per l’altra vessant cap a la Font de Partagat, ja al terme veí de Benifato. Este mateix cim i el seu entorn apareixen documentats al volum VI (1997) de Montañas Valencianas de l’excursionista Rafael Cebrián, el mateix llibre que ja hem citat a les guies de Beniardà i Tàrbena per a la Serrella, la Xortà i Bèrnia.

Festes a Alcoleja

Les Festes Patronals, en honor de Sant Vicent Ferrer i la Mare de Déu dels Desamparats, se celebren l’última setmana d’agost. Un dels actes més emblemàtics, que s’ha mantingut viu al llarg del temps, és el cant de l’Aurora: una cançó religiosa entonada de bon matí pels carrers del poble per a despertar els veïns i anunciar la festa, una tradició que en molts pobles de la comarca ja s’ha perdut i que a Alcoleja encara es fa cada any.

Cultura a Alcoleja

Alcoleja participa cada estiu en propostes culturals comarcals de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, com les rutes de contacontes o les exposicions itinerants, i manté una economia agrícola centrada en l’oli i l’ametla —encara els dos cultius bàsics del terme, mentre que els fruiters i les hortalisses d’abans han quedat reduïts a l’ús domèstic.

Curiositats a Alcoleja

L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi doctoral sobre el territori diànic, hi va entrevistar el llaurador Salvador Soler Serra, que resumia així tota una vida al poble:

He nascut ací, he viscut ací i crec que em soterraran ací com als meus pares.

Del mateix treball de camp ixen dos remeis casolans ben curiosos arreplegats a Alcoleja: contra la tosferina dels xiquets es tallava una canya jove al vespre, s’omplia el canut de sucre i, l’endemà, es donava a cullerades el suc ensucrat que se n’havia format durant la nit; i per a la tos es feia xarop de garrofa. La garrofa, de fet, servia per a moltes coses més al poble: molta i mesclada en el tabac, s’usava per a aromar-lo.

Més informació a la fitxa d’Alcoleja de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i al fascicle de toponímia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.