Cocentaina, la fira que ve celebrant-se des de 1346

Cocentaina és la capital del Comtat, un poble de gran pes històric que cada any per Tots Sants es convertix en la fira medieval més important del País Valencià: la Fira de Tots Sants, que du celebrant-se ininterrompudament des de fa quasi set-cents anys. Palau gòtic, castell dalt de la Mariola i un nucli antic amb petjada islàmica completen un dels perfils patrimonials més rics de tota Diània.

El Palau Comtal

El Palau Comtal és un imponent edifici gòtic civil alçat per l’almirall Roger de Llúria, primer senyor feudal de Cocentaina al segle XIII, i reformat als segles XVI i XVII fins adquirir el seu aspecte renaixentista actual. Hui acull el Museu Municipal, amb més de 2.000 peces entre pintura, escultura, arqueologia i documents que repassen la història del poble des del Paleolític fins a la Guerra Civil.

El castell, atalaia de la Mariola

A 754 metres d’altitud, coronant l’últim contrafort oriental de la Serra de Mariola, el castell de Cocentaina —d’estil gòtic militar, segle XIV— domina amb la vista tot l’Alcoià i el Comtat. S’hi puja a peu per diverses rutes, com la que passa per les ermites de Santa Bàrbara i Sant Cristòfol, o enllaçant amb el PR-CV 37, que ve del Montcabrer i lliga Cocentaina amb Muro i Agres per la carena de la Mariola.

El port de Cocentaina, clau del regne

Molt abans que hi haguera fira, Cocentaina ja era un lloc de pas decisiu. A les acaballes del regnat de Jaume I, en plena revolta mudèjar, va arribar avís que atacaven el Benicadell —el Penacadell de les cròniques—, i el rei ho va explicar als prohoms amb un argument de pura geografia militar que encara es pot resseguir amb el dit sobre el mapa:

Si Penacadell se perdia, lo port de Cocentayna se perdria, que no gosaria hom anar a Cocentayna ne a Alcoy ne a les partides de Sexona ne Alacant per nagun loch.

Dit d’una altra manera: qui controlava el Benicadell i el port de Cocentaina controlava el pas entre la Safor i tot el sud —Alcoi, Xixona i més enllà. El seu conseller Eixemén Peris d’Arenós li va desaconsellar la campanya perquè «és en terra de muntanya» i no era terreny per a cavalls armats. (Font: Llibre dels fets.)

El Miracle de les llàgrimes de 1520

La devoció més arrelada del poble naix d’un episodi del 19 d’abril de 1520. Segons la tradició, quan el capellà Onofre Satorre acabava la missa, la icona bizantina de Santa Maria —arribada a Cocentaina en 1450 com a regal del papa Nicolau V al comte Eiximén Roís de Corella— va vessar vint-i-set llàgrimes de sang. El prodigi va quedar recollit poc després en una escriptura notarial en valencià amb les declaracions jurades del capellà i d’altres testimonis, i des d’aleshores la vila la proclamà patrona amb el títol de Mare de Déu del Miracle. Al voltant d’aquell fet es va bastir el Reial Santuari de la Mare de Déu del Miracle, hui centre d’una romeria multitudinària cada abril.

La Fira de Tots Sants

El 12 de maig de 1346, el rei Pere el Cerimoniós va concedir a Cocentaina el privilegi de celebrar una fira anual, a petició del seu oncle Alfons Roger de Llúria. És la segona fira més antiga de tot l’estat espanyol, i hui rep més de 650.000 visitants en un recinte de 70.000 metres quadrats al voltant de la setmana de Tots Sants, declarada festa d’interés turístic autonòmic (2007), nacional (2012) i internacional (2019) —la primera fira comercial d’estes característiques a rebre eixa distinció.

Moros i Cristians de Sant Hipòlit

Les festes de Moros i Cristians de Cocentaina, en honor de Sant Hipòlit Màrtir, se celebren a l’agost (7-10 d’agost en 2026, any en què s’arriba al 50 aniversari de la UNDEF, la unió de festers local). El nucli antic, amb l’antic Raval que va acollir la població musulmana i la Plaça del Mercat d’origen medieval (s. XIII), és l’escenari de bona part dels actes.

Convents i gastronomia

Entre els monuments religiosos destaquen els convents de Santa Clara (segle XVI) i de Sant Francesc. A taula, Cocentaina és terra de pericana (pebreres seques, all i bacallà esfilat), olleta de blat (amb porc, fesols i verdures) i espencat, tot regat amb herbero o mistela, en la mateixa línia gastronòmica que la veïna Alcoi. Del camp de la Mariola arriben també els cúgols, els brots tendres de l’all silvestre que es fan en truita i que Joan Pellicer va recollir de boca d’un contestà a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic:

El cúgol té misteri: a voltes de matí vols collir cúgols i tac, tots se te trenquen; i si els pilles per la vesprà, mira, ixen, ixen.

Dues receptes d’herbero contestanes

Cocentaina és dels pocs pobles de Diània que aporta dues fórmules distintes d’herbero al recull que va fer Joan Pellicer: la de Manolo Albors Mahiques, curta i neta (timó reial, poriol, camamirla dolça, rabet de gat i santònica), i la de Santiago Aparisi Cardona, molt més llarga, amb dotze herbes i posada en aiguardent de pastes de rotllos. Les dues, junt amb les de la resta del territori, estan a «La recepta d’herberet», el capítol final de la sèrie Herbero Diànic de Diània Televisió.

De les herbes de la Mariola, els contestans en fan també altres usos: amb el te de roca preparen una solució alcohòlica per a llavar ferides, colps i peus unflats, i a la tarongina ací se li diu melissa. Cocentaina és, a més, la seu on la Universitat d’Alacant ha homenatjat el mateix Pellicer amb un curs d’etnobotànica, amb rutes i tallers de begudes valencianes.

Més informació turística, a la web oficial de Turisme de Cocentaina.