Benilloba, el poble del Salt i els molins del Frainós

Una cascada de prop de 20 metres precipita les aigües del riu Frainós just al costat del Molí del Salt, el racó més singular de Benilloba, poble de l’interior d’El Comtat conegut també per les seues façanes amb rajoles antigues dels sants.

Què visitar en Benilloba?

L’església de Santa Maria de Benilloba, del segle XVIII, i el palau del Comte de Revillagigedo són els edificis més notables del nucli antic, on encara es conserven retaules de rajoles del segle XVIII que representen els sants patrons de cada carrer. El llavador municipal, ben conservat vora una séquia de reg, va ser durant generacions el punt de trobada de les dones del poble.

Encaixat entre cinc serres

Benilloba s’alça a 520 metres d’altitud, al bell mig d’una vall que formen les serres de Mariola, l’Almudaina, l’Alfaro, la Serrella i la Serreta. Junt amb Benasau i Alcoleja, forma la subcomarca coneguda com el Frainós, un territori amb identitat geogràfica i històrica pròpia dins d’El Comtat.

Senderisme a Benilloba

La ruta circular pel riu Frainós recorre les restes d’un aqüeducte d’origen musulmà i dos antics molins fariners, el del Salt i el de les Penyes del Salt —este últim, de 1852, convertit més avant en una xicoteta central hidroelèctrica—, fins arribar al Salt de Benilloba, una cascada de prop de 20 metres d’alçària. Una altra opció s’interna pel barranc de Cuixot, on es conserven un antic molí i un aqüeducte de 1794.

El Tossalet del Calvari amaga una sorpresa per als qui s’hi acosten caminant: un bosc de ciprers centenaris des d’on s’albira una vista panoràmica excepcional del poble i de la comarca. És un dels camins curts i recompensadors del terme.

La Nit de l’Olla: unes festes que comencen rient

A Benilloba les festes no s’entenen sense riure. Mentres altres pobles obrin els Moros i Cristians amb tota la solemnitat de les bandes i la pólvora, ací el tret d’eixida el dona una paròdia: la Nit de l’Olla, en què els mateixos festers ixen al carrer disfressats per a riure’s, amb bon humor, de tot allò que ha passat al poble —i al món— durant l’any. A diferència d’un carnaval, cada filà guarda en secret el tema que «criticarà» fins a l’últim moment.

La festa la fan tres filaes que es repartixen els carrers i el castell: els Cristians de la Palmera, els Moros de l’Arrabal (o del Raval) i els Moros del Castell. I té arrels documentades: ja en 1747 es van fer festes de moros i cristians per a celebrar el centenari de la proclamació de Sant Joaquim —«Sant Xotxim» en la parla local— com a patró, al qual el poble s’havia encomanat contra la pesta que va assolar el Regne de València en 1647. Podeu llegir com és el cicle complet de les festes, dia a dia, a Moros i Cristians de Benilloba: la Nit de l’Olla i Sant Xotxim.

L’aiguardent de Benilloba

Benilloba tenia fama pel seu aiguardent, i eixa fama travessava serres: quan Joan Pellicer va arreplegar a l’Abdet, ja en terme de Confrides, la recepta d’un herberet de quinze herbes d’Aitana, l’anisat que en feia de base era, precisament, aiguardent de Benilloba. És l’única de totes les receptes que Pellicer va recollir per Diània que cita el poble, i la podeu llegir a «La recepta d’herberet», el capítol final de la sèrie Herbero Diànic de Diània Televisió. Al poble, a més, a la melissa se li diu tarongina, com a Penàguila o Benimassot.

Curiositats de Benilloba

De la cuina de camp de Benilloba en va quedar una exclamació ben gustosa a propòsit dels cüols —els brots tendres de l’all que es fregien com els espàrrecs silvestres:

Una tortilleta de cüols, que bona és!

Pellicer també hi va entrevistar veïns com Joaquim Llinares Llinares, «Xinxilla», llaurador nascut el 1930, i Rafael Verdú Verdú, criat al mas de Cantó fins als 24 anys i habitador de Benilloba des de fa dècades.

I hi ha un tret que als benillobers els ha acabat definint: al poble tothom es coneix pel diminutiu. Ho ha explicat el cronista local del blog Benilloba, que va créixer sent «Enriquito» i que un dia va descobrir que no era una excepció sinó la norma: Marieta i Mariueta, Pepiquet i Pepiqueta, Ximet, Rafelet, Isabeleta, Tonico, Guillemet, Remeiets… fins i tot els malnoms es diuen en xicotet (Roiget, Barreta, Rollet). El que podria semblar un no acabar de créixer mai, conclou, és en realitat una manera de ser del poble.

La música hi té també arrels fondes: la banda de Benilloba, la Filharmònica Benillobense, arrossega prop de segle i mig d’història i és qui obri la Nit de l’Olla acompanyant la corporació municipal.

Pellicer va anotar al poble un ús de la franzilla —nom local de la falzia de pou— que anava més enllà dels remeis humans: «Molt bo per a les ovelles quan tenen el part malament; i per a les dones també, antigament. Tasses. Prou amb dos fulles. Bullir fins que comencé a fer-se l’aigua verda, durant prou més de dos minuts.»

Festes a Benilloba

Les festes majors se celebren a mitjan agost en honor de Sant Joaquim (Sant Xotxim), amb els Moros i Cristians i la Nit de l’Olla. Durant la primera setmana de setembre els quintos organitzen Les Danses, que es fan durant quatre dies seguits en la plaça de l’Omet: un dolçainer i un tabaleter toquen en directe des d’un cadafal mentres tot el poble participa ballant. Una tradició que al poble sempre s’ha fet en acabar la sega i la batuda.