Oliva, el poble de la Safor que canta La Maria i que celebra els Moros i Cristians des de 1921

Oliva és un dels municipis més grans de la Safor, amb un nucli antic d’arrel andalusina, gairebé 12 quilòmetres de platges verges tocant a la Marjal de Pego-Oliva i una vida cultural que hui té una veu ben present: la cantant Maria Bertomeu, «La Maria».

Pocs pobles del territori poden presumir d’haver donat, en dos segles i mig, l’home que va ajudar a definir el metre, el gran erudit de la Il·lustració valenciana i un premi Cervantes. Oliva sí.

Del castell de Rebollet al comtat d’Oliva

Durant la dominació islàmica, Oliva era ja el nucli principal d’una zona defensada pel castell de Rebollet, que assegurava l’eixida sud de la Safor i pertanyia al regne musulmà de Dénia. Després de la conquesta, Jaume I la donà a la família Carròs. El castell fou destruït en 1240 arran dels conflictes entre Castella i Aragó, reconstruït per Berenguer de Vilaragut en 1368, i finalment destruït per un terratrèmol en 1598, sense tornar a ser habitat mai més. En 1448, Alfons el Magnànim va concedir a Oliva el títol de comtat en la persona de Francesc Gilabert de Centelles, i a mitjan segle XVI el matrimoni entre Carles de Borja i Magdalena de Centelles va unir Oliva al ducat de Gandia.

Sant Roc, la Cripta i l’Enginy

L’església de Sant Roc es va bastir sobre l’emplaçament d’una antiga mesquita, amb un primer temple de 1534 i l’edifici actual de 1696, restaurat en 1958; hi ha annex l’Arc del Fossar, antiga entrada al cementeri cristià. L’església de Santa Maria la Major conserva un museu parroquial amb peces d’orfebreria, mentre que la Cripta de Santa Maria i l’Enginy -un antic trapig de sucre- s’han convertit en espais expositius que recorden el pes que va tindre la canya de sucre en l’economia local.

Senderisme: del Cim de Covatelles al castell de Rebollet

Des del nucli antic d’Oliva ix una ruta circular d’uns 9 km que enfila el Cim de Covatelles, la Mola, l’ermita de Sant Antoni i el Parc del Calvari abans d’arribar a les ruïnes del castell de Rebollet, ben senyalitzada i sense pèrdua possible. L’itinerari es pot allargar cap a l’interior seguint el sender local SL-CV 60, que travessa la urbanització del Tossal Gros i connecta amb la Font d’en Carròs.

El poble de l’home que va mesurar el metre

A Oliva va nàixer, el 17 de març de 1760, Gabriel Ciscar i Ciscar, mariner, matemàtic i polític. Va deixar els estudis de lleis a la Universitat de València per a entrar de guardiamarina en 1777, va ser director i professor de navegació i matemàtiques a l’Acadèmia de Guardiamarines de Cartagena des de 1788 i, sobretot, va presidir la comissió espanyola que el 27 d’agost de 1798, a París, va participar en la fixació del sistema mètric decimal. En 1800 en va publicar una divulgació, la Memoria elemental sobre los nuevos pesos y medidas fundados en la naturaleza. Va morir exiliat a Gibraltar en 1829.

Seixanta anys abans que ell, el 9 de maig de 1699, hi havia nascut Gregori Maians i Siscar, jurista, historiador i filòleg, la figura més representativa de la primera Il·lustració hispànica junt amb el pare Feijoo, bibliotecari reial i corresponsal de mitja Europa. El seu germà Joan Antoni, canonge i rector de la Universitat de València, va ser el guardià del seu llegat.

Francisco Brines i el paisatge d’Elca

Oliva és també el poble de Francisco Brines (1932-2021), premi Cervantes en 2020, un dels poetes majors de la seua generació. Tota la seua obra ix del mateix lloc: l’Elca, la finca familiar de la muntanya d’Oliva, mirant a la mar, on Brines va convertir el paisatge mediterrani —tarongers, llum, mar al fons— en matèria poètica durant seixanta anys. La casa, construïda per la família Avargues en el segle XVII, va passar pels Trénor a finals del XIX i la van adquirir els Brines a principis dels anys quaranta; en 2023 va ser declarada Bé d’Interés Cultural, i la Fundació Francisco Brines, creada en 2018, la manté oberta com a casa de la poesia.

El Porrat i les Calderes de Sant Antoni

El porrat és una de les tradicions més antigues i més valencianes que conserva Oliva: un mercat de festa —fruita seca, torrats, dolços— arrimat a l’església, que al poble està documentat ja en el segle XVII al costat de Sant Roc i que hui es fa pel gener al barri del Raval-Gerreria, entre el carrer de Sant Vicent i la plaça dels Ganguis. El que el fa singular són les calderes: una menjada popular col·lectiva nascuda per a apaivagar el fred i l’escassetat de l’hivern, recuperada a les acaballes del segle XX i convertida en un dels grans símbols festius de la ciutat, amb fira modernista, exhibicions de danses i visites guiades al voltant.

Moros i Cristians des de 1921

Els Moros i Cristians d’Oliva, en honor al Crist de Sant Roc, se celebren tradicionalment la tercera setmana de juliol des de 1921, amb desfilades, carrosses, cavalleries i, en alguna ocasió, fins i tot elefants, a més de gran quantitat de pirotècnia. La platja d’Oliva, amb prop de 12 km de sorra fina i dunes que separen els tarongerars de la mar, i el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva completen l’oferta turística del municipi.

«El meu fill ni sap sembrar un fesol»

Quan l’etnobotànic Joan Pellicer va recórrer Oliva a la recerca dels últims coneixedors de les herbes i els costums del camp, un dels seus informants, el llaurador Miquel Llorca Tur -nascut al poble el 14 de maig de 1931-, li va deixar una frase que Pellicer mateix va triar per a il·lustrar, ja en la introducció de la seua tesi, la ruptura de la cadena de transmissió oral del saber rural valencià:

El meu fill té quaranta anys i ni sap sembrar un fesol.

La marjal que s’estén entre Oliva i Pego -el Pla d’Arròs, avui protegit dins el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva- va ser precisament un dels grans escenaris d’eixe món rural que Pellicer va voler deixar per escrit abans que es perdera del tot.

L’herba que enganyava els forcats

Del mateix treball de camp de Pellicer ix una de les paraules més ben trobades de tot el catàleg. A la ravenissa, l’herba que naixia sense fi davall dels tarongers, a Oliva li deien enganyaforcats, i els llauradors explicaven per què:

Li diuen enganyaforcats perquè les orelloles de la rella no la tallaven, les enganyava.

A Alfauir ho deien més curt encara: «passa el forcat i no la talla». I al mateix Oliva, la ravenissa s’arrancava a mà per als animals, «per a que no li xuple la licor de la terra». A l’inventari olivà també hi ha una dacsa amb nom propi: la dacsa borlera.

La Maria, la veu d’Oliva

Oliva ha donat a la música valenciana una de les seues veus més personals dels últims anys: Maria Bertomeu, «La Maria», que debutà en 2023 amb l’àlbum «L’Assumpció» i que després ha publicat cançons compromeses com «Gall Roig, Gall Negre» (versió de l’himne antifranquista de Chicho Sánchez Ferlosio) i el disc «Robina», dedicat a la salut mental. La seua veu va posar el moment més emotiu del funeral d’estat pel primer aniversari de la DANA, amb «Mon vetlatori», i en 2026 ha compost «La Mentida» per a la pel·lícula Eixam.

Més informació, a la web de l’Ajuntament d’Oliva.