Palmera, el poble pla que va ser capital de l’horta de la Safor

Palmera és un dels municipis més menuts de la Safor, assentat sobre la plana al·luvial que ocupa gairebé tota l’horta de Gandia. Un poble absolutament pla que, malgrat la seua grandària, va arribar a ser capital de l’horta safora en un moment clau de la història valenciana.

Del despoblament morisc a la capital de l’horta

Amb l’expulsió dels moriscos, Palmera va quedar completament despoblada. No seria fins al segle XIX, superada la crisi de la sederia i reconvertida l’agricultura cap al conreu de la taronja, quan la població es duplicaria fins a arribar als 458 habitants en 1900. Durant el període de la Revolució Burgesa (1811-1837), Palmera es va convertir en capital de l’horta de la Safor, malgrat ser un municipi menut i zona fronterera entre els termes de Gandia i Oliva.

Senderisme: la Via Verda de la Safor

La Via Verda de la Safor, de 7 km sobre l’antiga via del tren Carcaixent-Dénia, travessa el terme de Palmera entre Bellreguard i Oliva: els primers 3 km discorren entre tarongerars fins a Bellreguard i la seua platja, i just després de passar per Palmera el camí s’allunya del trànsit i creua per baix de la carretera cap a Piles i Oliva, en un recorregut pla apte per a caminar, anar en bici o en cadira de rodes.

El Motor de Bartolí, patrimoni de l’aigua

El patrimoni hidràulic de Palmera té en el Motor de Bartolí, construït al segle XIX, el seu element més representatiu: una instal·lació que extreia aigua per a regar els camps de les partides de Bartolí, Rafelsineu i Dijous. El projecte «Palmera Turisme», impulsat amb el suport de la Diputació de València, treballa per posar en valor este i altres recursos patrimonials i turístics del municipi.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Palmera.