Simat de la Valldigna, la vall digna d’un monestir

Simat de la Valldigna dona nom a tota una vall -i a tota una comarca sencera- gràcies al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat el 15 de març de 1298 pel rei Jaume II el Just. La llegenda conta que, després de les guerres contra els musulmans, el monarca va quedar tan impressionat per la fertilitat i la bellesa de la vall que la va declarar «vall digna» d’acollir un monestir de la seua religió.

Dos frases que li van canviar el nom a una vall

Abans d’este intercanvi, la vall es deia Alfàndec de Marinyén. La tradició conta que Jaume II, travessant-la, es va girar cap al seu capellà, fra Bononat de Vila-seca, abat de Santes Creus, i li va deixar anar:

-Vall digna per a un monestir de la vostra religió.
-Senyor, vall digna.

El rei va cedir les terres a l’abat per a una nova fundació cistercenca, i el topònim àrab va desaparéixer dels papers -encara que no del tot: el castell del terme continua documentat com «Marignen» o «Marynen» al Llibre del Repartiment.

Un monestir amb un futur Papa entre els seus abats

El monestir cistercenc, d’estil gòtic amb afegits renaixentistes i barrocs, va estar habitat ininterrompudament fins a la desamortització de Mendizábal el 1835. Entre els seus abats hi va haver Roderic de Borja, el futur papa Alexandre VI, que va impulsar la construcció de la sala capitular al segle XV -un dels motius pels quals Simat és parada obligada de la Ruta dels Borja entre Xàtiva i Gandia. Hui es pot visitar de dimarts a diumenge amb entrada gratuïta i visites guiades els caps de setmana.

La influència del monestir va molt més enllà de la vall: durant cinc segles, l’abat de la Valldigna va cobrar les rendes de llocs tan allunyats com Rugat, a la Vall d’Albaida, i el retaule de la seua capella de Gràcia va acabar, amb la desamortització, penjat a l’altar major d’aquell poble.

Senderisme: dels monestirs al castell de la Reina Mora

Des del mateix monestir ix la «Ruta dels Monestirs», de 4,4 km i 1 hora i mitja, de baixa dificultat. Una altra ruta senyalitzada, el PR-CV 51, puja en 3,6 km i poc més d’una hora fins a les runes del castell d’Alfàndec, que el poble coneix des de fa generacions com el Castell de la Reina Mora: la tradició oral conta que una reina musulmana es va tirar pel penya-segat des d’ací, i eixe nom llegendari ha sobreviscut per damunt del topònim oficial. Una tercera opció, més llarga, encadena el monestir amb la mesquita de la Xara -un antic nucli musulmà annexionat a Simat, habitat fins que els moriscos van ser expulsats el 1609- i el castell, resseguint el Camí de les Foies fins al veí Barx, a l’altra banda de la Valldigna. Riu avall, la mateixa vall continua cap a Benifairó i Tavernes.

Els llorers del barranc Fondo

Joan Pellicer, quan descriu el llorer al seu catàleg de les herbes del territori diànic, en tria dos llocs per a il·lustrar on l’arbre creix salvatge i alt, penjat de les cingleres: el barranc Fondo de Simat i el Circ de la Safor. «De vegades es veuen vares altes de llorer sobreixint dels penyals dels barrancs i de les cingleres ombrívoles i humides», escriu. És una imatge que explica la vall millor que qualsevol dada: humitat, ombria i un arbre mediterrani que ací es fa a l’aire lliure com si encara estiguérem a la laurisilva d’ara fa vint milions d’anys.

Del mateix terme, Pellicer anota la Font i el barranc de la Murta, que baixa de les solanes de la muntanya del Toro i va cap al Pla de Corrals -una murta que fa cadena amb el Murtar d’Alfauir, el murtar que perfuma les festes de Ròtova i la font de la Murtera de Sella. I un detall de vocabulari: a Simat a l’alfàbrega li diuen aufàbega, i a la mata menuda, aufabegueta.

Un cavador i versador

Al llistat d’informants que Pellicer va arreplegar a Simat hi ha oficis que ja no existixen. Un d’ells és el de Remigio Catalá García, nascut a Llutxent el 7 de març de 1921 i portat a Simat amb un any, que es va definir amb dos paraules: «cavador i versador». És a dir: cavava de sol a sol i, quan feia falta, improvisava versos. Quan Pellicer el va entrevistar li va dir, amb la precisió dels vells: «demà en huit dies faré els 83 anys». Al mateix llistat hi ha Lluís Soler Faios, amb caseta al Pla de les Foies, i Josep Bataller Mas, llaurador de Cullera que feia més de cinquanta anys que vivia a Simat.

Geroni Paget i els frares que ensenyaven secrets d’herbes

Entre els metges valencians que van indagar en les virtuts de les plantes, l’etnobotànic Joan Pellicer i Bataller rescata a la seua tesi sobre les herbes del territori diànic la figura de Geroni Paget, un metge morisc de Gandia lligat per llegenda al mateix monestir de Simat:

Geroni Paget, metge moric de l’amable vila de Gandia, a qui uns il·luminats frares del convent de Santa Maria de Simat de la Valldigna se li apareixien en la serra diverses voltes per a ensenyar-li les virtuts i secrets de les herbes, amb les quals féu moltes guaricions, inaccessibles al bo i millor de la medicina oficial de l’època.

Pellicer el descriu com «un altre bon valencià, força singular i remarcable» -un metge que, segons la creença popular, aprenia botànica dels monjos apareguts en la muntanya que envolta el monestir.

La Font Nova de les Foies i l’homenatge a Joan Pellicer

Des de la Font Nova de les Foies, a Simat, ix cada any una marxa senderista que homenatja l’etnobotànic Joan Pellicer i Bataller (i el també desaparegut Toni Mascarell), fins arribar a la Font dels Madallars: un recorregut que uneix senderisme i memòria cultural per tota la Safor. Les Foies és, de fet, un dels nuclis del terme junt amb el Pla de Corrals, tots dos amb vida pròpia i amb la muntanya sempre a un pas.

Més informació, a la web de Simat Turisme.