Cocentaina, la fira que ve celebrant-se des de 1346

Cocentaina és la capital del Comtat, un poble de gran pes històric que cada any per Tots Sants es convertix en la fira medieval més important del País Valencià: la Fira de Tots Sants, que du celebrant-se ininterrompudament des de fa 678 anys. Palau gòtic, castell dalt de la Mariola i un nucli antic amb petjada islàmica completen un dels perfils patrimonials més rics de tota Diània.

El Palau Comtal

El Palau Comtal és un imponent edifici gòtic civil alçat per l’almirall Roger de Llúria, primer senyor feudal de Cocentaina al segle XIII, i reformat als segles XVI i XVII fins adquirir el seu aspecte renaixentista actual. Hui acull el Museu Municipal, amb més de 2.000 peces entre pintura, escultura, arqueologia i documents que repassen la història del poble des del Paleolític fins a la Guerra Civil.

El castell, atalaia de la Mariola

A 754 metres d’altitud, coronant l’últim contrafort oriental de la Serra de Mariola, el castell de Cocentaina —d’estil gòtic militar, segle XIV— domina amb la vista tot l’Alcoià i el Comtat. S’hi puja a peu per diverses rutes, com la que passa per les ermites de Santa Bàrbara i Sant Cristòfol, o enllaçant amb el PR-CV 37, que ve del Montcabrer.

La Fira de Tots Sants

El 12 de maig de 1346, el rei Pere el Cerimoniós va concedir a Cocentaina el privilegi de celebrar una fira anual, a petició del seu oncle Alfons Roger de Llúria. És la segona fira més antiga de tot l’estat espanyol, i hui rep més de 650.000 visitants en un recinte de 70.000 metres quadrats al voltant de la setmana de Tots Sants, declarada festa d’interés turístic autonòmic (2007), nacional (2012) i internacional (2019) —la primera fira comercial d’estes característiques a rebre eixa distinció.

Moros i Cristians de Sant Hipòlit

Les festes de Moros i Cristians de Cocentaina, en honor de Sant Hipòlit Màrtir, se celebren a l’agost (7-10 d’agost en 2026, any en què s’arriba al 50 aniversari de la UNDEF, la unió de festers local). El nucli antic, amb l’antic Raval que va acollir la població musulmana i la Plaça del Mercat d’origen medieval (s.XIII), és l’escenari de bona part dels actes.

Convents i gastronomia

Entre els monuments religiosos destaquen els convents de Santa Clara (segle XVI) i de Sant Francesc. A taula, Cocentaina és terra de pericana (pebreres seques, all i bacallà esfilat), olleta de blat (amb porc, fesols i verdures) i espencat, tot regat amb herbero o mistela, en la mateixa línia gastronòmica que la veïna Alcoi.

Més informació turística, a la web oficial de Turisme de Cocentaina.