El Real de Gandia, alqueria vinculada al Ducat

El Real de Gandia és un municipi de la Safor, a tocar mateix de Gandia, el destí del qual ha estat lligat des de sempre al del Ducat: va nàixer com una alqueria important dins de l’òrbita dels Borja.

El nom: una alqueria amb arrels àrabs

Contra el que sembla, el «Real» del topònim no ve de «reial» ni de cap palau de reis, sinó de l’àrab raḥāl, que designava una alqueria o explotació rural d’època musulmana. L’afegit «de Gandia» es va consolidar per a distingir-lo d’altres llocs amb el mateix nom i per a subratllar-ne el lligam amb la ciutat ducal. Després de la conquesta, Jaume I el va cedir a la família dels Bellvís, i el poble va ser un important nucli morisc fins que l’expulsió de 1609 el va deixar quasi despoblat. Durant segles, la seua història va córrer paral·lela a la de Gandia, dins del terme i les contribucions de la capital de la Safor.

Patrimoni religiós

L’església parroquial de la Visitació de Nostra Senyora, neoclàssica i del segle XIX, té una nau amb capelles laterals i un campanar de planta quadrada. L’ermita de Sant Vicent, junt al cementeri, és un edifici senzill que fa de centre de devoció durant les festes patronals. El Monument del Cor de Jesús, alçat pels jesuïtes en 1922 mirant cap a Gandia, va servir de punt de trobada per al moviment catòlic de la comarca.

Patrimoni hidràulic i industrial

La séquia Vernissa ha sigut el motor del reg d’esta terra durant més de mil anys, i encara es conserven alguns partidors i molins d’aquell sistema: entra pel terme des d’Alfauir, travessa Ròtova i arriba fins al Real de Gandia i Palma de Gandia, on encara reguen menuts horts. El Pont de Ferro, antic pont metàl·lic sobre el riu Serpis, formava part de la desapareguda línia de tren Alcoi-Gandia, i és hui un testimoni de l’arqueologia industrial de la comarca.

Senderisme

La ruta del Real de Gandia a Palma de Gandia resseguix bona part del recorregut de la séquia Vernissa entre horta i marjal, i es pot allargar cap a Vernissa, l’Alfàs i Ador, tots tres a un pas. És un itinerari pla, apte per a tota la família, que enllaça diverses alqueries històriques del Ducat.

Gastronomia i saber del camp

La taula del Real és la típica de la Safor, amb l’arròs de protagonista: arròs al forn, paella i arròs amb fesols i naps. Del saber pagés local, l’etnobotànic Joan Pellicer va deixar constància de dues varietats d’oliva pròpies del terme —la melera, «curteta i com el dit de grossa; dolça i blaneta», i la fornera, «la millor per als animals»—, i del costum, compartit amb molts pobles saforencs, de menjar-se el «pa de rabosa», el brot tendre i blanc del margalló que trauen les palmeres nanes de la marjal.

El saber de dos llauradors del Real

Eixe coneixement del camp que Pellicer arreplegà al Real de Gandia no era abstracte: tenia nom i cara. Li’l contaren dos veïns nascuts tots dos l’any 1924, Eduardo Morant Ferrairó —viatjant i llaurador— i Salvador Signes Faus, «Sauret de Barbeta», llaurador de tota la vida. D’ells venen detalls tan vius com el nom local de l’arç blanc, que al Real diuen garguller, i una advertència que qualsevol que l’haja tocat subscriuria:

El garguller té molta punxa, punxa tremendament.

D’eixa mateixa saviesa d’horta ve també l’apreci per l’all porro, l’all bord que ix sol pels marges: al Real deien que «és bo per a menjar, para més dolç que l’altre», i se’l menjaven en truita o bullit, amb un raig d’oli en el plat.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament d’El Real de Gandia.