Palmera, el poble pla que va ser capital de l’horta de la Safor

Palmera és un dels municipis més menuts de la Safor, assentat sobre la plana al·luvial que ocupa gairebé tota l’horta de Gandia. Un poble absolutament pla que, malgrat la seua grandària, va arribar a ser capital de l’horta safora en un moment clau de la història valenciana.

Del despoblament morisc a la capital de l’horta

La història de Palmera va quedar molt de temps immersa en la del ducat de Gandia, al senyoriu del qual va pertànyer fins a les lleis desvinculadores de les Corts de Cadis, en 1814. Abans, entre 1280 i 1320, la Safor va viure una etapa de prosperitat agrícola i demogràfica en què les alqueries emplaçades dins del terme de la vila reial de Gandia -Palmera n’era una- van proliferar com a xicotets senyorius.

Amb l’expulsió dels moriscos, Palmera va quedar completament despoblada. No seria fins al segle XIX, superada la crisi de la sederia i reconvertida l’agricultura cap al conreu de la taronja, quan la població es duplicaria fins a arribar als 458 habitants en 1900. Durant el període de la Revolució Burgesa (1811-1837), Palmera es va convertir en capital de l’horta de la Safor, malgrat ser un municipi menut i zona fronterera entre els termes de Gandia i Oliva.

Festes de Sant Joan: tres dies i tres advocacions

A Palmera la festa no és d’agost, sinó de solstici: cau la tercera setmana de juny, coincidint amb Sant Joan, i es reparteix en tres jornades amb tres titulars. El 23 de juny és el dia de la Puríssima Concepció, patrona del poble; el 24, el de la Divina Aurora; i el 25, la festa major, dedicada al Santíssim Crist de la Salut -el mateix Crist que és patró del veí Palma de Gandia, una coincidència que dibuixa bé com viatgen les devocions per l’horta.

Senderisme: la Via Verda de la Safor

La Via Verda de la Safor, de 7 km sobre l’antiga via del tren Carcaixent-Dénia, travessa el terme de Palmera entre Bellreguard i Oliva: els primers 3 km discorren entre tarongerars fins a Bellreguard i la seua platja, i just després de passar per Palmera el camí s’allunya del trànsit i creua per baix de la carretera cap a Piles i Oliva, en un recorregut pla apte per a caminar, anar en bici o en cadira de rodes.

L’arrop i tallaetes de Palmera

L’etnobotànic Joan Pellicer va documentar a Palmera l’elaboració artesanal de l’arrop i tallaetes, un dolç tradicional de tota la Safor: trossos de carabassa panesca es pelen i s’endurixen en aigua de calç viva, es renten a fons i finalment es couen dins del most de raïm bullit (l’arrop) fins que agafen color, en una tècnica que es transmetia de casa en casa en un poble que, com tants altres de l’horta, va viure també de la venda ambulant de fruita i verdura per pobles tan llunyans com els de la Marina de Múrcia.

El Motor de Bartolí, patrimoni de l’aigua

El patrimoni hidràulic de Palmera té en el Motor de Bartolí, construït al segle XIX, el seu element més representatiu: una instal·lació que extreia aigua per a regar els camps de les partides de Bartolí, Rafelsineu i Dijous. El projecte «Palmera Turisme», impulsat amb el suport de la Diputació de València, treballa per posar en valor este i altres recursos patrimonials i turístics del municipi.

Curiositats

• La informant de Palmera al treball de camp de Joan Pellicer va ser Amèlia Femenia Muñoz, nada el 2 de gener de 1916, dona de Josep Todolí Català, «el Melero».
• D’ella ix un dels remeis més visuals de tot el catàleg: deixar tres boletes verdes de xiprer a la cuina, a la vista, i mirar-les cada vegada que s’hi entra per a no patir d’almorranes -«cal canviar les boles per unes noves verdes quan es sequen les velles».
• A Palmera, com a Ondara, al galzeran li diuen «llengua de dona», «perquè té una punxa enmig».

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Palmera.