Sanet i els Negrals, dos pobles units per un barranc

Sanet i els Negrals és, com indica el seu nom, la unió de dos antics nuclis d’origen musulmà de la Marina, separats per un barranc i amb històries medievals ben diferents fins que es van fusionar definitivament en 1834. Hui són un sol poble de poc més de set-cents saneters, arrapat al repeu de la serra de Segària.

Dos històries, un sol poble

Segons Gaspar Escolano, el nom «Sanet» -Cenete, Zenete o Zaneta en la documentació cristiana medieval- vindria d’una de les tribus africanes conegudes com els zenetes, que haurien sigut els primers pobladors del lloc: un ràfol a la vora de la Bolata. En 1341, Sanet i la veïna Sagra van passar a formar part de l’orde de Santiago. Els Negrals, en canvi, era un raval donat per Jaume I en 1248 i 1249 a Raimon de Villamair i Pere Joan de Girona respectivament, i en 1570 el va adquirir Llorenç Merita, de qui encara es conserva la casa senyorial.

Els dos nuclis es van unir en 1820 sota el nom d'»Unión Legal», es van tornar a separar en 1823 i es van reunificar definitivament en 1834.

Els cognoms que va portar el repoblament

Després de l’expulsió morisca de 1609, totes dos alqueries van quedar desertes. El 7 de febrer de 1610 es va firmar una carta conjunta de poblament per a repartir les terres entre pobladors valencians vinguts de Torrent, Alcoi, Penàguila i Oliva. Sembla que no va funcionar del tot: el 7 de gener de 1611 va caldre una segona carta per a Sanet, i el 31 d’agost del mateix any una altra per als Negrals, esta concedida a veïns de Pego amb la família Pasqual al capdavant.

Amb el temps s’hi van establir també colons mallorquins, i eixa petjada es pot llegir encara hui a les bústies del poble: Moll, Mut i Llull són cognoms que perduren quatre-cents anys després. Poques coses expliquen tan bé qui va tornar a omplir un poble buit com la llista de llinatges que hi han quedat.

Un poble de séquies i molins, entre el riu Girona i el barranc de la Bolata

El terme conserva un ric patrimoni hidràulic i agrícola: séquies, molins, botanes, caves d’aigua subterrànies i la Bolata, que segons el diccionari Alcover-Moll és una font intermitent -només brolla en època de pluja- i que dona nom també al barranc que hi naix i desemboca a la vora dreta del riu Girona, en la partió amb el terme veí de Beniarbeig, just davant del Riuet de la Murta que ve d’Orba i hi desemboca per l’esquerra -un dels punts d’aigua més documentats del terme per Joan Pellicer en la seua recerca etnobotànica. Eixa facilitat per al regadiu explica que bona part del terme estiga plantat de cítrics; abans, però, hi van manar les moreres i els cucs de seda i els ametlers, com deixa escrit la carta pobla de 1611.

Entre el patrimoni construït destaquen la plaça del Crist, amb bones vistes panoràmiques, l’església de Santa Anna (bastida cap a 1850 i ampliada després), l’ermita de Sant Antoni de Pàdua i el palau dels senyors de Merita, conegut també com la Senyoria.

El molí que es va parar en 1915 i el magnolier de la Senyoria

A la partida de les Hortes del Molí, dins del terme dels Negrals, es conserva el Molí de la Senyoria, construït entre els segles XVI i XVII i aturat cap a 1915. Rebia l’aigua de l’assut de la Bolata, de la font de les Hortes de Sanet i de la font de la Roda -de la qual diuen que naix davall del mateix molí-, i tenia una bassa formidable, un cup amb dos bocanes, dues rodes amb els seus carcaus i dues moles; l’aigua eixia per una séquia cap al molí Cremat, també dit molí del Sastre o molí de Truque.

Al seu costat s’alça el que probablement és l’arbre més fotografiat del poble: un magnolier monumental de la família Merita, que la MACMA descriu com «el més gran de la província d’Alacant». I dins de la mateixa finca hi ha, discret, un om encara més vell que el magnolier -una raresa, en un país on la grafiosi se n’ha endut quasi tots.

Les festes: dos cites i un colomí

El calendari fester de Sanet i els Negrals té dos moments. Al juny, les festes de la Colombòfila, en honor de Sant Antoni i de la Joventut: les organitzen els jóvens del poble i, com que obrin la temporada bona, hi ha qui reivindica que són l’arrancada formal de tot el calendari fester d’estiu de la Rectoria. A la primera setmana de setembre, les festes del Crist, en honor del Crist de la Salut i de Santa Anna, que tanquen el cicle. A taula, la paella valenciana i l’arròs amb fesols i penques.

Al cens d’informants que Pellicer va arreplegar per a la seua tesi hi figura un llaurador sanetenc, Salvador Riera Ballester, nascut a Sanet i casat al veí Benimeli: un exemple menut, però real, dels lligams de parentiu que trenen encara hui els pobles de la Rectoria.

Senderisme pel Castell de Segària

Una ruta circular travessa el terme pel Pas de Benimeli, el Collat de Ramon, la muralla romana i les runes del castell de Segària, i continua per la Font de Catalá, la Cova del Colom i la Cova Fosca, amb bones vistes sobre tota la Vall de Pop i la costa. Per als qui preferixen el pla, la MACMA té senyalitzades dos rutes que expliquen el poble des de l’aigua: la Ruta de la Bolata – La Rectoria i el Camí de l’Aigua, que enfilen fonts, séquies i molins.

La Rectoria, terra de veïns

Sanet i els Negrals forma part, junt amb Sagra, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli i Tormos, de l’antiga comarca històrica de la Rectoria: cinc pobles menuts aglutinats al voltant del curs mitjà del riu Girona, que encara hui mantenen molts lligams entre ells.

Més informació, a la web de la MACMA (Mancomunitat Cultural de la Marina Alta).