Alfafara, entre coves i pous de neu de la Mariola

A la falda nord de la Serra de Mariola, en una valleta entre esta serra i la d’Agullent, Alfafara és un poble menut de poc més de 400 habitants que manté intactes les seues tradicions, gastronomia i cultura. El seu terme amaga una cova prehistòrica, una necròpolis romana excavada a la roca i un vell molí tallat directament a la pedra.

Què visitar en Alfafara?

A la Masia del Pou es conserva una necròpolis amb 63 sepulcres romans excavats a la roca. El Pantanet, un molí rupestre d’època medieval, i les fonts de l’Assut, del Tarragó i els Fontanarets completen un recorregut d’aigua i pedra pel terme. Les ermites de Sant Antoni i de la Mare de Déu de la Llum són també parada habitual de qui visita el poble.

Senderisme a Alfafara

La Senda dels Ibers (PR-CV 370) puja des del poble fins a la Cova del Bolumini, un jaciment amb ocupació des del Neolític d’uns 15 metres d’alçada i 30 de fondària, passant pel poblat ibèric del Cabeçó de Mariola, un dels centres fortificats ibers més importants de tota la comarca: les excavacions dirigides per Ignasi Grau Mira i Josep Maria Segura Martí, publicades per les Recerques del Museu d’Alcoi, hi documenten una ocupació continuada entre els segles IX i I aC, que acaba amb una destrucció violenta a principi del segle I aC; entre les seues troballes hi ha inscripcions ibèriques sobre àmfores itàliques, entre els testimonis d’escriptura més antics de tota la Foia de Mariola. Un recorregut d’unes 3 hores anada i tornada, amb 400 metres de desnivell, per l’entorn del Parc Natural de la Serra de Mariola. El terme guarda també altres jaciments ibers, com el Cabeçó de Serrelles i Monserraes, i al mes d’octubre s’organitzen visites guiades a la cova de les Finestres i als pous de neu de la Mariola, que es poden combinar amb una eixida des d’Agres.

Festes a Alfafara

Les Festes Patronals, en honor del Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc, se celebren entre el 5 i el 8 d’agost, dins d’un programa festiu més ampli (2 al 9 d’agost) que inclou actes de Moros i Cristians, focs artificials, concerts, teatre infantil i danses populars.

La bajoca d’enrastrar i la pericana

Alfafara guarda un dels secrets de la cuina de muntanya: la bajoca d’enrastrar, una pebrera llarga i dolça que es penja a assecar en rastres i que és la base de la pericana, eixe plat humil de bacallà, pebre sec, all i oli que el poble compartix amb els veïns de l’Alcoià i el Comtat. Així ho va arreplegar el botànic i etnògraf Joan Pellicer a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, quan documentava els noms i usos de cada planta poble a poble:

A Alfafara, bajoca d’enrastrar, i és l’especial per a fer pericanes i borres o per a escudellar-la com a guarnició.

El mateix Pellicer va recollir a Alfafara que el lledoner —l’arbre humil que creix als marges i barrancs del terme— servia «per a fer gaiatos i mànecs d’aixà», les eines de tota la vida al camp de la Mariola.

La nit de Sant Joan i els polls del galliner

Un altre costum recollit per Pellicer a Alfafara girava entorn de la nit de Sant Joan: es penjaven manolls d’obriülls —un card espinós— al galliner per a allunyar els polls de les gallines, un ritual que es repetia cada any sense faltar mai:

Ho penjaven al corral per als polls de les gallines, i era efectiu. Dos o tres penjolls. Mon pare el collia tots els anys abans de l’eixir el sol el dia de sant Joan, i mai hem tingut un poll en el galliner.

L’alborcer de la Casa Nova

Entre els arbres vells i venerables del territori diànic que Joan Pellicer va catalogar a les seues Recerques etnobotàniques, n’hi ha un d’Alfafara: l’alborcer de la Casa Nova d’Alfafara, citat al costat de l’arbocer de la Serreta d’Alcoi —«el més generós i dolç de Diània»— i del solitari arbocer de la solana del cim del Maigmó —«el més enlairat de Diània». L’alborcer és una de les espècies més característiques dels boscos de la Mariola, amb els seus fruits rojos de tardor i la fusta dura apreciada per a les eines; el de la Casa Nova mereixia el seu lloc en eixe catàleg dels millors que la muntanya guarda.

Més informació al web de l’Ajuntament d’Alfafara.