Esdeveniments a: Benillup

Actualment no hi ha esdeveniments en Benillup.

No obstant, et convidem a visitar i estimar Benillup i a navegar per les mil i una meravelles de Diània.

Benillup, la torre àrab que és avui campanar

La torre àrab de Benillup no s’ha perdut: forma part, encara hui, del campanar de l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, al bell mig del poble més menut de la Vall de Travadell.

Què visitar en Benillup?

La torre àrab de Benillup, Bé d’Interés Cultural, es reconeix en el campanar de l’església de la Mare de Déu del Roser, a la plaça de l’Església. A les rodalies del poble es conserven també les restes, hui en estat ruïnós, del castell de la Billeneta o Milleneta, una fortalesa d’origen musulmà bastida probablement a finals del segle XII. El terme de Benillup limita amb Almudaina, Cocentaina i Millena, a la mateixa Vall de Travadell.

Senderisme a Benillup

La ruta entre Benillup i Benimarfull uneix els dos pobles més menuts de la Vall de Travadell per camins entre bancals, mentre que els barrancs de la Font Vella i del Sofre conviden a explorar el paisatge agrícola i muntanyós que envolta el poble, junt amb Millena, l’altre vèrtex de la vall.

La flor de Corpus

A Benillup, la flor groga i seca de la Helichrysum stoechas que creix pels marges es coneix precisament com a flor de Corpus, i té una raó ben concreta: el gran etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar al poble el record d’una tradició que unia el camp i la festa major religiosa. Els xiquets omplien cistelletes d’esta floreta i, el dia de Corpus, la llançaven a grapats des dels balcons per on passava la processó.

La flor de Corpus es cria en els marges. La feien els xiquets i omplien les cistelletes, i en la processó, des de dalt del balcó, quan passava el pal·li, la tiraven a grapats.

Al veí poble de Millena, la mateixa festa es preparava eixint a fer botja per a enramar els carrers: costums bessons de dos pobles menuts que compartien vall, camins i calendari.

Festes a Benillup

Les festes patronals, en honor a Sant Llorenç i Santa Àgueda, es remunten a començaments del segle XVIII, i encara conserven balls populars com la dansà, fidel a antigues tradicions musicals i coreogràfiques.