Alfafara, entre coves i pous de neu de la Mariola

A la falda nord de la Serra de Mariola, en una valleta entre esta serra i la d’Agullent, Alfafara és un poble menut de poc més de 400 habitants que manté intactes les seues tradicions, gastronomia i cultura. El seu terme amaga una cova prehistòrica, una necròpolis romana excavada a la roca i un vell molí tallat directament a la pedra.

Què visitar en Alfafara?

A la Masia del Pou es conserva una necròpolis amb 63 sepulcres romans excavats a la roca. El Pantanet, un molí rupestre d’època medieval, i les fonts de l’Assut, del Tarragó i els Fontanarets completen un recorregut d’aigua i pedra pel terme. Les ermites de Sant Antoni i de la Mare de Déu de la Llum són també parada habitual de qui visita el poble.

Senderisme a Alfafara

La Senda dels Ibers (PR-CV 370) puja des del poble fins a la Cova del Bolumini, un jaciment amb ocupació des del Neolític d’uns 15 metres d’alçada i 30 de fondària, passant pel poblat ibèric del Cabeçó de Mariola. Un recorregut d’unes 3 hores anada i tornada, amb 400 metres de desnivell, per l’entorn del Parc Natural de la Serra de Mariola. El terme guarda també altres jaciments ibers, com el Cabeçó de Serrelles i Monserraes, i al mes d’octubre s’organitzen visites guiades a la cova de les Finestres i als pous de neu de la Mariola, que es poden combinar amb una eixida des d’Agres.

Festes a Alfafara

Les Festes Patronals, en honor del Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc, se celebren entre el 5 i el 8 d’agost, dins d’un programa festiu més ampli (2 al 9 d’agost) que inclou actes de Moros i Cristians, focs artificials, concerts, teatre infantil i danses populars.

La bajoca d’enrastrar i la pericana

Alfafara guarda un dels secrets de la cuina de muntanya: la bajoca d’enrastrar, una pebrera llarga i dolça que es penja a assecar en rastres i que és la base de la pericana, eixe plat humil de bacallà, pebre sec, all i oli que el poble compartix amb els veïns de l’Alcoià i el Comtat. Així ho va arreplegar el botànic i etnògraf Joan Pellicer a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, quan documentava els noms i usos de cada planta poble a poble:

A Alfafara, bajoca d’enrastrar, i és l’especial per a fer pericanes i borres o per a escudellar-la com a guarnició.

El mateix Pellicer va recollir a Alfafara que el lledoner —l’arbre humil que creix als marges i barrancs del terme— servia «per a fer gaiatos i mànecs d’aixà», les eines de tota la vida al camp de la Mariola.

Més informació al web de l’Ajuntament d’Alfafara.